Ramon Pellicer: "Els meus fills diuen que a casa soc diferent del que veuen a la tele"
Seriós i contingut davant la càmera, distès i bromista a la intimitat. El periodista de 3Cat reflexiona sobre la paternitat, l'adolescència i els equilibris entre una carrera marcada pels informatius i la voluntat de no perdre's el creixement dels seus tres fills.
"Els amics dels meus fills els hi diuen: 'Ui, el teu pare és seriós, fa una mica de respecte'." A casa, però, la percepció és una altra. És molt diferent, li agrada la broma. Pellicer és conscient del pes del personatge públic i de la rigorositat dels informatius. La veu pausada i el gest mesurat construeixen una imatge que no sempre coincideix amb la realitat domèstica.
A vegades m'ho diuen: 'Això ho has dit com si estiguessis a la tele, no?'
Tres fills, tres adolescències
Té tres fills: la més gran en té 21, la del mig, 18, i el petit, 16. Les edats marquen etapes, però també inquietuds compartides. "Sempre hi ha moments difícils, com alguns capítols d'aquests que a vegades et criden de l'escola", recorda.
La sorpresa i l'angoixa formen part del procés. L'experiència, diu, obliga a revisar expectatives i a acceptar que els fills no són un reflex dels pares, sinó individus amb criteri propi.
Tots tenen la seva personalitat.
Les diferències entre germans el continuen sorprenent: maneres de pensar oposades, aspiracions divergents, camins vitals que no sempre apunten cap al mateix horitzó.
El temps, la gran moneda de canvi
Durant els últims dotze anys, Pellicer ha estat al capdavant dels TN del cap de setmana. Una decisió professional que, paradoxalment, li ha permès ser més present entre setmana. Assegura que ha tingut la sort de poder gaudir del seu dia a dia molt més de prop.
Ara, però, Pellicer no es planteja la jubilació i veu encara un futur a la tele. El nou programa que prepara s'emetrà en cap de setmana, després del "30 minuts".
Records compartits amb el Super3
Entre les memòries familiars hi ha tardes de televisió i complicitat. Miraven el Super3, en van ser socis i esperaven amb il·lusió les felicitacions d'aniversari.
Una de les coses que més recorden és el Senyor Pla amb l''Uh, oh, no tinc por!'.
