Raquel Orantes, filla d'Ana Orantes: "No podem abaixar els braços, se'ns nega que existeixi la violència de gènere"
La setmana que ve farà 25 anys del testimoni d'Ana Orantes, una dona de Granada que després de viure 40 anys de maltractaments físics i psicològics del seu marit va anar a un programa de televisió de Canal Sur a explicar la seva història.
En aquell moment, tenia 60 anys i vuit fills, i havia deixat enrere la relació amb el seu maltractador. Havia denunciat la seva situació en diverses ocasions sense cap ajuda ni resposta per part de ningú.
Només 13 dies després del programa, el 17 de desembre de 1997, el seu exmarit la va cremar viva després d'apallissar-la. El crim va remoure la consciència de tot Espanya i va posar nom i cara al drama de la violència masclista. L'assassí va ser condemnat a 17 anys de presó i va morir l'any 2004.
El cas d'Ana Orantes, que va impactar enormement l'opinió pública, va generar una transformació social que va ser la llavor de la futura llei contra la violència masclista aprovada pel govern de Zapatero el 2004.
Raquel Orantes: "Encara ens queda molt per avançar"
En una entrevista al Catalunya Nit, la seva filla Raquel Orantes s'ha mostrat força pessimista sobre la situació actual del que considera una autèntica pandèmia:
No ens podem permetre ni un moment abaixar els braços ni fer un pas enrere perquè encara ens queda molt per fer i per avançar i per créixer. En aquests temps que vivim estem fent passos enrere perquè se'ns nega que existeixi la violència de gènere.
Segons les dades del Ministeri d'Igualtat, des que se'n tenen registres --a partir de l'any 2003--, 1.171 dones han mort assassinades per violència de gènere. Aquest any en són 38, deu de les quals a Catalunya. Raquel Orantes creu que avui hi ha més eines que fa dues dècades, però que les xifres encara són preocupants.
Hem avançat quant a drets. Tenim aquesta llei integral, la podem aplicar, però jutges i fiscals segueixen fent les seves interpretacions. Les dones assassinades són 1.171 [a Espanya, des de l'any 2003]. Encara és una xifra com perquè diguem que alguna cosa falla. Crec que encara ens queda molt per avançar i molt per defensar.
La filla d'Ana Orantes ha dedicat part de la seva vida a lluitar contra la violència masclista després de viure en pròpia pell el que significa viure en una família amb un maltractador.
Som persones que hem estat marcades de per vida. A mi, personalment, m'ha costat molt relacionar-me, em poso sempre una cuirassa per la por que em facin mal, a patir. També hi ha un sentiment d'inferioritat perquè se'ns menyspreava constantment tant la teva mare com a mi dient-nos que no valíem res.
L'únic consol que els queda --diu Orantes-- és que amb el testimoni de la seva mare moltes dones que passaven situacions com la seva van obrir els ulls i es van poder identificar com a víctimes d'aquest tipus de violència.
