Rebel·lió dels barons del PP per la condonació de part del deute de Catalunya

Després del pacte entre PSOE i ERC per perdonar 15.000 milions de deute a Catalunya, el PP es prepara per plantar cara per la via judicial al que consideren que fomentarà les "desigualtats" entre territoris.

Aquest divendres, el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, s'ha reunit amb els portaveus al Congrés i al Senat per analitzar el pacte sobre finançament.

El PP hi veu un perjudici per a la resta de comunitats, però si s'analitza el contingut de l'acord, totes les comunitats se'n podrien beneficiar, i algunes, com el País Valencià, fins i tot més que Catalunya.

Malgrat això els populars, que governen en 13 comunitats autònomes, asseguren que ho portaran als jutjats: és el cas del president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, que ja ho ha anunciat oficialment.

De fet, ha convocat per a aquest dissabte un consell de govern extraordinari, com va sol·licitar Vox, per analitzar les cessions "sagnants" que ha ofert el PSOE als independentistes.

Mañueco ha assegurat que 15.000 milions és més que el pressupost anual de la Junta, i ha reclamat que l'assumpte es tracti al Consell de Política Fiscal i Financera i no de forma bilateral amb Catalunya.

No és l'únic baró del PP que ha posat el crit al cel. El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha assegurat que arribaran "on faci falta" per defensar una igualtat de tracte.

També ha reaccionat el president d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla. En un missatge a la xarxa social X, ha tret pit de bona gestió i ha dit que "Andalusia no necessita que li perdonin deutes". Ara bé, juntament amb Catalunya i València, Andalusia és una de les comunitats que més diners deuen.

Tot i això, ha reclamat que a Andalusia se li donin 17.800 milions d'euros, que seria l'equivalent del deute que es perdona a Catalunya, segons ha calculat, per volum de població.

Cafè per a tothom, amb condicions

Ara mateix, les comunitats que més diners deuen a l'Estat són Catalunya, el País Valencià i Andalusia. Aquestes dues últimes són les que tenen més números que se'ls aplicaria una condonació semblant a la de Catalunya.

La fórmula que ha escollit el govern espanyol és la del cafè per a tots, però de moment és prou àmplia i etèria per negociar, en un futur, cas per cas.

A Catalunya se li condonarà un 20% del deute amb l'Estat, però aquest tant per cent podria ser més elevat en el cas del País Valencià, per exemple, ara governat pel PP i Vox.

Fonts del Ministeri d'Hisenda asseguren que hi haurà una fórmula pública i objectiva per determinar-ho, i que no serà únicament amb deute del Fons de Liquiditat Autonòmic, el FLA.

I d'això, la Comunitat de Madrid, que no té deute amb l'Estat, però sí amb inversors que li van deixar diners durant la crisi, també podria beneficiar-se'n.

El cas de Madrid

Madrid mai va acollir-se al FLA durant els pitjors anys de la crisi, perquè la seva reputació als mercats on demanava diners als inversors va mantenir-se més o menys solvent.

Si Catalunya hagués volgut seguir el mateix camí, hauria d'haver pagat un tipus d'interès molt alt, perquè el seu bo va acabar com a ‘bo brossa', amb una qualificació molt dolenta per part de les agències que posen nota segons si una inversió té més risc o menys.

És per això que el deute que Madrid té lligat a l'estat és ínfim, però això no vol dir que no en tingui: durant aquells anys (2008-2017) va augmentar el seu deute en més de 20.000 milions d'euros pel fort impacte de la crisi, però va endeutar-se amb inversors privats.

Ara, l'acord del PSOE també contempla "la cancel·lació de deute en el cas d'endeutament amb tercers diferents de l'estat, en cas de ser necessari".

Una fórmula amb condicionants, però que a priori, inclouria a Madrid i la possibilitat que l'estat li perdoni una part del deute. Una idea que ja va plantejar el llavors ministre d'hisenda popular, Cristóbal Montoro.

Això sí, sempre subjecta a la negociació i els condicionants que posi el govern espanyol.

El PSOE replica que les comunitats del PP podran beneficiar-se'n

Davant de les acusacions del PP, el PSOE ha replicat recordant que la mesura és extensible a altres comunitats on governa el PP, com Andalusia o el País Valencià, que també podran beneficiar-se'n.

En aquest sentit l'acord diu que es tramitarà una modificació legal "d'abast general per a totes les comunitats autònomes de règim comú" -és a dir, totes menys Navarra i el País Basc- perquè l'Estat assumeixi part del deute.

Això no elimina el FLA, que podrà seguir operant "com a sistema d'últim recurs en el cas de situacions crítiques de mercat".

Per la seva part, el ministre de la Presidència en funcions i membre de la comissió negociadora del PSOE per a la investidura, Félix Bolaños, ha acusat els presidents autonòmics del PP d'estar mentint sobre l'acord amb ERC.

Vilagrà: "Catalunya és la que més se'n beneficia"

Per la seva part, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha assenyalat en una entrevista a "Els matins" de TV3 que, si bé aquesta condonació del deute es farà extensiva a altres comunitats, "Catalunya és la que més se'n beneficia", juntament amb altres territoris que pateixen un "infrafinançament endèmic" com el País Valencià.

Què implica l'acord PSOE-ERC

El FLA és un mecanisme que va posar en marxa Cristóbal Montoro el 2012 en plena època de les retallades quan les portes dels mercats estaven pràcticament tancades per a les autonomies i, si més no, demanaven uns interessos desorbitats.

A Catalunya, des del 2008, el deute s'ha multiplicat per quatre i aquest mes de juny superava els 86.000 milions d'euros. I el gruix, uns 73.000 milions, corresponen a l'Estat.

El que ara s'ha pactat és condonar, perdonar, el 20% d'aquest deute: una mica menys de 15.000 milions d'euros.

Això implica, d'una banda, estalviar 1.300 milions en interessos i, d'una altra, que la Generalitat podrà tornar a finançar-se directament als mercats.

I el mateix podran fer les altres autonomies perquè la mesura s'estendrà a totes.

A banda d'això, també s'ha acordat millorar diverses partides, com ara per finançar els Mossos i els serveis penitenciaris.

En contra del que s'havia especulat, però, el que no hi ha és cap compromís respecte a la reforma del caducat model de finançament.

Tan sols una menció genèrica a la constitució d'una comissió bilateral entre la Generalitat i l'Estat, però sense més concreció.