Reconstrueixen l'esquelet d'un dinosaure de fa 200 milions d'anys gràcies al sincrotró
El sincrotró de Grenoble ha permès analitzar les restes d'un dinosaure que va viure a Sud-àfrica fa 200 milions d'anys i ha aportat noves dades sobre l'evolució d'aquests animals i, sobretot, la seva forma de respirar.
Les restes són el fòssil més complet mai descobert de l'espècie Heterodontosaurus tucki, un petit dinosaure herbívor. El van trobar el 2009 i des del 2016 s'ha estat estudiant a la Factoria Europea de Radiació de Sincrotró (ESRF) de Grenoble, on el van portar investigadors de l'Institut d'Estudis de l'Evolució de la Universitat dels Witwatersrand.
L'estudi actual l'ha encapçalat Jonah Choiniere, de la Universitat dels Witwatersrand, i s'ha publicat aquest dimarts a la revista eLife.
L' Heterodontosaurus pertany al grup dels ornitisquis, un tipus de dinosaures herbívors amb bec, amb representants tan coneguts com el triceratops i l'estegosaure.
Com que tenen els ossos del pubis cap enrere, com els ocells, se'ls va donar aquest nom, que significa "malucs d'au". Però en realitat, els ocells deriven d'un altre grup de dinosaures, els saurisquis.
Els ornitisquis van tenir un gran èxit evolutiu, perquè van haver-n'hi pràcticament durant tot els temps en què van viure els dinosaures. Com que presenten diferències remarcables amb els altres dinosaures, l'estudi dels seus fòssils permetrà comprendre millor què els feia diferents i quins avantatges els podia donar.
Com respirava el dinosaure
Una de les raons podia ser el seu mode de respiració. En aquest procés, els humans expandim i contraiem els pulmons. En canvi, els ocells tenen uns sacs d'aire que bombegen aire als pulmons, que gairebé no canvien de mida.
Durant molt de temps, els paleontòlegs van suposar que tots els dinosaures respiraven com els ocells, perquè tenen una anatomia semblant.
Però aquest estudi ha permès mostrar que l'Heterodontosaurus tenia unes costelles planes com rems i uns petits ossos semblants a escuradents i que inflaven tant el coll com la panxa per respirar.
El procés de reconstrucció es mostra en aquest vídeo:
Aquesta estratègia és destacada per un dels autors, Viktor Radermacher, de la Universitat de Minnesota:
La lliçó que ens dona això és que hi ha diverses maneres de respirar. I la cosa realment interessant sobre la vida a la Terra és que tots tenim estratègies diferents per fer el mateix i ara hem identificat una nova estratègia per respirar.
Això també permet conèixer detalls sobre com la respiració deuria evolucionar en animals o espècies diferents, quines modificacions anatòmiques necessitaven i quines estratègies van ajudar alguns individus a sobreviure.
Fòssils en el sincrotró
Al sincrotró de Grenoble s'han desenvolupat tècniques no invasives específiques per a estudis paleontològics i nous algoritmes, com explica Vincent Fernandez, coautor de l'estudi i investigador del Museu d'Història Natural de Londres, que abans havia treballat en el sincrotró:
Aquest estudi només es podia fer amb un sincrotró. Les característiques dels raigs X de l'ESRF, combinades amb la configuració de raigs d'alta energia, han fet possible escanejar completament aquest dinosaure de la mida d'un gall dindi.
Un sincrotró és un accelerador de partícules en què l'objectiu és generar una radiació electromagnètica --anomenada radiació o llum sincrotró- per analitzar les mostres més diverses, des de materials o fòssils a cèl·lules vives. De fet, ve a ser com un gran i potent microscopi que s'endinsa en la matèria.
Des del Sincrotró ALBA de Cerdanyola del Vallès han explicat al 324.cat que encara no disposen de la tècnica que han utilitzat a Grenoble, però que es tracta d'una línia de llum, anomenada FAXTOR, que estan construint i que entrarà en funcionament el 2023:
FAXTOR és una nova línia de llum dedicada a la microtomografia i radiografia ràpida de raigs X que s'està construint actualment al Sincrotró ALBA. Serà un instrument molt versàtil que realitzarà tomografies computeritzades en 3D gairebé en temps real. Els possibles camps d'aplicació són múltiples i inclouen la ciència de materials, la biologia, la paleontologia, les ciències de la Terra, el patrimoni cultural i l'aplicació industrial.
De moment, a l'ALBA no han estudiat dinosaures, però sí altres fòssils, com ara ossos i dents de cocodrils, tant de l'actual espècie del Nil com de fòssils de fa uns 70 milions d'anys. Això ha permès obtenir informació, entre d'altres, de la biologia i l'evolució d'aquests animals, des del Cretàcic fins a l'actualitat.
