Recta final per apujar el salari mínim: Hisenda renuncia a 400 milions perquè no tributi
El salari mínim és un dels grans deures pendents del govern espanyol. No és nou que ben entrat l'any encara no estigui aprovat, però això implica un problema doble: per als treballadors, que no cobren la nòmina actualitzada; i per a les empreses, que hauran d'assumir l'augment de forma retroactiva.
L'acord està gairebé tancat, sobretot amb una part, els sindicats, amb qui tenen acordada una pujada de 37 euros mensuals, fins als 1.221 euros. Això sí, sense tributar, i aquest no és un detall menor, perquè va ser motiu de xoc entre Yolanda Díaz i María Jesús Montero. Aquest any s'ha salvat, havent d'assumir, però, un nou cost per a les arques públiques: 400 milions d'euros.
El cost de seguir amb un SMI sense tributar
El cost d'evitar que el salari mínim tributi serà de 400 milions d'euros, una quantitat que l'Agència Tributària deixarà de recaptar en fer extensiva la deducció creada l'any passat a més treballadors, tal com confirmen fonts d'Hisenda a TV3. Aquests 400 milions són el doble del que ja es va deixar d'ingressar l'any passar per aquest concepte, ja que ara les pujades del salari mínim afecten el 8% dels treballadors.
El primer escull intern dins el govern espanyol s'ha salvat. Es prorroga la deducció creada ad hoc perquè només els perceptors de l'SMI puguin recuperar els diners retinguts una vegada facin la declaració de la renda (fins a l'any passat sempre s'havien elevat els mínims exempts per tal que no paguessin).
Però la taula de negociació amb els agents socials continua coixa, perquè els empresaris rebutgen l'acord si no reben alguna cosa a canvi. Una negociació multilateral que obliga el Ministeri de Treball a anar de la mà d'altres ministeris que tenen molt a dir a l'hora de fer concessions, com el d'Hisenda o Economia.
Montero diu no a les peticions de la patronal
Ha estat una setmana atapeïda per a la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que amb la nova reforma de finançament sobre la taula també ha hagut de negociar entre bastidors qüestions col·laterals d'altres negociacions fora del seu ministeri, com la de l'SMI.
El xoc amb la ministra de Treball és sobre les condicions que posen els empresaris. Díaz vol repetir la imatge d'entesa amb els agents socials que fa sis anys que no té, quan va encapçalar la rúbrica d'un document amb Antonio Garamendi (CEOE), Gerardo Cuerva (Cepyme), Pepe Álvarez (UGT) i Unai Sordo (CCOO) per apujar el salari mínim.
Ara vol repetir aquesta fotografia en un moment molt delicat per al govern espanyol. Amb els sindicats ja ha lligat el pacte amb una pujada del 3,1%, però els empresaris no es plantegen adherir-s'hi (la seva proposta de pujada era de l'1,5%, la meitat) si no els concedeixen algunes de les seves peticions.
La CEOE demana que se'ls compensi l'alça del salari mínim amb increments als contractes públics ja tancats, l'anomenada "desindexació". Per exemple, amb un contracte de neteja firmat fa dos anys amb l'administració, l'Estat hauria de compensar i pagar més a l'empresa per sufragar el que li costarà apujar el salari mínim als seus treballadors. Una proposta que des de Treball es veu bé, però que Hisenda ja ha descartat de totes totes.
Negociació encallada: per què ho rebutja?
Montero rebutja frontalment compensar amb més diners els contractes vigents perquè, creu, desquadraria els comptes estatals en esdevenir una mesura milionària.
S'hauria d'actualitzar retroactivament per part de l'administració un salari mínim que ha anat a l'alça en els darrers anys, un 60% des del 2018. De fet, aquest divendres hi havia d'haver una nova reunió al Ministeri de Treball amb sindicats i patronal, però finalment la falta d'entesa dins l'executiu ha obligat a suspendre-la per intentar explorar un acord i poder arribar a una nova proposta.
Un acord amb els empresaris que, ara per ara, sembla impossible. Hisenda no vol assumir més costos amb la pujada dels contractes i això aboca, molt probablement, a un nou pacte només amb els sindicats. La negociació continua oberta, però els negociadors difícilment esperaran més enllà d'aquesta setmana si no hi ha la previsió que s'arribi a un acord. En tot cas, sigui quan sigui l'aprovació de la pujada, tindrà efectes retroactius per a tot el 2026 en la nòmina dels treballadors.