Recuperar l'hospital de cartró de la Vall Fosca, una tasca artesanal en un edifici "únic"
La Vall Fosca ja té un projecte de restauració de "l'hospital de cartró" que es va construir el 1913 per fer front als accidents laborals dels 4.000 obrers que hi havia durant la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella.
Es recomana que la restauració d'aquest edifici singular es faci de manera artesanal i molt acurada perquè està fet sobretot de cartró, un material molt complicat que obliga que les actuacions s'hi facin peça per peça.
Així ho recull el projecte que s'ha presentat al Museu Hidroelèctric de Capdella. L'informe provisional l'ha encarregat el Departament de Cultura amb l'impuls del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) al consultor en patrimoni cultural Joan Reguant.
No hi ha precedents de restauració d'aquest tipus d'edificis, i això obliga que hi hagi la presència d'artesans, arquitectes, historiadors i especialistes en paper.
La funció que tindrà un cop acabi aquesta restauració la decidiran els veïns de la Vall Fosca; el que sí que saben en aquests moments és que volen que aquest hospital de campanya sigui un punt d'atracció turística.
Per Jordi Domeque, subdirector general del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, pot representar un punt i a part en l'atracció també cultural i patrimonial a la Vall Fosca.
I com serà el resultat final? Es tracta de veure com era en una fotografia del 1913, assegura Joan Reguant, consultor en patrimoni cultural.
I és que per Jaume Perarnau, director del MNACTEC, l'hospital és "un element únic al món", i això s'ha de tenir en compte:
De la mateixa manera que podríem pensar en un jaciment arqueològic en el qual no ens plantejaríem què hi posem a dins. És un element únic al món i l'hem de contemplar amb aquesta singularitat que té.
"L'hospital de cartró" l'anomenen així perquè estava fet de cartró i de fusta. El van fer amb peces prefabricades per poder-ne disposar ràpidament i desmuntar-lo si calia, però allà es va quedar i amb el pas del temps s'ha anat fent malbé.
L'edifici encara s'aguanta dret 108 anys després de ser construït. Tot i ser pensat per tenir un ús efímer, el cert és que, des del 1903, ha servit com a magatzem i per a altres serveis, la qual cosa ha ajudat a preservar-lo.
El desembre passat, el Consell Comarcal del Pallars Jussà el va declarar bé d'interès local.
