Redescobreixen en unes muntanyes remotes d'Indonèsia un mamífer que es creia extingit
Una expedició científica ha trobat a Indonèsia una espècie de mamífer que es temia que podia estar extingida. Es tracta de l'equidna de musell llarg d'Attenborough, un animal d'hàbits nocturns que és com una mena d'eriçó amb espines, morro d'os formiguer i potes de talp.
És la segona vegada a la història que els científics detecten aquest animal. Fins ara només n'havia documentat un, l'any 1961, un botànic holandès.
Els investigadors, de la Universitat d'Oxford, l'han redescobert ara a les muntanyes Cíclopes d'Indonèsia, fins ara inexplorades, un hàbitat accidentat de selva tropical a 2.000 metres per sobre del nivell del mar.
El biòleg James Kempton, que ha encapçalat l'equip, explica que per arribar a les cotes més altes, on es troba l'equidna, van haver d'enfilar-se per estretes carenes de molsa i arrels, sovint sota la pluja, amb penya-segats escarpats a banda i banda. Això, a més de patir dos terratrèmols durant el seu ascens, o que alguns membres de l'expedició agafessin malària.
Rellisques sense parar. Et fas esgarrinxades i talls. Tens animals verinosos al voltant, serps mortals com l'escurçó de la mort.
El doctor Kempton hi afegeix: "Hi ha sangoneres literalment a tot arreu. Les sangoneres no només van per terra, sinó que s'enfilen als arbres, es pengen dels arbres i després et cauen a sobre per xuclar-te la sang."
Però, finalment, i amb l'ajuda del poble local Yongsu Sapari, van poder gravar i fotografiar un exemplar de l'equidna aquest estiu passat, l'últim dia d'una expedició de quatre setmanes. I és que, a més, es tracta d'un animal tímid i nocturn que viu en caus molt amagats i difícils de trobar.
L'expedició, doncs, va encaixar la troballa amb eufòria, i no només per aquest redescobriment, ja que un cop els científics van poder arribar a les parts més altes de les Cíclopes, van poder comprovar que aquestes muntanyes remotes estan plenes d'espècies noves per a la ciència.
Una espècie ben peculiar
Des de fa 62 anys, l'única evidència que l'equidna de musell llarg d'Attenborough havia existit era un exemplar guardat, amb grans mesures de seguretat, al Museu d'Història Natural dels Països Baixos.
En un primer moment, però, no es va detectar que fos una espècie diferent d'un eriçó. La importància de l'exemplar només es va fer evident l'any 1988, quan les radiografies van revelar que no era un individu jove d'una altra espècie d'equidna, sinó que, de fet, estava completament desenvolupat.
Va ser llavors quan l'espècie va rebre el nom d'equidna de musell llarg d'Attenborough --també conegut com a equidna de Sir David-- com a homenatge al reconegut naturalista britànic David Attenborough.
Els equidnes comparteixen el seu nom amb una criatura mitològica grega, meitat dona i meitat serp. Es creu que la seva existència es remunta a 200 milions d'anys enrere, quan els dinosaures vagaven per la Terra. A part de l'ornitorrinc, l'equidna és l'únic mamífer que pon ous.
Kempton ho resumeix així: "La raó per la qual sembla tan diferent d'altres mamífers és perquè és un membre dels monotremes, un grup ovípar."
Es va separar de la resta de l'arbre de la vida dels mamífers fa uns 200 milions d'anys.
Una espècie d'equidna diferent, el de musell curt, és comú a tot Austràlia i a les terres baixes de Nova Guinea.
