Reflexionem sobre diversitat sexual i discriminació a "A mi també em passa"
El primer capítol d'"A mi també em passa", conduït per Pau Joanmiquel, obre un debat clau sobre la percepció de l'heterosexualitat en un món cada cop més divers. Les joves tenim més espais i referents per expressar lliurement la nostra sexualitat i sembla que l'orientació sexual dominant ja no és l'heterosexual. Però la lluita del col·lectiu LGTBIQ+ per la normalització d'orientacions sexuals no normatives i la igualtat de drets ha acabat?
La psicòloga Clàudia Manuel analitza els prejudicis, els estereotips i la realitat de la discriminació en aquest debat sobre el paper de l'heterosexualitat en una societat més oberta a la diversitat.
La importància dels espais LGTBIQ+
Aquesta percepció que, en alguns ambients, l'heterosexualitat no és la norma pot generar cert desconcert. Segons Clàudia Manuel, aquesta sensació té a veure amb el fet que els espais queer han nascut com a resposta a l'homofòbia, la discriminació i l'exclusió històriques:
Per tal de poder-se sentir segurs, compartir les seves experiències i necessitats, així com crear sinergies, van col·lectivitzar-se i generar espais de trobada.
Aquests espais són essencials per a la reivindicació de drets que encara no s'han aconseguit. "No neixen amb la intenció d'excloure qui forma part de l'heteronormativitat", remarca la psicòloga. Manuel assenyala que la pèrdua de privilegis d'un col·lectiu dominant, en aquest cas l'heterosexual, no implica una discriminació.
La presa de consciència comporta una pèrdua de privilegis i de sensació de poder i control.
Els canvis socials requereixen una revisió crítica d'aquests privilegis i una escolta activa cap a les veus que tradicionalment han estat silenciades: "Implica un canvi en la mirada i de reconstrucció personal, en la qual ens qüestionem l'homofòbia, el masclisme, el racisme, etc., interioritzats", explica.
Homofòbia i prejudicis interioritzats
L'episodi també tracta l'homofòbia interioritzada dins del mateix col·lectiu LGTBIQ+, un fenomen freqüent en persones que han crescut en un entorn on la diversitat sexual es percebia negativament. "Si he rebut el missatge que sortir de l'heteronorma és un problema i la identitat queer és rebutjable, és normal que inicialment projecti aquest rebuig en altres persones del col·lectiu", explica Clàudia Manuel.
El que rebutjo moltes vegades parla de les nostres pors.
Els estereotips també influeixen en com vivim la nostra identitat. "Els estereotips generen pressió i encotillen les persones en categories rígides sobre com haurien de ser o mostrar-se. És important distingir entre expressió de gènere (identitat) i orientació sexual (atracció) per no caure en aquestes generalitzacions", explica Manuel. La psicòloga ens indica les claus per combatre aquestes etiquetes:
- Accedir a informació contrastada sobre el tema.
- Prendre consciència de quins són els estereotips que ens imposa la societat.
- Qüestionar aquests arquetips socials.
Cal reflexionar sobre la nostra orientació sexual?
Un dels grans interrogants del debat ha estat si tothom hauria de reflexionar sobre la seva orientació sexual. Segons Clàudia Manuel, aquest procés és beneficiós per a tothom.
Conèixer la nostra identitat sexual és important per al desenvolupament personal; forma part del procés d'autoconeixement i autoacceptació, ens ajuda a construir relacions saludables.
Si aquest procés genera malestar o patiment, la psicòloga indica que és important "escoltar-se i explorar d'on prové aquesta angoixa".
L'heterofòbia: realitat o desviació del debat?
Però si una qüestió ha generat polèmica, aquesta ha sigut la suposada discriminació cap a persones heterosexuals. Clàudia Manuel referencia l'antropòloga Castañeda i és clara:
No existeix l'heterofòbia, perquè les persones heterosexuals no han estat marginades ni atacades per la seva orientació sexual i no se'ls han negat els drets per estimar una persona.
Plantejar que "les dues bandes pateixen" i l'ús del terme heterofòbia "invisibilitza i qüestiona les violències sistemàtiques contra el col·lectiu" i genera una falsa equidistància entre dues realitats que no són comparables, explica la psicòloga.
Ara bé, què passa quan una persona heterosexual se sent exclosa en un ambient majoritàriament queer? Manuel diferencia entre estigma i discriminació real. "Una cosa és sentir que alguns comportaments normalitzats fins ara generen malestar en els altres i que, per tant, s'han de canviar, i una altra que se m'ataqui i agredeixi per formar part de la normativitat", aclareix la psicòloga.
Tal com diu Clàudia Manuel, "encara queda camí per recórrer", però sentir-nos còmodes, tenir espais d'oci segurs i fer aquesta classe de debats on s'inclouen moltes realitats és vital per continuar avançant.
