Reforma del finançament: més recursos per a Catalunya, però sense la clau de la caixa

Amb l'acord anunciat aquest divendres, el finançament de les comunitats autònomes transitarà per la mateixa autopista que fins ara, però serà més ampla i tindrà un carril adaptat, segons el motor i les ganes de córrer que tingui cada comunitat. El carril ràpid de l'esquerra serà "singular" i Catalunya podria aprofitar per avançar-hi. A la pràctica, però, el sentit de la circulació i l'autopista seran els mateixos de sempre, el que s'anomena sistema de "règim comú".

El "concert", l'autovia basca i navarresa, va per una ruta paral·lela més ràpida i les dues no es creuen.

En definitiva, si s'acaba aprovant, la reforma del model donarà més recursos i eines a Catalunya, però sense la clau de la caixa.

L'acord d'investidura entre el PSC i Esquerra del 2025, o la proposta de finançament "singular" que va presentar el president Pere Aragonès el 2024 vigilaven molt i molt a l'hora d'especificar quin era el resultat esperat, el guany tangible per a les finances de la Generalitat del nou model de finançament. Avui sabem que seran uns 4.700 milions d'euros extra el primer any d'aplicació.

De finançament "singular" a "just"

Segons l'argumentari d'aquell moment, obviar la xifra no només era una estratègia per amagar cartes de cara a la partida de les negociacions amb el govern espanyol. Més enllà del número, una variable que canvia segons les circumstàncies econòmiques del moment, el veritable canvi era assolir un nou model "singular", construït al voltant d'una filosofia diferent que garantís la sobirania fiscal de Catalunya, basada en relacions "bilaterals" amb l'Estat.

Avui Esquerra passa d'accentuar "singular" a destacar "just", i insisteix que la nova etapa que s'obre representa un "salt" gens menyspreable, perquè els 4.700 milions extra contribueixen a millorar un 12% el pressupost anual de la Generalitat. Al mateix temps, amb "singularitats que impactaran de forma rellevant a Catalunya".

L'any 2024, la proposta original d'Esquerra posava damunt la taula que Catalunya recaptés el 100% dels impostos i tenir "la clau de la caixa", d'acord amb un model a mida que va batejar com a "singular". No seria un "concert" a l'estil basc, es va explicar llavors, perquè també inclouria una "quota de solidaritat" amb la resta de comunitats, a diferència de les diputacions forals, que només paguen pels serveis prestats per l'Estat. L'esquema era: control de la caixa i transferències a l'Estat d'acord amb un pacte polític, explícit i transparent.

Es garanteix l'ordinalitat

La proposta també insistia a garantir el respecte al principi bàsic de "l'ordinalitat", fins ara bandejat. Segons aquest principi, si Catalunya és la tercera comunitats autònoma en capacitat fiscal (la recaptació d'impostos), hauria de ser també la tercera en el rànquing final, després de distribuir els fons. Amb l'actual sistema, un cop repartits els diners, cau fins al novè lloc de la llista, segons els càlculs amb població ajustada.

Aquest concepte d'"ordinalitat" també va quedar recollit en l'acord PSC-ERC de l'estiu del 2025, que va permetre la investidura de Salvador Illa, i es va convertir en una de les claus de les negociacions. Desapareixia, això sí, la menció a "la clau de la caixa", però s'insistia en un "nou paradigma" basat en la singularitat del model per a Catalunya i les relacions bilaterals entre la Generalitat i el govern espanyol. L'acord també fixava una "aportació" catalana al pot comú en concepte de "solidaritat" i una altra per cobrir "les despeses de l'Estat", tot marcat segons una fórmula que definís els percentatges de manera "explícita i transparent".

Es manté el pot comú

El model pactat ara manté el sistema del pot comú. Les comunitats autònomes tenen assignada una part de la recaptació de l'IRPF, l'IVA o els impostos especials. Es poden quedar un 25% dels diners que els pertoquen, i la resta s'aboca al pot comú, des d'on es reparteixen entre les comunitats tenint en compte la població de cada territori, ajustada segons algunes variables (dispersió, edat, etc.). És el que es coneix com a "mecanisme d'anivellament" per reduir distàncies entre territoris.

En teoria es tractava d'un sistema relativament senzill, però es va anar complicant amb la introducció de pedaços en forma de fons extra (suficiència, competitivitat, cooperació) per satisfer les reclamacions de les diferents comunitats. Un garbuix que, segons coincideixen la majoria d'experts, desvirtua el model.

Amb el nou acord, les bases d'aquest sistema es mantenen. El pot comú es nodrirà, com fins ara, amb el 75% de la recaptació de cada comunitat, però amb menys distorsions. A més, s'augmenta la participació en els principals impostos, com l'IRPF i l'IVA. Els diners es reparteixen tenint en compte la població ajustada i s'introdueixen nous criteris per mesurar-la. No es té en compte, però, el cost de la vida, més alt a Catalunya que a altres comunitats.

Segons calcula ERC, l'aportació a la solidaritat per part de Catalunya és d'uns 5.500 milions d'euros. Amb tot, es respectaria el seu tercer lloc en el rànquing del finançament per habitant, la famosa "ordinalitat". No estarà escrita enlloc, la norma no ho dirà de manera explícita, però tant el ministeri d'Hisenda com la Generalitat i ERC insisteixen que la fórmula ho recull, que "l'Excel dona aquest resultat" i que es garanteix que, al llarg dels anys, Catalunya no perdrà posicions en el rànquing.

Injecció de 21.000 milions

I com pot guanyar-hi tothom? Durant anys de bona marxa de l'economia, i també de la inflació, la recaptació d'Hisenda s'ha disparat. El pastís a repartir s'ha fet molt més gran. Com que el sistema no s'havia actualitzat, aquests diners extra s'han quedat als ministeris. Això vol dir que el finançament de serveis bàsics com la salut o l'ensenyament no ha avançat al mateix ritme del que hauria permès l'economia.

Ara el govern espanyol espera que la recaptació continuarà pujant, hi haurà més recursos i podrà injectar fins a 21.000 milions en les comunitats per a salut, ensenyament i, cada cop més, habitatge. Tot plegat funciona mentre l'economia ho continuï aguantant. Hi ha comunitats que s'enduran un tros més gran del pastís, però el Ministeri d'Hisenda tindrà cura que, d'una manera o d'una altra, tothom hi guanyi alguna cosa; per exemple, amb un fons a mida de comunitats com Extremadura o Cantàbria per mantenir l'statu quo. O d'altres, com el Fons Climàtic, que sembla dissenyat sobretot pel País Valencià.

D'aquesta manera, tècnicament ningú hi surt perdent, perquè totes les comunitats ingressaran més amb el nou sistema. Unes, però, més que d'altres. A la pràctica, el cas és que hi surten guanyant sobretot el País Valencià (històricament infrafinançat), les Balears, Catalunya i, en termes absoluts, Andalusia. Qui en surt mal parat és la Comunitat de Madrid, perquè el sistema la penalitza per no cobrar l'impost de patrimoni.

La mateixa autopista, amb més carrils

L'autopista del règim comú tindrà, això sí, un carril ràpid, eines que permetrien avançar amb diferents velocitats d'acord amb "la vocació d'autogovern". Catalunya es podrà quedar una part de l'IVA que les pimes --i aquí n'hi ha moltes--, i podrà negociar més ingressos per a les competències pròpies, com justícia o Mossos, fins i tot accedint amb més recaptació de l'IVA. També s'elimina el sistema de bestretes, i Hisenda transferirà més ràpidament els fons a les comunitats, gairebé al dia.

La clau de la caixa

Ara bé, Hisenda continuarà tenint la clau de la caixa. Falta definir el paper de l'Agència Tributària catalana: avui, i a mitjà termini, es descarta que pugui assumir la recaptació de l'IRPF.

La ministra Montero parla de "gestió en xarxa", de donar més competències a les administracions tributàries de cada comunitat, perquè participin en la gestió. També seria voluntari, d'acord amb "la vocació d'autogovern".

Aquesta és l'altra gran pota del pacte d'investidura que falta per desenvolupar i pròxim dossier que Generalitat, govern espanyol i ERC hauran de negociar.