Renda 2023: hem de declarar els bizums a Hisenda?
He de declarar els bizums a Hisenda a la declaració de la renda d'aquest any? Aquesta és, potser, una de les preguntes que més rebran els professionals durant la campanya de la renda 2023, que comença aquest dimarts. I és que aquest sistema d'enviament de diners s'ha fet tan popular que s'utilitza tant com les transferències bancàries. I el seu ús no creix només entre particulars: 4 de cada 10 empreses accepten ja pagaments amb Bizum.
La resposta és que sí: els diners que enviem per Bizum s'han d'incloure a la declaració de la renda si sumen 10.000 euros o més en tot l'any. De fet, els moviments fets amb aquesta mena de plataformes estan subjectes a les mateixes regulacions que operacions similars, com les transferències bancàries, i les entitats han d'informar les autoritats fiscals d'operacions elevades o altres transaccions que aquestes requereixin.
Existeixen, però, algunes excepcions que cal declarar malgrat no arribar a la quantitat anual marcada: si els pagaments rebuts per Bizum són d'un ingrés amb rendibilitat econòmica (per exemple, el pagament per un lloguer) o --en el cas dels autònoms-- si aquests pagaments es corresponen a un bé o servei pel qual s'ha rebut una contrapartida en el marc d'una activitat professional. A més, aquests ingressos es gravaran també amb l'IRPF i l'IVA corresponents.
Un problema per a Hisenda?
Segons explica a Catalunya Ràdio la professora del Departament d'Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Luz Parrondo, sistemes com el Bizum donen "més oportunitats d'evadir impostos" perquè depenen més de la voluntat de les persones de declarar-los. Amb tot, es mostra segura que el fet que es puguin rastrejar els moviments a través de l'entitat bancària permetrà que hi hagi més control en poc temps:
Com Hisenda ha arribat a controlar tots els pagaments que fem a través de targetes de crèdit, arribarà a controlar els fets amb Bizum, perquè existeix una traçabilitat.
La majoria de bancs fixen en 500 euros la quantitat màxima de diners que es poden enviar en una transacció via Bizum entre particulars, així com també limiten l'import màxim que es pot passar al dia i al mes i el nombre d'operacions mensuals per persona.
Els pagaments amb Bizum estan subjectes a les mateixes regulacions que les transferències bancàries
Quan el receptor del bizum és un comerç o empresa (un autònom), es comptabilitza com qualsevol altre pagament fet amb targeta. Així, és important que aquests tinguin cura si el reben al compte personal i detallin i diferenciïn els pagaments per si Hisenda demana els documents d'origen dels ingressos.
Més difícil serà, segons Parrondo, controlar els moviments que no estiguin associats a un compte bancari i les persones que no en tenen buscaran altres opcions:
L'evolució serien les wallets, el sistema de diners digitals. Tot i que ara tenim molta desconeixença, incertesa, una mica de por... No és fàcil d'accedir-hi, ho serà, però ara mateix, no.
El secret de l'èxit
Parrondo, experta en diner digital, associa l'èxit de Bizum al fet que s'assembli a fer una transacció en metàl·lic, que encara continua sent la manera de pagar més estesa:
No hem d'anar al caixer a treure diners físics, però, en canvi, tenim la sensació de pagar en metàl·lic.
A més, apunta Parrondo, és un sistema que dona seguretat i confiança als usuaris:
Ve de la mà del sistema bancari i, ara mateix, encara tenim molta més seguretat si aquest sistema ens l'ofereix un banc.
Pel que fa a l'ús que es fa en l'àmbit comercial, l'experta apunta als avantatges que suposa per a empreses petites que "no poden permetre's un datàfon i pagar comissions".
Desapareixeran els bitllets?
Actualment, el 65% de la població diu que encara paga en metàl·lic habitualment. En aquest sentit, Parrondo creu que pot desaparèixer el diner físic tal com el coneixement, però que necessitarem una manera de poder fer transaccions econòmiques sense que se sàpiga en què gastem.
Que això no passi, assegura, és l'objectiu dels governs:
El metàl·lic no s'acabarà, serà digital. És impossible que s'acabi o, almenys, no és desitjable perquè és l'únic reducte de llibertat que tenim.
