Renovar la formació de mestres i professors: canvis en els requisits, la durada i els continguts

Degans de les facultats d'Educació han aprovat, no sense polèmica, els llibres blancs sobre com posar al dia la formació de professors i mestres. A Las Palmas de Gran Canària, en la XXI Assemblea Nacional de la Conferència de Deganes i Degans d'Educació, han aprovat els anomenats llibres blancs dels títols d'Educació, on es recull, de manera exhaustiva, com s'han de dissenyar els plans d'estudi dels graus universitaris.

Plantejaven l'actualització del grau en Educació Infantil, el grau en Educació Primària, el grau en Pedagogia, el grau en Educació Social i el màster de Secundària, en unes propostes que deganes i degans d'Educació han treballat durant dos anys amb els equips especialitzats.

Hi han participat 67 degans i deganes de totes les facultats d'Educació de l'Estat i una quinzena de direccions de centres adscrits.

Plans d'estudis obsolets

Els actuals plans d'estudis són del 2011 i cal fer-ne una actualització. Ho reclamen estudiants i professorat, i també ho exigeix la nova llei d'universitats, la LOSU, aprovada l'any 2023.

En 15 anys hi ha hagut molts canvis socials, culturals, polítics, econòmics, tecnològics, i, per Enric Prats, professor de Pedagogia de la Facultat d'Educació de la UB, els títols d'Educació han d'atendre aquesta nova realitat.

Prats defensa que els docents han de conèixer les condicions culturals i socials en què es desenvolupa l'aprenentatge i les condicions en què viuen els nois i les noies: "Un docent ha de saber amb més detall quines són les realitats: no només en clau migratòria, també en totes les necessitats educatives específiques --que cada vegada en tenim més i més de declarades."

En aquest sentit, considera que tot allò que en diem atenció a la diversitat i escola inclusiva ha d'estar més present a la formació inicial. Així com respecte a canvis culturals forts i importants com l'augment dels discursos d'odi, "ens hem de plantejar profundament què està passant", afegeix. 

Un docent no pot quedar al marge d'aquest debat. Això inclou aspectes de racisme, d'homofòbia, de gènere, etc.

Canvis en els itineraris per ser mestre o professor

L'aprovació comporta canvis en el camí per arribar a ser mestre o professor. Aquestes són les modificacions principals que s'han aprovat per posar al dia els diferents estudis.

Grau en Infantil i grau en Primària

Actualment per ser mestre d'infantil o de primària cal passar unes proves d'aptitud personal, les PAP, que donen accés --al marge de tenir la nota de tall-- a les facultats d'Educació. Aquestes proves només es fan a Catalunya i a les Illes Balears. Un cop acabat el grau de quatre anys, ja s'obté el títol de mestre.

La CODE --Conferència de Degans d'Educació-- ha tirat endavant que aquestes PAP s'hagin de passar per entrar a qualsevol facultat d'Educació de l'Estat.

També aposten per un màster d'un any, després de tenir el títol de grau. Amb aquest màster el mestre adquiriria una especialitat, per exemple en atenció a la diversitat, o funcions docents (com direcció o tasques bibliotecàries).

Així doncs, la fórmula per als graus de mestre és la de 4 + 1: 4 anys de grau (habilitant per donar classes) + 1 any de màster (per especialitzar-se).

El llibre blanc del grau de Primària s'ha aprovat amb certa oposició: 20 vots a favor, 16 en contra i 11 abstencions.

Els canvis no són ben vistos per professors i investigadors en Didàctica de les Ciències Experimentals, que creuen que els treu participació en l'ensenyament de la matèria a favor d'ampliar altres competències del mestre, més centrades en educació emocional o d'inclusió.

Màster de Secundària

El recorregut a seguir per ser professor de secundària és diferent del de mestre. Actualment, cal tenir un grau d'alguna especialitat --per exemple en Matemàtiques, en Història o en Filologia Catalana-- i cursar un màster d'un any que és habilitant, és a dir, sense el màster no es pot donar classe. 

La proposta dels degans aprovada contempla incorporar unes PAP --proves d'aptitud personal-- per poder accedir al màster per ser docent de Secundària, Batxillerat o Formació Professional. És una fórmula semblant a la que ara es fa a Catalunya per poder estudiar un grau de mestre.

A banda, el màster s'ampliaria a un any i mig o dos anys per poder incidir més en la formació del professorat i fer el doble d'hores de pràctiques.

En aquest cas la fórmula que proposen per als màster de Professorat de Secundària és la de quatre anys d'un grau específic (per exemple Filologia catalana) + un any i mig o dos anys de màster, imprescindible per poder donar classes. 

Es pretén, a grans trets, equiparar el perfil professional de tothom que es dedica a l'ensenyament preuniversitari.

Debat en el contingut del grau en Primària

Més enllà de l'estructura dels graus, on el debat ha estat més intens és en el contingut del pla d'estudis del grau en Primària.

Des d'una mirada més pedagògica, es proposa que, un cop acabat el grau, el mestre novell tingui una formació global. Això vol dir que els 4 anys a la facultat li han de donar les claus, la mirada i els recursos per poder atendre l'aula en la seva totalitat, i tenir eines per acompanyar cadascun dels alumnes. És la idea del mestre global.

Enric Prats defensa una formació més generalista dels futurs mestres.

En 4 anys es rep una formació bàsica que permet moure's en diferents entorns, però quan es cursen els estudis no se sap en quin tipus de centre s'anirà a parar: "Pots anar a una escola rural o a una amb un ambient urbà, de nivell econòmic alt o baix... amb situacions X. Per tant, has de tenir molta polivalència quan comences i després sí que ha de venir l'especialització." 

Per Prats no n'hi ha prou dominant les matèries, sinó que cal aquesta formació més global que et permet connectar.

El docent connecta l'estudiant --el noi o noia-- amb el saber, amb la cultura i amb allò que ell vol ser. Aquí hi ha la clau per ser docent, i això no s'ensenya només amb matemàtiques o amb llengua, aquí necessites una formació molt més global.

Per les associacions científiques, en canvi, on cal aprofundir més és en la didàctica, és a dir, a saber ensenyar cada matèria en funció del curs de l'alumnat que es té a l'aula. Així ho argumenta Neus Gonzàlez Monfort, presidenta de l'Associació Universitària de Professorat de Didàctica de les Ciències Socials.  

Si la formació de mestres és tan general que no aprofundeix en cap àrea del coneixement: ni en matemàtiques ni ciències experimentals, ni enginyeria, ni física, ni música, ni educació física... Què fa el mestre quan hagi d'ensenyar alguna cosa?

Gonzàlez diu que els ciutadans han de tenir coneixements i que aquests són els continguts. Defensa que en l'àmbit de la formació inicial dels mestres, aquests continguts són les àrees curriculars --la geografia, la història, les matemàtiques, la física, la música...-- i que s'han de tenir aquests coneixements. "Si no, sobre què penses, sobre què fas propostes, sobre què reflexiones?", afegeix Gonzàlez, que manté que això no vol dir que els mestres només tinguin els coneixements, sinó que, a més a més, "els han de saber ensenyar per ser apresos". 

No són dues visions contradictòries, sinó complementàries, però cadascú vol donar més pes en els continguts segons el que creuen que és més important que domini un mestre a la primària.

En el que sí que coincideixen és en l'augment d'hores de pràctiques a les escoles, com recull la nova proposta.

Crítiques de les associacions científiques a la Conferència de Degans

L'elaboració d'un nou llibre blanc ha estat iniciativa dels degans després d'una proposta de renovació dels plans d'estudi presentada pel Ministeri d'Educació que no va ser acceptada per bona part del professorat. 

Ara, però, la proposta dels degans ha rebut l'oposició de les cinc associacions científiques, que es queixen tant en la forma com en el fons. En un comunicat, les societats de didàctiques específiques --les de Ciències Socials, Ciències Experimentals, Educació Artística, Llengua i Literatura, i Matemàtiques-- denuncien manca de rigor en l'esborrany del llibre blanc de l'educació primària.

Per Neus Gonzàlez Montfort, presidenta d'AUPDCS (Didàctica de les Ciències Socials), el procés d'elaboració del document no ha estat transparent, tampoc la tria dels participants. A més, assegura que hi ha hagut censura en l'elaboració dels llibres: "No se'ls ha permès escriure tot el que volien escriure ni fer totes les propostes; part de la diagnosi s'ha eliminat i part de les propostes que es volien fer tampoc no han estat acceptades."

Assegura que el que els preocupa és que s'acabi aprovant la proposta de la CODE per a primària:

El que preocupa és que aquests documents s'hagin elaborat com s'han elaborat i hagin arribat on han arribat. No són documents de consens. I aquí tenim un problema greu, perquè el que estan generant és molta controvèrsia en totes les facultats d'Educació d'Espanya.

El que proposen els llibres blancs no és vinculant, però sí que són un document que el Ministeri d'Educació està esperant per establir les bases dels nous plans d'estudis.

Des de la Conferència de Degans van declinar fer declaracions fins passat el congrés.