Reobre el museu de Reus després d'un any i mig: ciutat, context històric i un espai d'Antoni Gaudí
La reforma de la seu del Museu de Reus a la plaça Llibertat s'ha fet a fons, amb millores d'accessibilitat, espais més diàfans i amb una nova manera d'explicar les col·leccions que conserva.
Després de més d'un any i mig tancat, torna a obrir portes amb novetats però amb el mateix objectiu: explicar Reus i el seu context des de diversos punts de vista.
Per fer-ho, la sala més gran es dedica als dos segles d'història que es consideren clau per entendre com és la ciutat d'avui en dia i el seu tarannà. "Si nosaltres som hereus d'alguna cosa, és d'aquell període del segle XVIII, de l'aiguardent, de la indústria tèxtil. I del segle XIX, del període més convuls que ha tingut la ciutat. Una ciutat que ha tingut un lideratge social, polític i econòmic", detalla Marc Ferran, director del museu.
En aquesta sala s'hi expliquen els principals fets polítics, els canvis econòmics i socials i el desenvolupament urbanístic del Reus dels segles XVIII i XIX fins al primer terç del segle XX. I es fa a través d'objectes i peces de tota mena, des de vestits fins a fotografies o objectes decoratius.
Dibuixos, apunts i fotografies de Gaudí
Els artistes reusencs d'aquesta època tenen una sala pròpia on s'exposen obres de Marià Fortuny, Josep Tapiró i Hortensi Güell, entre d'altres.
I per primer cop es poden veure juntes i de manera permanent diverses peces d'Antoni Gaudí: set dibuixos, quatre apunts, una fotografia, un carnet d'expositor i una llibreta de notes. "La delicadesa de la seva conservació pel tipus de suport que tenien ens frenaven molt d'ensenyar-los", comenta Ferran.
Ara les condicions de conservació les hem millorat moltíssim.
Són documents que es van salvar de l'incendi del taller de Gaudí l'any 1936. Va ser clau la intervenció de Pere Rius, conservador del museu que s'estava creant el 1933.
"Va anar a veure Domènec Sugrañes, que en aquell moment estava dirigint les obres de la Sagrada Família, i li va demanar objectes de Gaudí per poder muntar una vitrina, que en aquella època era la museografia que es feia servir. Aquests documents van sortir de l'obrador que l'any 1936 --tres anys més tard-- es va cremar amb els primers conflictes que van derivar en la Guerra Civil".
Això fa que aquests documents que tenim aquí al museu siguin els únics que es conserven de l'obrador de l'arquitecte.
Espai per al patrimoni en perill i el col·leccionisme
La segona planta de l'equipament està dedicada a reflexionar sobre els perills que el patrimoni artístic ha patit en diversos moments de la història i a la funció de salvaguarda dels museus.
Ho fa a través de diverses obres de la col·lecció --com algunes peces del retaule de la Prioral de Sant Pere-- i també a través del llegat que l'advocat reusenc Antoni Pedrol Rius va donar al museu: "Era un fill il·lustre de la ciutat, que col·leccionava taules gòtiques del segle XV i que va fer aquest llegat a la ciutat", diu Ferran.
El museu no deixa de banda la festa popular. Ara no només s'hi explica com és avui en dia sinó també els orígens, servint-se de documents, fotografies i obres d'art.
El museu es pot visitar de dimecres a dissabte, d'11 a 14 h i de 16 a 19 h. Els diumenges l'horari és d'11 a 14 h.
