Retòrica i contradiccions després de l'amenaça dels EUA d'intensificar els atacs a l'Iran
Els Estats Units avisen que aquest dimarts és "el dia més intens" d'atacs sobre l'Iran, amb "més caces, més bombarders i més atacs" que mai des que va començar l'ofensiva amb Israel, ara fa deu dies.
Així ho ha assegurat el secretari de Guerra dels EUA, Pete Hegseth, que diu amb una retòrica grandiloqüent que l'exèrcit nord-americà està "aixafant" el règim iranià de manera "implacable".
"No afluixarem fins que l'enemic estigui totalment i definitivament derrotat, ho fem al nostre ritme i com volem", ha advertit, a més d'assegurar que en les últimes 24 hores l'Iran ha disparat "el nombre més baix de míssils fins ara".
De fet, ha afirmat que el règim "està sol i perdent estrepitosament", i que el seu exèrcit "s'està degradant sistemàticament".
El secretari de Guerra ha descartat que l'operació s'acabi allargant tant com la guerra de l'Iraq del 2003, ja que diu que el president Donald Trump no ho permetrà:
Aquesta operació no és interminable. La missió és clara i l'estem executant amb precisió.
"No hem guanyat prou"
Les declaracions de Hegseth arriben l'endemà d'un nou discurs confús del president dels Estats Units, que va intentar calmar els mercats del petroli suggerint que s'acosta el final de la guerra.
Primer va dir que s'acabaria aviat, mentre que poca estona després va dir que els Estats Units guanyen la guerra, però encara no han "guanyat prou":
Tothom em diu que m'asseguri de guanyar. Ho farem. Ja hem guanyat de moltes maneres, però encara no hem guanyat prou.
Aquest dilluns s'hi ha referit el ministre d'Exteriors d'Israel, Gideon Sa'ar, que s'ha mostrat prudent a l'hora de fixar una data final i ha dit que, en tot cas, la pactaran amb els seus "amics americans". "Continuarem fins que uns i altres pensem que ens hem d'aturar", ha dit.
Com Trump, Sa'ar ha assegurat que no volen una guerra interminable, però confirma que no acabarà aquesta setmana perquè encara no han aconseguit tots els objectius.
Trump i el petroli
Mentrestant, el règim iranià ja ha respost que la guerra acabarà quan ells ho decideixin. La Guàrdia Revolucionària ha assegurat que les forces armades iranianes "estan preparades per protegir" tant la "seguretat de la regió" com "el petroli", un punt que sembla el que més preocupa Donald Trump.
El republicà vol evitar els efectes d'una crisi energètica que afectin la butxaca del seu electorat, i per això ja ha dit que si l'Iran tanca l'estret d'Ormuz els atacaran com no s'ha vist mai. També diu que l'exèrcit protegirà els petroliers quan sigui el moment i que s'aixecaran sancions al petroli per estabilitzar els preus.
Tot acompanyat d'una aparent bel·ligerància amb el nou líder de l'Iran, encara que aquest dimarts ha matisat en una entrevista a la FOX que encara podrien negociar amb ell.
Fins i tot ha insistit que ha sentit a dir que els líders iranians "tenen moltes ganes de parlar", cosa que Teheran nega categòricament.
D'aquesta manera, el president dels Estats Units segueix navegant en les contradiccions i les preguntes per a les quals la seva administració o no té una resposta clara o en té moltes de diferents.
Un escenari no tan diferent del que es viu a la Unió Europea, on António Costa ha contradit aquest dimarts Ursula von der Leyen i ha defensat "un món basat en regles", després que la presidenta de la Comissió s'hagi situat més en línia de Trump pel que fa a l'ofensiva a l'Iran. Europa, va dir, "ja no pot ser la guardiana de l'ordre del vell món, d'un món que ja ha desaparegut i que no tornarà".
Balanç de guerra
Segons els EUA, les forces nord-americanes han atacat més de 5.000 objectius des de l'inici de la guerra, inclosos llançadors de míssils, dipòsits d'armament, centres de comandament i fàbriques de drons.
A més, Hegseth ha afirmat que han destruït o neutralitzat més de 50 embarcacions iranianes. "Estem guanyant de forma decisiva i amb una eficiència brutal. No relaxarem la pressió fins que l'enemic sigui derrotat i l'amenaça nuclear hagi desaparegut", ha deixat clar.
Almenys 1.332 civils iranians havien mort als bombardejos d'Israel i els Estats Units fins dimecres de la setmana passada, segons una agència pública iraniana. A l'altra banda, set militars nord-americans van morir en atacs iranians a Kuwait i l'Aràbia Saudita.
Pel que fa al Líban, país atacat per Israel després que Hezbollah se sumés a la guerra en defensa de l'Iran, la campanya de bombardejos ja ha causat prop de 500 morts i més de 1.300 ferits, alhora que ha desplaçat unes 600.000 persones al país.
