Retrocedeix l'ús habitual del català a gairebé tots els territoris: on es parla més i on menys

L'ús habitual del català retrocedeix a gairebé tots els territoris, tot i que les dades mostren una gran diversitat. Les Terres de l'Ebre, la Catalunya Central, Ponent i el Pirineu són les úniques àrees amb més de la meitat de parlants de català, mentre que a l'àrea metropolitana de Barcelona no arriben al 25% i se situa per sota de la mitjana de Catalunya.

Després d'haver publicat l'enquesta d'usos lingüístics per al conjunt de Catalunya, la Conselleria de Política Lingüística i l'Idescat han presentat aquest dijous un conjunt de dades més granulars on es poden comprovar els usos lingüístics en cadascun dels àmbits territorials que, apunten, "mostren una notable diversitat de situacions del català a Catalunya".

Una mitjana que, segons l'estudi, marca que només un terç dels habitants de Catalunya tenen el català com a llengua habitual. Les dinàmiques lingüístiques de cada territori són molt diferents i, per exemple, destaca que la majoria de territoris analitzats estan per sobre de la mitjana de Catalunya en l'ús del català, excepte l'àmbit metropolità de Barcelona, que es troba per sota.

Dins d'aquest àmbit metropolità, tanmateix, també hi ha molta diversitat sociolingüística. Mentre que al Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona ciutat, en general, hi ha uns percentatges de coneixement i ús del català superiors al del conjunt de l'àmbit metropolità (de fet, el Maresme està per sobre de la mitjana de Catalunya), l'Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud, l'ús del català és molt més baix que al conjunt de l'àmbit metropolità.

Fora d'aquesta gran zona, Terres de l'Ebre, la Catalunya Central, Ponent i el Pirineu són els únics àmbits on més de la meitat dels habitants tenen el català com a llengua habitual. A la resta de territoris, el català perd pes per causes complexes i locals, des de l'emigració de parlants fins a l'arribada de població estrangera o el trasllat d'habitants de la mateixa àrea metropolitana.

Catalunya en quatre grans àrees sociolingüístiques

L'enquesta d'usos lingüístics considera que, d'acord amb certes característiques comunes, a Catalunya es poden identificar quatre grups de territoris diferenciats.

El primer grup, amb més persones nascudes a Catalunya (un 68%), destaca per tenir un alt coneixement i ús del català, i inclou Terres de l'Ebre, Comarques Centrals i l'Alt Pirineu. 

De fet, aquí el percentatge de persones que tenen el català com a llengua inicial és majoritari i arriba a fregar el 58% a les Terres de l'Ebre, el 51% a l'Alt Pirineu i el 48% a les Comarques Centrals. També, de forma majoritària, els parlants tenen el català com a llengua d'identificació.

El segon grup està format pels territoris de Ponent i Comarques Gironines. Són els àmbits on, tot i estar per sobre de la mitjana en ús i coneixement del català, el seu percentatge de ciutadans nascuts a l'estranger està per sobre del 25%. 

Aquest grup també destaca per estar per sobre de la mitjana de Catalunya en l'ús d'altres llengües diferents de català o castellà o en l'ús del català com a llengua inicial, amb un 39,1% en les Comarques Gironines i un 45,4% a Ponent.

El tercer grup, format pel Camp de Tarragona i el Penedès, l'ús del català està per sobre de la mitjana a Catalunya, però l'enquesta mostra que el percentatge de l'ús del castellà és més alt que el del català, amb un 48,8% que tenen el castellà com a llengua inicial al Penedès i un 42,5% al Camp de Tarragona, per sobre del 31,3% i el 35,1%, respectivament, que opten pel català com a llengua inicial.

Per últim, el quart gran grup és el de l'àmbit Metropolità de Barcelona, que en termes generals es troba per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a l'ús del català. Tot i la gran diversitat interior, el territori metropolità està per sota en el percentatge de població que té el català com a llengua inicial única (22,3%), llengua d'identificació única (22,9%) i llengua habitual única (24,7%).