Reunió a Brussel·les: per Illa, un exemple de diàleg; per Puigdemont, una anomalia democràtica

Salvador Illa i Carles Puigdemont s'han reunit per primer cop aquest dimarts a la tarda a la seu de la Generalitat a Brussel·les.

La trobada entre els dos presidents ha començat a un quart de cinc de la tarda i s'ha allargat durant una hora i mitja. Segons fonts de les dues parts, la trobada ha estat cordial.

En acabar, no hi ha hagut declaracions, però tots dos han valorat la reunió amb missatges a la xarxa X en què s'han fet lectures diferents.

D'una banda, el president de la Generalitat s'ha refermat a qualificar la reunió com un exemple de diàleg:

"El diàleg és el motor de la democràcia perquè Catalunya continuï avançant. Avui en donem un bon exemple."

D'altra banda, Carles Puigdemont ha agraït a Illa "l'amabilitat i la conversa", però ha assenyalat que la reunió s'hauria hagut de fer "fa molts mesos" a Barcelona i no a Brussel·les:

"Ha tornat a quedar clar que no vivim en situació de normalitat."

Abans de reunir-se, Salvador Illa i Carles Puigdemont han fet una llarga encaixada de mans davant dels fotògrafs i les càmeres i després han entrat a una sala.

L'escenari de la trobada: sense cap bandera

Illa ha arribat a la seu de la Generalitat a Brussel·les a dos quarts de quatre i Puigdemont ho ha fet quan passaven cinc minuts de les quatre. 

Acabada la reunió, tots dos han marxat per separat. El president ha anat al Parlament Europeu per visitar una exposició amb motiu del mil·lenari del monestir de Montserrat.

Per la seva banda, Carles Puigdemont ha convocat aquest dimecres la cúpula de Junts a Waterloo, l'endemà de la reunió amb Illa.

La trobada entre els dos presidents s'ha fet en una sala sense cap bandera. Només dues butaques negres, dues plantes d'interior i una tauleta auxiliar.

A ningú no se li escapa la rellevància d'una reunió que el govern esperava fer a Catalunya i que des de Junts reclamaven des que Illa va arribar a la Generalitat. 

Fonts properes al govern asseguren que fa mesos que el president pensa i valora com i quan fer la reunió, que arriba després que el Tribunal Constitucional hagi avalat l'amnistia i en el moment més delicat de la legislatura per a Pedro Sánchez.

La prèvia de la trobada

Illa ha viatjat a Brussel·les després del Consell Executiu. La portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha dit que la trobada amb Puigdemont suposa "un pas més cap a la normalitat a Catalunya":

"Per tant, descarto absolutament cap mena d'instrucció o ingerència ni suggeriment de ningú". 

Paneque ha replicat així el secretari general de Junts, Jordi Turull, que a primera hora de dimarts, des d'"Els matins" de TV3, ha insistit que la trobada Illa-Puigdemont arriba tard i s'ha convocat seguint ordres de Madrid:

"Jo crec que tot el que fa el president Illa s'ha de llegir en clau PSOE. Perquè és l'únic que el mou, el motiva..."

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va defensar aquest dilluns a TVE la trobada Illa-Puigdemont com "una decisió coherent amb la política de diàleg i convivència del president Illa". 

"Un gest polític de reconeixement"

La reunió d'Illa amb Puigdemont arriba després que el president de la Generalitat s'hagi reunit ja amb alguns dels seus predecessors: Jordi Pujol, José Montilla, Artur Mas, Quim Torra i Pere Aragonès.

De fet, el govern justifica la reunió com "un gest polític de reconeixement" a la figura de Puigdemont com a expresident. 

"Ara toca, és el moment", va dir Salvador Illa aquest dilluns en una entrevista a Catalunya Ràdio i TV3 en què va avançar que la trobada ha de servir per donar un missatge: "en democràcia, el diàleg és el primer motor". 

El president de la Generalitat s'hauria estimat més que la reunió fos a Barcelona, perquè hauria significat que l'amnistia s'hauria aplicat. 
 

"Amnistia política"

Fa un any, la negativa de Salvador Illa de donar el mateix tractament a Carles Puigdemont que a la resta d'expresidents va molestar Junts per Catalunya.

Un cop aprovada al Congrés l'amnistia, que donava el paraigua legal per esborrar la persecució legal a Puigdemont --tot i que encara no s'ha materialitzat--, el partit va començar a parlar de la necessitat d'una "amnistia política" a l'expresident. 

Havia d'incloure una reunió tant amb Illa com amb Pedro Sánchez que ja s'ha mostrat en més d'una ocasió disposat a mantenir una trobada que encara no s'ha concretat. 

Segons Junts, va ser l'equip del president de la Generalitat qui va demanar la trobada fa cosa d'una setmana. El partit també diu que hi van accedir per respecte a la institució, però afirmen que ja no la demanaven.

Fins ara, l'"amnistia política" que demanava Junts s'ha concretat només amb una reunió amb la vicepresidenta espanyola, Yolanda Díaz, que ha valorat positivament la reunió d'aquest dimarts, i ha dit que forma part d'un "procés de normalització democràtica". 

Pressupostos, i compliments pendents

La trobada s'ha fet en un moment d'incertesa política tant a Catalunya com a Madrid pel que fa a l'aprovació dels pressupostos. Tots dos governs han dit que volen tirar-los endavant, malgrat estar en minoria. 

Sembla poc probable que Junts s'avingui a negociar els comptes catalans. De fet, el mateix Illa ha deixat clar aquest dilluns a l'entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" que els seus socis prioritaris per als comptes seran ERC i els Comuns. 

Però els vots dels juntaires són imprescindibles si Sánchez vol aprovar uns comptes a Madrid, i de moment el partit diu que està lluny d'un vot favorable, perquè necessita que es concretin els acords assolits en el passat.

I en aquest sentit, de moment, el més calent és a l'aigüera. El català encara no és oficial a Europa ni s'han transferit les competències en immigració a la Generalitat. 

A més, Puigdemont encara no ha pogut tornar a Catalunya perquè els jutges no li han aplicat la llei d'amnistia, una qüestió que ara està en mans del Constitucional, que al juny va avalar la norma.