Robatoris a museus, un crim amb obres de valor i preu diferent en el mercat de l'art

El 2 de febrer del 1976, durant una hora i després d'atacar dos vigilants de seguretat, uns lladres van robar més d'un centenar d'obres de Pablo Picasso que estaven exposades al palau dels Papes d'Avinyó. No es van endur les més valuoses sinó les que eren més fàcils de despenjar de la paret. Mesos després detenien els autors a Marsella. 

Aquesta tipologia de robatoris ja no s'estila, explica el criminòleg Marc Balcells, cap del grau en Criminologia de la UOC. Comenta que la màfia corsa i la French Connection estaven al darrere d'alguns robatoris a museus dels anys setanta i eren més constants. Ara, el crim organitzat es dedica a altres delictes.  

"El que sí que és freqüent són els robatoris als jaciments arqueològics, que és on es pot fer un espoli sense ser detectat."

A Catalunya, el delicte més habitual vinculat al món de l'art són les falsificacions, segons José Luis González Ulloa, sergent cap de la Unitat Central de Patrimoni Històric dels Mossos d'Esquadra. 

"No tenim un problema amb el robatori d'art. Hi ha casos puntuals. Sí que és cert que, amb el tema de les joies, no hi ha un problema, però hi ha més fets delictius." 

Ciberpatrullatge

A més de les investigacions que tenen obertes, es dediquen a rastrejar les xarxes -en diuen ciberpatrullatge- per buscar si s'estan posant a la venda obres d'art robades. 

Aquestes cerques els serveixen per obrir nous casos, perquè, a vegades, s'adonen que diferents obres d'un mateix autor estan en diferents galeries. Sol ser una pista que els porta a trobar falsificacions. 

Si bé fa uns anys els mercats de l'art eren París, Londres i Nova York, Marc Balcells comenta que ara hi ha altres "hubs, com Oceania, Àsia i l'Orient Mitjà, alhora que hi ha més fortunes disposades a comprar". 

Pels investigadors policials, conscients del valor -no del preu- que té l'art i les peces de patrimoni històric, el més important és recuperar-les, fins i tot més que detenir-ne els autors. 

El preu i el valor

L'experta en mercats de l'art María Sancho-Arroyo explica amb un exemple la diferència entre el preu i el valor en l'art amb el robatori del vàter de l'artista Maurizio Cattelan. L'obra d'art, un vàter d'or massís, estava exposada i el van robar una nit. El cas no s'ha resolt, però Sancho-Arroyo explica que el més probable és que l'hagin fos per vendre'n l'or. De tal manera que els lladres perden el valor real de l'obra. 

"Van obtenir el pes en or, però tot el que era el valor de l'obra per ser d'un artista concret, per la qualitat artística, pel que suposa dins l'història de l'art, ho perden. Es queda el pes de l'or."

Sancho-Arroyo és autora del llibre "¿Inversión o pasión?", una guia per entendre el mercat de l'art, que té unes inèrcies particulars. L'art com a inversió econòmica és un risc, explica Sancho-Arroyo. 

"El mercat de l'art és molt líquid, no pots comprar una obra i vendre-la l'endemà. És més, un bon quadre si es revèn en menys de dos o tres anys des que s'ha comprat, o no es ven o s'ha de vendre més barat." 

I això passa perquè genera suspicàcies. No és segur que l'art es revaloritzi, depèn de molts factors. L'experta recorda que després de la pandèmia hi va haver una bombolla especulativa en el mercat de l'art amb artistes joves emergents, "una obra es revenia i en poc temps passava de valer 30.000 a un milió". Però allò va ser una bombolla i "va explotar", sentencia.