"Robin Bank" o David contra Goliat
L'any 2008, em vaig assabentar de l'acció de l'Enric Duran a través de la publicació "Crisi". Havia expropiat (segons ell), i robat (segons la llei), gairebé 500.000 euros a 39 entitats bancàries, que no va tornar i va destinar a projectes socials.
En aquell moment em va semblar un acte transgressor, fet per algú que s'arriscava per denunciar un fet que ens afectava col·lectivament. Aquesta idea de David contra Goliat em va interessar perquè mostrava altres maneres de lluita més simbòliques, que apel·laven a la imaginació creant nous escenaris possibles.
L'any 2019, durant les protestes contra la sentència del judici al procés, l'Enric va tornar a aparèixer a les xarxes socials parlant de desobediència. En aquell context, els límits entre el que és legal i el que és legítim van adquirir una altra dimensió.
D'aquí va néixer aquesta pel·lícula, que no vol ser una reflexió sobre la crisi econòmica del 2008, ni indagar en les seves causes. Vol ser un mirall que qüestiona el nostre paper com a agents de canvi o agents continuistes, i fins a quin punt són coherents els nostres pensaments amb les nostres accions.
Actualment, la idea del col·lapse està molt present en el nostre imaginari (i en això el cinema darrerament hi ha contribuït molt). La catàstrofe sembla l'única via possible i ens és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme. Si no som capaços de visualitzar alternatives al sistema actual, no podrem avançar com a societat. És necessari canviar el nostre discurs, el que és utòpic és el capitalisme, no les alternatives.
