Romero marca l'ordinalitat com a línia vermella del nou finançament i Moncloa tira pilotes fora
La Generalitat fixa com a condició necessària la inclusió del principi d'ordinalitat per tirar endavant el nou model de finançament, mentre que l'executiu estatal evita comprometre's de manera pública.
Aquest principi, que estableix que Catalunya ha de rebre recursos en proporció als que aporta el sistema, se cita en el preàmbul de l'acord entre Estat i la Generalitat, però no s'inclou de manera formal en els acords.
La Generalitat ha advertit que no subscriurà el nou model de finançament si no es blinda l'ordinalitat. Així ho ha explicitat la consellera d'Economia, Alícia Romero, que en declaracions al Matí de Catalunya Ràdio ha fixat aquesta línia vermella.
"El govern d'Espanya també defensa aquest principi i ponderat amb d'altres el volia aplicar. Nosaltres esperem que sigui així i, en tot cas, queda molt clar en el preàmbul que, si no hi ha ordinalitat, nosaltres no hi serem", ha afirmat.
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, també ha assegurat que el principi d'ordinalitat "queda garantit" en el futur model, tot i que ha assenyalat que s'haurà d'adquirir de manera negociada.
"Pel govern, aquest era un element fonamental i, per tant, queda garantit. És evident també que l'ordinalitat s'ha de fer respecte a la resta de comunitats i, per tant, que aquí hi ha un element que el govern d'Espanya ha de treballar".
El govern espanyol evita pronunciar-se
Per contra, la portaveu del Govern espanyol, Pilar Alegria, ha evitat fer cap menció, obrir el debat de forma pública i encara menys, mostrar cap compromís amb l'ordinalitat per a Catalunya.
Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Alegria ha assegurat que el nou model no fixa "cap privilegi per a Catalunya":
És un acord extrapolable a qualsevol Comunitat Autònoma on es recullen principis fonamentals com la solidaritat o la suficiència financera
Tot i això, l'executiu estatal admet en privat que la menció es fa on creuen que ha d'estar, al preàmbul, que no és vinculant.
A més, també asseguren que l'ordinalitat s'ha de debatre de forma global amb la resta d'autonomies al Consell de Política Fiscal i Financera, format pels consellers d'hisenda autonòmics --majoritàriament del PP-- i que en aquests moments no té aquesta qüestió a sobre de la taula.
Què és l'ordinalitat?
El principi d'ordinalitat consisteix a aportar al sistema de manera proporcional al que es rep.
Ara mateix, Catalunya és la tercera comunitat autònoma que més recursos injecta. Per contra, és la desena en volum d'ingressos, segons el sistema de finançament estatal actual.
L'ordinalitat fixaria que Catalunya ha de mantenir també la tercera posició pel que fa a ingrés d'impostos, un fet que entraria en conflicte amb el principi d'anivellament, segons el qual hi ha d'haver un repartiment solidari perquè tots els ciutadans tinguin els mateixos recursos per habitant.
Catalunya no és l'única comunitat autònoma que no manté una posició equiparable entre el que recapta i el que ingressa. Madrid és la comunitat que més impostos recull, però és la 14a en volum de recursos percebuts.
Les Illes Balears també aporten més del que reben: són la segona comunitat que més impostos recapta i la novena en rebre finançament.
Per contra, altres comunitats reben més del que recapten, com ara Extremadura. Andalusia és l'únic territori que manté la mateixa posició, la 13a.
Per aquest motiu, el principi d'ordinalitat per a Catalunya genera una forta oposició entre altres líders autonòmics, ja que implicaria rebre menys del que perceben ara.
També les reticències a assumir aquest compromís per part de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, que podria afectar les seves aspiracions a liderar el govern d'Andalusia.
Les xifres del finançament, a la tardor
Sobre la concreció en les xifres que resultin d'aquest nou finançament, Romero ha assegurat que esperen poder-les publicar entre aquest "setembre i octubre" a través de les conclusions d'un grup d'experts dedicat a estudiar la implantació d'aquest nou model.
"Sempre hem dit que no hi hauria xifres. Això és el que ara hem de negociar amb el govern d'Espanya", ha explicat, en declaracions a "Els Matins" de TV3.
Romero ha defensat que aquest primer acord se centra a definir "l'arquitectura del model", mentre que el grup d'experts sí que treballa a "fer els càlculs i els escenaris": "Al setembre i l'octubre ho tindrem".
Sobre la gestió de l'IRPF, la consellera no ha pogut assegurar que l'Agència tributària Catalana comenci a recollir-lo a partir de l'1 de gener de 2026, tal com estava previst, però sí que començarà a gestionar-ne "elements": "Gestionar el 100% a partir de l'1 de gener serà complicat perquè no tenim l'agència preparada".
ERC demana més concrecions
La manca de concrecions del principi d'ordinalitat també ha generat neguit entre els socis d'investidura.
La portaveu d'ERC al Parlament, Ester Capella, ha criticat que "no queda blindat" en l'acord: "El principi d'ordinalitat ha de ser clar i determinat. No pot ser que no es parli amb claredat i que només formi part del preàmbul", ha dit, en declaracions a la Cadena SER.
Capella ha demanat més definició i un calendari clar i ha exigit que l'Agència recapti l'IRPF el 2026: "Exigim que sigui així perquè forma part de l'acord".
Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha descartat donar suport al pacte de finançament perquè no respon al concert econòmic solidari: "Allò d'ahir és una aixecada de camisa en tota regla. És el paradigma que evidencia que el PSC no farà mai res que molesti el PSOE", ha afirmat, en declaracions a "Els Matins" de TV3.
També s'hi ha referit en aquesta línia el president de Junts, Carles Puigdemont, que a les seves xarxes socials ha carregat contra l'acord:
Per la seva banda, els Comuns demanen "prudència": "Hem de respectar els tempos de la política. A sobre de la taula no tenim una proposta definitiva", ha dit la portaveu al Congrés, Aina Vidal.
Per tirar endavant el model de finançament són necessaris alguns canvis legislatius. De moment, el govern espanyol i la Generalitat han presentat una proposició de llei per a la modificació de la llei de finançament de les comunitats autònomes, la llei que regula el sistema de finançament de règim comú i la de cessió de tributs de l'Estat a Catalunya.
Aquest marc legislatiu és el que cal canviar per tal que la Generalitat pugui recaptar impostos com l'IRPF o per blindar el principi d'ordinalitat. Per fer-ho, però, necessitaran el suport dels socis d'investidura, una entesa que encara queda lluny.
