Rosalía, Carla Simón o Will Smith, alguns dels noms que han marcat la cultura del 2022

El 2022 ha estat un any farcit d'impactes per al món de la cultura. Cap, però, de tan lamentable com la plantofada que Will Smith li va clavar a Chris Rock a la gala dels Premis Oscar.

Aquell dia, que la pel·lícula "Coda" guanyés 3 estatuetes gairebé va ser una anècdota.

A Berlín, en canvi, de ben segur que recorden la nit que Carla Simón va guanyar l'Os d'Or a la Berlinale. La històrica victòria es va sentir com a pròpia a Alcarràs, per la defensa de la cineasta d'un estil de vida lligat a la pagesia.

Tanmateix, no tot han estat alegries. El cinema, aquest any, ha perdut grans referents, com l'actor Sidney Poitier, l'actriu Olivia Newton-John, el director Jean-Luc Godard o el músic Vangelis, l'autor de la mítica banda sonora de "Carros de foc".

Però a alguns museus la banda sonora no ha estat tan harmònica arran de les protestes contra el canvi climàtic. Hem vist accions reivindicatives a pinacoteques de Londres, Milà, Viena, Florència, Potsdam o París. Per sort, totes aquestes accions no han provocat danys importants a cap obra d'art.

El món de la cultura no ha pogut mantenir-se aliè a la guerra a Ucraïna. El metro de Kíiv, que serveix de refugi als ucraïnesos durant els bombardejos, va ser l'escenari d'una mostra de suport a la població que va fer la volta al món: els U2 fent una actuació en directe i barrejant cultura i reivindicació.

El desenllaç del festival d'Eurovisió va estar igualment marcat per la guerra, perquè el vot popular va impulsar fins a la victòria els representants d'Ucraïna.

La mateixa eufòria es va viure a Olesa de Montserrat perquè la catalanocubana Chanel Terrero va pujar fins al tercer graó del podi.

Com a efecte col·lateral, Eurovisió va ajudar a fer créixer el fenomen Rigoberta Bandini, que va omplir de gom a gom el Palau Sant Jordi al mes de novembre.

Mentre un altre fenomen --en aquest cas global-- accelerava a tot gas amb "Motomami", el disc de l'any segons el criteri de nombrosos crítics especialitzats.

En paral·lel, dues veus, també de referència, s'apagaven per sempre: les de Pau Riba i Núria Feliu.

Àngel Casas, que havia entrevistat aquests dos monstres de la cançó, també ens ha deixat aquest 2022.

Altres noms propis del món cultural que han mort aquest any són l'arquitecte Ricard Bofill, el dissenyador Toni Miró, i els escriptors Almudena Grandes i Javier Marías, que finalment no va poder guanyar el Nobel; un guardó que aquest any va rebre la francesa Annie Ernaux.

Són les diverses cares d'un any al qual, si algun dia tornem a mirar enrere, potser ens hi referirem amb el "temps era temps" amb què Serrat s'ha acomiadat dels escenaris.