Rufián va per lliure i això té difícil encaix a qualsevol partit
El que més sorprèn és la insistència. Perquè la direcció d'ERC ja li havia dit que no a Gabriel Rufián. No, a un front d'esquerres que el portaveu dels republicans al Congrés considera imprescindible per plantar cara a la dreta i a l'extrema dreta. Una aliança electoral, diu, de cara a les eleccions generals. Però la resposta del partit sempre és la mateixa. Esquerra només es presentarà al Congrés amb les sigles d'Esquerra. I punt final.
O no. Perquè aquesta setmana, Rufián farà un acte a Madrid per presentar el seu projecte amb Emilio Delgado, diputat de Mas Madrid.
"Jo estic aquí per pensar"
La pregunta és si Rufián va per lliure. Ho respon ell mateix. "Jo no estic aquí per llegir argumentaris", --va dir als "Matins" de TV3--, "jo estic aquí per pensar".
Tota una declaració d'intencions que el partit intenta capejar. La direcció ha evitat dir si estava al cas dels actes programats per Rufián abans que es fessin públics. Potser sí o potser no. Però és evident que incomoda un acte per defensar allò que el partit rebutja.
Ara bé, no hi ha hagut retrets en públic. La direcció d'Esquerra ha volgut treure ferro a les desavinences. Diuen que ells també estan preocupats per l'ascens de l'extrema dreta i que qualsevol debat o reflexió en l'àmbit intel·lectual és benvinguda.
Però Rufián va més enllà. Creu que l'esquerra independentista s'ha guanyat impulsar una esquerra forta a l'estat espanyol.
"Representar algú d'Algesires no em fa menys indepe" diu el portaveu d'ERC al Congrés. I això no és només un debat intel·lectual.
Beneficis electorals?
A més d'Esquerra, Bildu es va despenjar ràpidament de la idea. I també ho ha fet el BNG.
Fins i tot els politòlegs posen en dubte l'èxit d'una aliança tan àmplia des de l'òptica electoral.
"La història demostra que les coalicions iniciades des de Catalunya", explica el politòleg Toni Rodon- "no acostumen a anar gaire bé", en referència a l'operació Roca i al Partit Reformista als anys 80. El votant d'aquestes formacions no sempre se senten còmodes amb determinades aliances i en comptes de sumar, acaben perdent vots.
Ho confirma Àngels Pont, presidenta de Gesop, que ja han fet una enquesta per veure el grau d'adhesió que genera el front d'esquerres entre els seus votants.
Ara per ara "només un 15% se sent molt atret per aquesta aliança". Els que "potser" podrien sentir-se atrets, arriben gairebé al 60%. Pont explica que un gruix important dels indecisos s'acaba desmarcant.
Crítiques sotto voce
Per tot això; per fer valdre les sigles del partit i perquè la prioritat d'Esquerra és Catalunya, la direcció rebutja de totes totes la proposta de Rufián. Però no ha evitat les crítiques a les files republicanes ni un cert malestar que es procura mantenir en un discret segon pla.
La figura de Rufián és controvertida a nivell intern i ara alguns observen la situació amb incredulitat. Que hi ha un xoc d'egos? El partit ho nega. Ni xoc, ni pols de titans. Però la personalitat política de Rufián s'ha anat fent gran, sobretot fora de Catalunya. I per la direcció continua sent un actiu. Per la seva vehemència, la seva capacitat de connectar amb la gent i d'arribar als joves.
Seguirà a ERC
El que de moment no està en dubte és la continuïtat de Rufián, ni al partit ni al grup parlamentari. Seguirà al Congrés i "tornarà a ser el candidat si ell ho vol", va dir la secretària general fa només uns dies.
Ell diu que Esquerra és el seu partit "i aquí estaré fins que Esquerra ho vulgui". Rufián es queda i no serà ell qui marxi.
