Rússia i l'OTAN escalfen el mar Bàltic, un tauler d'escacs de la geopolítica mundial
Fa tres mesos el canceller alemany Friedrich Merz, acabat d'arribar al govern, va viatjar a Vílnius. No era un desplaçament qualsevol. Merz va presidir la cerimònia d'estacionament a Lituània de la Panzerbrigade 45, una unitat d'uns 5.000 efectius que tampoc és una unitat qualsevol. Es tracta del primer desplegament a llarg termini de tropes alemanyes després de la Segona Guerra Mundial.
No és el primer cop que Alemanya envia tropes fora del seu territori, però sí que és el primer desplegament de la Bundeswehr, les forces armades federals, permanent i unilateral fora del país des de 1945. "La seguretat dels nostres aliats bàltics és també la nostra seguretat", va dir Merz. "Protegir Vílnius és protegir Berlín", va reblar el canceller conservador.
La relaxació de l'autocontenció alemanya i la vocació de reforçar el control del Mar Bàltic es posen de manifest en les actuals maniobres navals, "apadrinades" pel canceller, que s'ha desplaçat a Rostock per visitar el complex de la caserna general del comandament militar del Bàltic. Merz ha volat en un helicòpter fins a la fragata Bayern:
L'amenaça que representa Moscou és real. Veiem accions diàries de l'exèrcit rus. Estan posant a prova la nostra preparació i la nostra capacitat de defensar-nos.
De nou, Berlín apunta a Moscou. Després de dècades de festeig econòmic i energètic, les dues capitals es miren amb desconfiança i desafiament.
I el Bàltic és un dels grans taulers d'escacs on Rússia, l'OTAN i els països que hi tenen costa es troben i on es juguen interessos geoestratègics: un espai que ningú no vol perdre. Rússia té al Bàltic una ruta marítima vital per al moviment de mercaderies i la sortida de recursos energètics cap al mar del Nord i l'oceà Atlàntic.
Els dos gasoductes Nord Stream, destruïts per sabotatges i que unien la zona de Sant Petersburg amb la costa alemanya, són una mostra de com el Bàltic --la seva llera, en aquest cas-- és una zona on els conflictes es manifesten amb cruesa. Rússia també té al Bàltic un escenari simbòlic del poder imperial i soviètic, quan la sobirania directa o indirecta s'estenia gairebé sobre tota la riba sud del Bàltic.
El "llac de l'OTAN"
Rússia a banda, la resta de països que fan riba al Bàltic són membres de l'OTAN. Hi havia dues excepcions: Suècia i Finlàndia, però l'atac rus a Ucraïna els va empènyer a demanar l'ingrés. Això ha fet que el Bàltic rebi l'apel·latiu de "llac de l'OTAN".
L'Aliança Atlàntica vol protegir les rutes marítimes i els aliats riberencs i petits, com les tres repúbliques bàltiques. I, sobretot, dissuadir Rússia de fer cap moviment en una zona altament militaritzada pels dos bàndols.
Al Bàltic se succeeixen els moviments militars. Les maniobres dels dos blocs encarats a la zona, i també dels països que hi tenen costa, s'han incrementat substancialment des de l'atac rus a Ucraïna i s'han multiplicat des de la incorporació a l'OTAN de Suècia i Finlàndia.
L'Aliança ha fet aquest estiu un dels desplegaments en maniobres de més envergadura previstos, després d'exercicis de primavera a Estònia i a Lituània, s'han reforçat les capacitats de control aeri i s'ha desplegat la força alemanya a Lituània.
Aquest any, Rússia ha posat a prova la seva flota en dos exercicis: un per reforçar l'escorta militar de vaixells civils i un altre amb foc real que van implicar dotzenes de vaixells i submarins. Les maniobres "Tempesta de Juliol" es van desenvolupar al Pacífic, a l'Àrtic, al Caspi i al Bàltic el juliol passat.
L'Àrtic s'escalfa, i no només pel canvi climàtic.
