Salvador Alsius, Cavall Fort o Bigas Luna: inquilins il·lustres de Casa Vicens, la primera casa de Gaudí
Antoni Gaudí va dissenyar la Casa Vicens, ubicada al número 22 del carrer Carolines, entre el 1883 i el 1885. Va ser un encàrrec del corredor de comerç i borsa Manel Vicens i Montaner, que va demanar-li una residència d'estiu per a la seva família a la Vila de Gràcia, aleshores independitzada de la ciutat de Barcelona.
Van viure-hi durant 10 anys fins que ell va morir i la seva vídua, Dolors Giralt, la va vendre el 1899 a Antoni Jover i Puig, un metge procedent de l'Havana, els descendents del qual van habitar-la fins al 2014.
Un punt de trobada
Durant més de 100 anys, la Casa Vicens va ser una residència privada que causava una gran sensació entre els veïns de l'època, que ho consideraven un punt de trobada. Sovint els seus propietaris, la família Herrero Jover, convidaven els veïns i curiosos a visitar-ne les estances o el jardí interior.
També en van llogar algunes de les plantes. Per exemple, al segon pis, que en el seu moment Gaudí havia projectat per al servei, la revista infantil Cavall Fort va tenir-hi la seu temporal, entre el 1968 i el 1977.
Rosa Maria Budó n'era una de les responsables: "Estaves en una casa i no érem conscients d'estar dins una obra d'art. Ho teníem interioritzat, fins que comentaves a algú que treballaves a la casa del carrer Carolines, a la casa que havia fet Gaudí i, aleshores, quan en veies la resposta, ens adonàvem del privilegi que teníem."
Budó recorda: "L'oficina sempre estava plena de gent que entrava i sortia, col·laboradors que ens venien a portar els seus dibuixos o textos, perquè no hi havia internet. Sovint ens deien que impressionava venir a aquest lloc tan especial. Vam haver-ne de marxar perquè no teníem magatzem a fora i la redacció estava plena de revistes i molt de paper. I les bigues no estaven pensades per sostenir tant de pes."
La família Alsius
Al pis de sota de la redacció del Cavall Fort, al primer, hi van anar a viure una família molt nombrosa. Era la d'un arquitecte de Terrassa, Jordi Alsius, i els seus: set fills, un altre en camí i dos nebots grans de qui es van fer càrrec quan el noi i la noia, ja adolescents, van quedar orfes.
Quan Jordi Alsius va optar a una feina com a arquitecte de l'Institut de l'Habitatge va mudar-se amb la família a Barcelona. Algú va dir-li que es llogava un pis a la Casa Vicens del carrer Carolines, que és on van instal·lar-se.
El més gran de tots els nois era Salvador Alsius. El futur periodista va ser acollit, juntament amb la seva germana, pels seus oncles en aquella casa joia del modernisme que recorda així:
El primer pis, on es va instal·lar la meva família, comptava amb algunes motllures i esgrafiats concebuts per Gaudí. Hi havia una saleta petita que tenia com a sostre la representació pictòrica d'un colomar. Estirats al llit podíem contemplar el sostre guarnit amb motius vegetals exuberants.
Al pis, la família Alsius hi va viure uns vint-i-cinc anys, fins que els germans més petits van emancipar-se.
Una casa manifest de Gaudí
Casa Vicens és considerada la casa-manifest on el jove Gaudí de gairebé trenta anys va establir les bases del que seria la seva arquitectura posterior.
A la planta baixa hi havia els propietaris, un matrimoni amb quatre fills, tots nois. La propietària, de fet, era ella, la Fabiola, de família cubana, mentre que ell era un ginecòleg de cognom Herrero.
Els Alsius i els Herrero vivien amb bona harmonia. Un dels fills de la parella, Antonio Herrero, recorda divertit que quan els seus pares els van anunciar l'arribada de la família Alsius al pis de sobre amb deu criatures, ells van demanar-li a la mare si "entre tots hi hauria alguna noia".
La veritat, però, és que més enllà de trobar-se escales amunt escales avall, no va fructificar cap relació especial entre el veïnat més jove.
El que sí que hi va haver va ser una història de por. De ficció, això sí. Bigas Luna va escollir la Casa Vicens com a escenari de la seva pel·lícula "Angoixa", del 1987. Probablement, la seva pel·lícula més experimental i arriscada.
Aquestes són algunes de les històries que s'han viscut dins les parets de la Casa Vicens, patrimoni de la humanitat per la Unesco l'any 2005, i avui en dia una casa museu, propietat de MoraBanc i un dels espais més visitats de la Barcelona modernista.
Una casa plena de vida, records i història que ara els seus responsables volen reivindicar. És per això que han impulsat el projecte obert a la ciutadania "Memòries" per preservar-ne el llegat a través dels records, testimonis o imatges de tothom que hagi conegut la casa i que n'ajudi a reconstruir-ne la història.
Amb aquest objectiu s'ha creat la pàgina casavicens.org/ca/memories.
