Sánchez i Illa, dos presidents i un objectiu: fer els deures pendents per esgotar la legislatura

Pedro Sánchez ja ha arribat a Lanzarote per passar uns dies de vacances i Salvador Illa, com va fer l'any passat, probablement comparteix alguns dies amb el president del govern espanyol. Tenen molt bona connexió i amistat i, també, deures de cara al setembre.

En tornar del parèntesi estiuenc, els dos presidents hauran de fer front a una sèrie de compromisos per poder tirar endavant la legislatura, amb la dificultat afegida d'uns socis d'investidura que no pensen posar-ho fàcil.

Els pressupostos, l'assignatura pendent

Tots dos han manifestat la seva voluntat de presentar uns pressupostos per a l'any 2026 i tots dos hauran de "suar la samarreta" per aconseguir els vots necessaris.

"Suar la samarreta" és l'expressió que el mateix Sánchez va utilitzar al març quan va dir que treballaria per uns comptes aquest any, uns comptes que no han arribat. Els últims pressupostos aprovats pel govern espanyol són del 2023, la legislatura passada, i han estat prorrogats dos anys consecutius, el 2024 i aquest 2025.

També el govern de Salvador Illa viu amb els comptes prorrogats del 2023 amb suplements de crèdit negociats amb Esquerra i els Comuns. I tant Sánchez com Illa volen esgotar la legislatura:

El gran interrogant és com ho faran per aconseguir-ho, perquè no tenen els suports garantits. Sánchez compta amb l'avantatge dels fons europeus que, a falta de comptes, donen oxigen al govern espanyol. Tot i això, tots dos presidents s'hauran de posar les piles i, en paral·lel a la negociació dels comptes, abordar els compromisos pendents per poder lligar els vots d'uns aliats que reclamen agilitat i rapidesa.

Esquerra, soci clau a la Generalitat i a La Moncloa, ja ha deixat clar que "no hi poden haver compromisos futurs si no hi ha compromisos presents".

El lent desplegament del finançament singular

Precisament un dels principals cavalls de batalla dels republicans ha estat el finançament singular, una de les condicions que van posar per investir Salvador Illa. El juliol es va fer la comissió bilateral Generalitat-Estat, que va aprovar una proposta que preveu per a Catalunya "un model de finançament singular, però que pugui ser generalitzable" a altres comunitats autònomes, cosa que no ha agradat gens a Junts.

El govern català insisteix que el finançament serà singular, mentre La Moncloa fa equilibris per defensar l'acord i, alhora, aplacar la resta de comunitats autònomes, la majoria governades pel PP. Segons la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, "no hi haurà privilegis a cap territori".

Els retards, però, se succeeixen. Ara l'executiu ha endarrerit fins al 2028 la data en què l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) recaptarà l'IRPF, tot i que el compromís era que fos l'any vinent.

Una altra cosa pendent són els canvis legislatius que cal fer per tirar endavant aquests compromisos i que encara no tenen la majoria assegurada al Congrés. Elisenda Alamany, secretaria general dels republicans, lamentava la falta d'ambició del govern i avisava: "Esquerra pressiona, però qui ho ha de fer amb més determinació és el president del govern de la Generalitat perquè en depèn el seu govern."

Les passes en Rodalies

Amb els republicans també s'han fet passos amb Rodalies: la setmana passada el govern i el Consell de Ministres van aprovar la creació de la nova empresa mixta que gestionarà el servei, cosa que suposa un pas més en la constitució de la nova societat Rodalies de Catalunya, que substituirà Renfe.

Serà propietat de Renfe en un 50,1% i de la Generalitat en un 49,9%. I tot i que està previst que el gener del 2026 comencin les activitats organitzatives de gestió de llicències i permisos, encara no s'ha fet públic quan començarà a operar.

Els Comuns, en canvi, suspenen el govern en Rodalies i asseguren que és un govern que necessita millorar. Tampoc estan d'acord amb el pla per ampliar l'aeroport. David Cid diu que té "la sensació" que el PSC comparteix el model amb les elits econòmiques perquè "pràcticament l'única felicitació que ha rebut Illa per l'ampliació del Prat és la de Josep Sánchez Llibre", el líder de la patronal Foment.

Abans de parlar de futurs pressupostos, els Comuns reclamen una reunió amb el govern d'Illa per fer balanç del compliment dels acords, el d'investidura i el dels suplements de crèdit per donar oxigen a les finances del govern.

L'agenda social: l'habitatge, clau

Amb els Comuns, el govern d'Illa també s'ha compromès a avançar en matèria d'habitatge. S'han fet avenços, com la mobilització de solars per construir 20.000 pisos, però David Cid afirma que "hi ha incompliments que no són admissibles. En general, és una mala notícia que el govern vagi tard, però en habitatge em sembla que és desesperant".

En una entrevista amb EFE, Cid ha posat d'exemple l'aprovació d'un registre de grans propietaris, acordat en el marc de la investidura de Salvador Illa i que hauria d'estar aprovat fa més d'un mes.

Una carpeta, la d'habitatge, que Sánchez també fa seva i que inclou en el full de serveis del seu govern progressista. De fet, el PSOE necessita fer passes en l'agenda social si vol mantenir la confiança de Sumar, el soci de govern.

Justament a la tornada de vacances, els de Yolanda Díaz tenen previst tornar a posar sobre la taula una de les seves mesures estrella, la reducció de la jornada laboral, encallada per la manca de suport de diferents formacions, especialment de Junts.

Amb els juntaires, Sánchez es va comprometre a delegar les competències en immigració a Catalunya, però la llei està en tramitació al Congrés, on ho té difícil perquè tiri endavant.

Una altra de les iniciatives que tampoc serà un camí de roses és la reforma judicial, l'anomenada llei Bolaños, encara en negociació. En aquest cas, per donar-hi llum verda, Junts reclama un Consell General del Poder Judicial català i suprimir l'Audiència Nacional.

El català, a Catalunya i a Europa

Els incentius a la llengua catalana són una altra de les matèries que comparteixen els dos presidents.

A Catalunya, el Pacte Nacional per la Llengua ja és una realitat després que finalment es desencallés el passat maig amb el suport del PSC, ERC, els Comuns, sindicats i entitats com Plataforma per la Llengua o Òmnium. Junts o la CUP, en canvi, van decidir quedar-se fora per discrepàncies amb la política lingüística del govern. Ara Illa centra els esforços a intentar que aquestes formacions i el PP també s'hi sumin.

D'altra banda, l'executiu de Sánchez intenta de totes totes aconseguir l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a Europa, però la majoria dels països, entre ells Alemanya, no s'hi posen bé. El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, fa temps que pressiona els socis europeus, que en l'últim Consell d'Afers Generals de la UE del passat 18 de juliol van tornar a ajornar la qüestió. La proposta presenta dubtes legals i econòmics entre una desena d'Estats, que han expressat els seus dubtes i preocupacions.

L'aplicació de l'amnistia (política)

Una altra de les reivindicacions dels socis, especialment d'ERC i Junts, és l'aplicació de l'amnistia que s'està fent molt lentament. La llei ja ha estat avalada pel Constitucional, però la majoria dels líders independentistes encara no se n'han beneficiat perquè el recurs que va estudiar el tribunal de garanties no abordava el delicte de malversació, que el Suprem deixa fora de la norma.

Més enllà del recorregut judicial, Junts fa temps que reclama que s'apliqui l'amnistia política, és a dir, que Carles Puigdemont sigui reconegut com un interlocutor plenament vàlid. En altres paraules: que Salvador Illa i Pedro Sánchez s'hi puguin reunir.

Sánchez ha reiterat en diverses ocasions la seva predisposició a trobar-se amb l'expresident --l'última vegada, fa pocs dies--, però la reunió ni s'ha produït, ni té data.

I en el cas del president català, Illa ha reclamat en diverses ocasions l'aplicació efectiva i plena de l'amnistia per a tothom. I abans d'anar-se'n de vacances, expressava el desig que al setembre tots els actors polítics puguin ser al Parlament. Gestos per millorar les relacions amb Junts, a qui no va agradar que el president Illa es reunís amb altres expresidents --Pujol, Mas, Montilla, Torra i Aragonès-- però no amb Carles Puigdemont.

L'ombra de la corrupció

Tot plegat, en un setembre que inevitablement estarà marcat pels diferents i presumptes casos de corrupció que esquitxen tant el PSOE --i de retruc, el PSC-- com el PP. Les trames Cerdán i Montoro ja s'han convertit en armes llancívoles entre el govern espanyol i l'oposició i res no fa pensar que el clima de crispació disminuirà, especialment amb una negociació dels pressupostos en joc.

I també altres causes judicials, com la que ha portat el Fiscal General de l'Estat a un pas del banc dels acusats per, suposadament, revelar el frau fiscal d'Alberto González Amador, parella d'Isabel Díaz Ayuso.