Sánchez perd la votació dels objectius de dèficit i s'allunya la possibilitat de pressupostos
El Congrés rebutja els objectius d'estabilitat pressupostària i de deute públic per a les administracions públiques entre el 2026 i el 2028, proposats pel govern de Pedro Sánchez i claus per a l'aprovació d'uns nous pressupostos de l'Estat.
La votació fallida, que es coneix com la senda del dèficit, és la que marca quins són els límits de deute i dèficit a què s'han de cenyir l'administració general de l'Estat, les autonomies, les entitats locals i la Seguretat Social.
Es tracta d'una mena de faixa financera establerta per assegurar, tenint en compte que ja es preveu que les administracions gastin més del que ingressin, que la despesa no superi uns límits establerts.
Per exemple, el dèficit que l'equip del president Sánchez ha proposat per a les autonomies és del 0,1%. A Catalunya, això implicaria un marge extra de 1.000 milions d'euros en tres anys, una xifra que Junts considera insuficient i que ja va rebutjar al Congrés l'estiu de l'any passat.
En total, per al conjunt de les administracions públiques, l'objectiu de dèficit proposat és del 2,1% el 2026, de l'1,8% el 2027 i de l'1,6% el 2028, un percentatge decreixent en sintonia amb els paràmetres marcats per la Unió Europea.
Pel costat del deute públic, l'executiu espanyol va aprovar l'objectiu per a les administracions públiques per situar-lo al 100,9% del PIB el 2026, al 100% el 2027 i al 99,1% el 2028.
En cas d'haver tirat endavant, aquesta votació hauria posat fil a l'agulla als pressupostos per al 2026, que ara queden més lluny, i obliga La Moncloa a tornar a presentar la proposta en el termini d'un mes.
El Congrés també ha debatut aquest dijous el límit de despesa no financera, o sostre de despesa per al 2026, que no es vota, i que aquest any ha pujat a 212.026 milions d'euros, un 8,5% més que l'any passat i que també puja un 8,5% més si s'hi inclouen els fons europeus, fins a un rècord de 216.177 milions.
Un any més sense pressupostos?
El ple del Congrés ha fet patent la debilitat parlamentària de l'executiu espanyol, que no ha aconseguit comptar amb els vots de Podem i Águeda Micó (representant de Compromís) --que s'han abstingut--, i s'ha emportat la negativa de PP, Vox i Junts.
El trencament de Junts amb el PSOE es fa cada vegada més palpable. Sobretot en aquesta última votació, on els set vots del grup haurien estat clau per tirar endavant el tràmit per acabar aprovant nous pressupostos.
Si no hi ha canvis fruit de les negociacions que hi pugui haver durant el pròxim mes --que, per exemple, transformin el no de Junts en una abstenció de grup--, la pròxima votació tampoc tiraria endavant.
Un segon rebuig del Congrés faria entrar en vigor els objectius de dèficit que el govern espanyol va remetre a la Comissió Europea el 2023 en el marc del programa d'estabilitat, amb els quals les comunitats autònomes tindran menys marge de despesa.
La senda de dèficit, doncs, com a pas preliminar necessari per aconseguir uns nous pressupostos generals, continua a l'aire, la qual cosa encara fa preveure més dificultats per a l'executiu d'aprovar uns nous comptes que li permetin tirar endavant les prioritats i accions de govern marcades en la seva legislatura.
No obstant això, la vicepresidenta primera i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar fa uns dies que confia poder presentar el projecte de pressupostos del 2026 al Congrés a principis o mitjans del primer trimestre de l'any que ve, de manera que els comptes públics poguessin ser aprovats al llarg dels mesos d'abril o maig.
