Sánchez, sobre l'apagada: defensa les renovables i s'obre a parlar de les nuclears amb condicions
El president del govern espanyol ha comparegut al Congrés dels Diputats per defensar la gestió davant el zero elèctric de fa 9 dies i per informar de l'increment de la despesa en defensa
Redacció
07/05/2025 - 07.22 Actualitzat 03/09/2025 - 14.05
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest dimecres al Congrés per donar explicacions sobre l'apagadadel 28 d'abril passat, el zero elèctric que va deixar tot l'estat espanyol sense electricitat durant hores.
La compareixença, però, ja estava prevista des de feia dues setmanes, ja que el PP i els seus socis al Congrés li havien demanat explicacions sobre l'increment de la despesa en defensa fins al 2% del PIB, per complir els objectius fixats per l'OTAN.
Un tema delicat per l'executiu, però que ha quedat en segon pla arran del tall elèctric. Sánchez ha assegurat que "la prioritat és esbrinar què va passar i plantejar mesures perquè no es torni a repetir".
"Mai a Espanya havia caigut el sistema elèctric nacional, com ha passat en altres països, perquè tenim un dels sistemes més garantistes del món. La ràpida recuperació és una mostra de la fortalesa del sistema."
Sánchez ha explicat que s'ha creat un comitè amb dos grups de treball, un dedicat a la ciberseguretat i un dedicat a recopilar la informació del sistema elèctric, que emetrà un informe d'aquí a sis mesos.
"El procés portarà el seu temps, però arribarem al fons de l'assumpte. Volem assumir responsabilitats polítiques i exigir-les, i fer el sistema encara més fiable. No treballarem en conclusions superficials o interessades."
Defensa de les renovables
Sánchez ha fet unadefensa de les renovables, alhora que ha rebutjat l'energia nuclear i ha acusat els que l'acusen de no donar explicacions de recomanar "una solució que consisteix en la seva agenda ideològica i en els interessos d'empreses d'energia nuclear".
"No hi ha cap evidència empírica que digui que l'incident va passar per un excés de renovables o una falta de nuclears. Tot això és una manipulació i una irresponsabilitat. Aquell dia, el sistema operava amb nivells de renovables inferiors a molts dies anteriors, de manera que l'assumpte és una mica més complex, no blanc o negre."
També ha assegurat que "no van ser les centrals nuclears les que van permetre la recuperació delsubministrament, sinó les interconnexions amb França i les centrals de cicle combinat".
Sánchez s'ha obert a escoltar tothom sobre la pròrroga de la vida de les nuclears més enllà del 2027, però amb tres condicions: que es garanteixi la seguretat dels ciutadans, que sigui viable econòmicament i que no costi diners als contribuents, i que sigui convenient per garantir el subministrament elèctric.
Tanmateix, ha insistit, "estem molt lluny que aquests tres requisits es compleixin" i ha afirmat que cap empresa ha demanat que es prorrogui el funcionament de les centrals nuclears.
A més, ha afirmat que, el dia de l'apagada, el sistema va poder suportar dues pertorbacions, però no una tercera, moment en què, assegura, "es van activar tots els protocols d'emergència" i el govern es va centrar a assistir la població. Sánchez s'ha felicitat que "els serveis públics com residències i hospitals van funcionar durant tot el dia".
El president espanyol ha agraït la resposta de la ciutadania durant la jornada de l'apagada i ha demanat a l'oposició "responsabilitat i col·laboració" per estar a l'altura dels ciutadans.
Sánchez ha defensat les renovables i ha rebutjat l'energia nuclear (EFE)
El PP i Vox demanen dimissions
Des del PP, Alberto Núñez Feijóo ha felicitat sarcàsticament el govern espanyol per l'apagada, després de retreure que aquella jornada hi va haver "cinc morts, milers d'atrapats als trens i 14 hores sense llum ni comunicacions".
El líder popular ha demanat dimissions: "No es van prendre decisions ni hi ha dimissions. És intolerable", ha dit.
"Com pot venir a demanar confiança en defensa si no és capaç d'assegurar la llum en temps de pau? Tot el que toca és un desastre."
Feijóo li ha recordat els 11 avisos de risc d'inestabilitat que va rebre el govern espanyol els darrers cinc anys per poder preveure l'apagada.
Com que no sabia el que podia passar? Són els més verds d'Europa , però han portat Espanya a negre. L'apagada moral del govern és total."
A les acusacions de Sánchez que els populars actuen en defensa de les nuclears, Feijóo ha recordat que el 2022 li va proposar un pacte energètic que incloïa renovables, nuclears, hidroelèctriques i bateries. "Reflexioni i corregeixi. No va de renovables o nuclears. Va de renovables i nuclears", ha dit.
El PP ha registrat al Congrés i al Senat, on té majoria absoluta, la sol·licitud de creació d'una comissió d'investigació parlamentària sobre l'apagada. El PSOE, per la seva banda, també registrarà la petició a la cambra baixa.
El PP exigeix dimissions per l'apagada (EFE)
Santiago Abascal, de Vox, ha exigit la dimissió de Sánchez per "no tenir capacitat de garantir la nostra seguretat".
"La llum se li ha apagat a vostè, no a Rajoy, Zapatero, González, Aznar, Franco, la República o Primo de Rivera. No sabem si perquè estava jugant a ser el senyor de les plaques solars."
Des de Sumar, Verónica Barbero ha criticat que PP i Vox hagin estat imprudents a l'hora de parlar de les causes de l'apagada.
"Quan va tornar la llum, la dreta va activar la maquinària de l'alarmisme i les mentides."
Els socis de govern de Sánchez han defensat un sistema energètic net, democràtic i "100% públic, no subjecte a grans empreses" per avançar en la "sobirania energètica".
Rufián acusa de mentir els qui culpen les renovables de l'apagada (EFE)
Per la seva banda, ERC, Junts i el BNG -socis de legislatura- també han demanat la compareixença de Sánchez. Però en aquest cas perquè volen respostes sobre les causes de l'apagada.
Junts i Bildu han retret la desinformació per part del govern espanyol durant les primeres hores del "zero elèctric".
El republicà Gabriel Rufián ha apuntat a la dreta i als lobbies de les nuclears i de les grans elèctriques acusant de mentir els qui diuen que l'apagada va ser per les renovables i per la falta de nuclears: "Volen intoxicar o volen cobrar".
La portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, ha criticat també les "mentides i el caos orquestrat per alguns" per treure rèdit polític i econòmic" i ha acusat la dreta de prescindir de rigor.
Davant del Congrés, Sánchez ha demanat reforçar les institucions democràtiques enfront de les amenaces dels enemics d'Europa.
"El nostre objectiu és protegir-nos dels qui ens volen mal. Hem de ser capaços d'ajudar-nos a nosaltres i als aliats. La UE no pot acabar dividint-se entre els que tenen por per estar prop del front i els que observen la por des de la distància geogràfica i una indiferència més gran."
Segons Sánchez, l'objectiu "no és amenaçar ni encoratjar una carrera armamentística", sinó "dissuadir". Alhora, ha tornat a insistir que aquest augment de despesa militar no suposarà una reducció de l'estat del benestar ni una pujada d'impostos: "No tocarem un cèntim d'euro de la despesa social ni mediambiental".
I és que la possibilitat que la inversió militar pogués anar contra la partida de la despesa social va suscitar les crítiques dels seus socis d'esquerra -BNG, Esquerra, Podem i Bildu- i també de Sumar, el seu soci de govern.
El pla del 2% en defensa té com a objectiu la millora de l'exèrcit (millores salarials, més formació i nou equipament), l'augment de 7.600 nous soldats i la millora de les telecomunicacions de ciberseguretat: Espanya rep 1.000 ciberatacs cada any a infraestructures "estratègiques".
Sánchez i el "lamentable error" dels contractes amb Israel
El president espanyol ha aprofitat la intervenció a la sessió de control per replicar les "mitges veritats" i "insinuacions" que, segons diu, han marcat el debat públic sobre els contractes d'Espanya amb Israel.
Ha defensat que s'està "complint" el compromís d'aturar la compravenda d'armes a Israel. Així ho ha dit en la rèplica als grups parlamentaris en el debat.
Segons ha explicat, els contractes mantinguts impliquen material o equipament, com ara elements d'il·luminació per als cascs de la Guàrdia Civil o armilles antibales, que afecta les forces de seguretat o l'exèrcit espanyol, i en cap cas, ha dit, són perquè els faci servir l'exèrcit o l'estat israelià.
Ha assegurat, a més, que es tracta de components "absolutament imprescindibles" per a equipaments ja existents de l'exèrcit, com inhibidors de freqüència antibombes o escàners d'explosius. Finalment, també hi ha contractes adjudicats a empreses amb seu i producció a Espanya.
També n'hi ha que són de reparacions de les quals s'encarrega una empresa israeliana, però, ha remarcat Sánchez, el material torna a Espanya i no el fa servir ni l'exèrcit ni l'estat israelià.
Sánchez només ha admès una excepció: una licitació de la Guàrdia Civil que va començar abans de la invasió de Gaza i que, afegeix, després es va adjudicar a una empresa israeliana. El dirigent socialista ho ha qualificat de "lamentable error" i ha afirmat que es va rescindir el contracte.
Explicacions que no han convençut polítics com el republicà Gabriel Rufián ha retret al govern espanyol els nou contractes armamentístics que encara estan vigents.
"Vostès col·laboren de manera directa o indirecta amb un genocidi a 16.000 nens i nenes, gairebé més de gana que de bombes."
Nogueras exigeix a Sánchez que el 20% de la inversió vagi a Catalunya si vol el suport de Junts (EFE)
Per part de Junts, Miriam Nogueras ha amenaçat de no disposar del suport de la formació si no es queda a Catalunya el 20% del que es vol invertir en defensa i altres àmbits: "Ni un sol euro dels catalans anirà a un exèrcit que no sigui el nostre".
Alhora, ha retret al govern espanyol de posar-se al costat del 155 i no permetre a Catalunya decidir el seu futur mentre "ens demanen l'aval per gastar 10.400 milions d'euros en defensa quan no paga 40 milions per a la llei ELA".
Bildu considera "un error majúscul" l'aposta pel rearmament i ha dit que està vigilant que no hi hagi retallades socials.
De fet, Ione Belarra, de Podem, ha acusat d'"estar fent retallades per fer el rearmament", "tot i dir que no ho farà".
No hi haurà cap votació al Congrés sobre aquesta qüestió perquè n'hi ha prou amb l'aprovació al Consell de Ministres.
Però això no evitarà que, en aquesta sessió, el govern Sánchez se senti més sol, sense el suport, ni que sigui simbòlic, de la majoria dels seus socis.
Nogueras ho ha aprofitat també per fer referència a la consulta pública sobre l'opa del BBVA al Banc Sadadell: "Si un banc mereix una consulta, el poble de Catalunya mereix un referèndum."
