Sandro Rosell: "A la presó trobes a faltar el contacte humà, una abraçada de debò"

El 23 de maig del 2017, Sandro Rosell entra a Soto del Real, a Madrid, acusat de blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal: s'hi està gairebé dos anys fins que arriba l'absolució, una indemnització pels dies empresonat i la recuperació de la llibertat. 

Al videopòdcast "Ho he superat", amb Xantal Llavina, l'expresident del Barça assegura que va entrar a la presó sent innocent i en va sortir "millor persona". Rosell parla de dolor, de fortalesa, de la importància de la família i de la injustícia, però també de les lliçons que dona l'adversitat:

"Moralment, ho he superat, però el record no el vull superar. Em van tancar per ser president del Barça, i català."

Un creient que no perdona

Rosell recorda les misses del Paulino, el capellà que es desplaçava a Soto del Real, i també les seves pregàries a la cel·la número 13. Així com l'olivera del pati, per veure el seu color verd i recordar que "a la presó no tot són parets grises".

De la seva experiència entre reixes diu que ha après coses "molt bones", i que l'ha fet tornar-se més materialista, moralista i sentimental, a més de voler compartir la felicitat. La vida li ha canviat, però:

"No he perdonat, vull saber qui va prémer el botó vermell, i que no torni a passar."

El Barça, un capítol tancat

"No em passa pel cap ser president del Barça un altre cop, l'hi vaig jurar a la meva mare i compliré el jurament." Ara bé, mirant enrere i sabent que, com diu ell, la conseqüència d'haver dirigit el club ha estat l'entrada a la presó, no es mossega la llengua quan se li demana consell per al Sandro de fa uns anys: "Sigues president! Estic molt content amb la meva vida, inclosa la presó, ara. No sé si algun dia li hauré de donar les gràcies a la jutgessa per ser inútil i corrupta."