Sandro Rosell: "A la presó trobes a faltar el contacte humà, una abraçada de debò"
El 23 de maig del 2017, Sandro Rosell entra a Soto del Real, a Madrid, acusat de blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal: s'hi està gairebé dos anys fins que arriba l'absolució, una indemnització pels dies empresonat i la recuperació de la llibertat.
Al videopòdcast "Ho he superat", amb Xantal Llavina, l'expresident del Barça assegura que va entrar a la presó sent innocent i en va sortir "millor persona". Rosell parla de dolor, de fortalesa, de la importància de la família i de la injustícia, però també de les lliçons que dona l'adversitat:
Moralment, ho he superat, però el record no el vull superar. Em van tancar per ser president del Barça, i català.
Un creient que no perdona
Rosell recorda les misses del Paulino, el capellà que es desplaçava a Soto del Real, i també les seves pregàries a la cel·la número 13. Així com l'olivera del pati, per veure el seu color verd i recordar que "a la presó no tot són parets grises".
De la seva experiència entre reixes diu que ha après coses "molt bones", i que l'ha fet tornar-se més materialista, moralista i sentimental, a més de voler compartir la felicitat. La vida li ha canviat, però:
No he perdonat, vull saber qui va prémer el botó vermell, i que no torni a passar.
