Sant Joan de Vilatorrada trenca els silencis de la Guerra Civil

A Sant Joan de Vilatorrada, s'hi ha dut a terme la segona Audiència Memorial. Segons ha explicat Jordi Palou, impulsor d'aquests actes, l'objectiu de l'audiència és que els familiars i les víctimes dels dos cantons de la Guerra Civil trenquin el silenci de la guerra i de la postguerra que ha marcat les seves famílies durant dècades, i que ho facin en públic.
 

"Fer el trencament del silenci en públic, davant del poble, al mateix lloc on van ocórrer els fets, davant de les autoritats locals i nacionals perquè aquestes facin el reconeixement institucional que no s'ha fet."

 

Les històries, colpidores i algun dia causants d'enfrontaments entre famílies del mateix poble, les han explicat 11 testimonis a qui la guerra els va robar la infantesa i que, a l'acte, han sabut trobar punts de reconciliació.

Jordi Pessarrodona, per exemple, ha explicat que és net del president del Comitè Revolucionari del poble. Quan ja era adult, va descobrir que el seu avi es va fer càrrec del poder local de Sant Joan a l'inici de la Guerra Civil.
 

"Hi ha molts testimonis d'aquí que segurament el responsable directe de la mort dels seus familiars va ser el meu avi (...) La brutalitat del que va fer només la puc resumir dient una cosa: perdó. No puc dir res més."

L'avi de Pessarrodona va ser el cap del Comitè durant dos mesos, i va ser durant aquella època quan hi va haver, aproximadament, deu assassinats de persones del poble vinculades a l'Església o de pensament conservador.

Quan Pessarrodona ha acabat de parlar, ha sigut el torn de Pere Torras, net, també, de Pere Torras, que va ser assassinat pel Comitè Revolucionari del poble l'agost del 1936. S'han saludat amb una abraçada.
 

"El van matar a 300 metres de casa sense cap raó, bé, la raó és que era un missaire."

 

També hi ha sigut la neboda de l'alcalde franquista que, mitjançant un aval, hauria pogut impedir l'afusellament de l'alcalde republicà, Agustí Soler de qui les seves filles, Rosa, Àngela i Carme Soler, en recorden les últimes paraules que, segons expliquen, va dir des de la presó.
 

"Aneu amb el cap ben alt, no he matat, no he fet matar, soc innocent."

De l'alcalde franquista, en parla Roser Rojas, la seva neboda.
 

"Va ser condemnat com a representant del bàndol perdedor, com a escarment i humiliació. El meu oncle, molt estimat i bona persona per a mi, havia estat capaç d'aquella gran crueltat."

La trobada ha servit per posar en comú les inquietuds que genera saber o haver viscut un passat familiar determinat, amb altres passats familiars relacionats, però contraposats.