Santiago Carrillo, exsecretari general del PCE, mor als 97 anys a Madrid
L'històric dirigent comunista es va mantenir actiu fins al final després de jugar un paper clau en la transició espanyola.
Redacció
3 min
Santiago Carrillo ha mort aquest dimarts a Madrid als 97 anys. Segons ha informat la família, Carrillo ha mort mentre feia la migdiada i després que el seu estat de salut hagués empitjorat l'última setmana. Tot i la seva avançada edat, ha mantingut la lucidesa fins al final, fent anàlisis polítiques que cobren plena vigència i actualitat, com quan va afirmar, l'any passat: "Sense una Catalunya lliure, és impossible una Espanya lliure".
El Congrés dels Diputats l'ha recordat amb una ovació al final del ple d'aquest dimarts. Amb els diputats drets, el president de la cambra baixa, Jesús Posada, ha afirmat: "Amb actitud conciliadora i oberta i el seu sentit d'Estat, Santiago Carrillo va contribuir des de la seva ideologia, de forma determinant, en el procés de Transició i a l'èxit de la democràcia parlamentària que nosaltres representem".
La capella ardent per l'històric dirigent comunista s'instal·larà dimecres a l'Auditori Marcelino Camacho de CCOO a Madrid, on s'acostaran moltes de les personalitats que jan mostrat el condol per la seva desaparició. A última hora de la tarda de dimecres, les restes es traslladaran al cementiri de La Almudena, on l'incineraran. Dijous, la família viatjarà a Gijón, on n'escamparan les cendres, seguint la voluntat del difunt.
Una vida dedicada a la militància
Com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya durant 22 anys, va conèixer i tractar els principals dirigents internacionals del comunisme. Se li reconeix la importància del seu paper en la transició política i la recuperació pacífica de les llibertats democràtiques. Carrillo va donar suport a Suárez per la reforma a canvi de la legalització del Partit Comunista d'Espanya (PCE), fet que va passar la Setmana Santa del 1977.
Santiago Carrillo Solares va néixer a Gijón, a Astúries, i amb només 13 anys va ingressar a les Joventuts Socialistes de Madrid. Va ser detingut per primer cop en una manifestació el 1934 a Madrid. Això el va portar a presó fins al febrer del 36, quan el Front Popular va guanyar les eleccions.
Coincidint amb l'aixecament militar del juliol del 1936, Carrillo va deixar el PSOE i va ingressar en el PCE. Nomenat comissari d'ordre públic, durant el seu mandat hi va haver els afusellaments a la població madrilenya de Paracuellos del Jarama, però Carrillo sempre va negar tenir-hi cap responsabilitat.
Membre destacat del govern republicà a l'exili, el 1960 va ser escollit secretari general del PCE. Va propiciar l'autonomia de l'URSS, va encoratjar l'eurocomunisme i la via pròpia de cada país cap al socialisme democràtic i se'l considera el pare de la unitat de les forces polítiques antifranquistes.
Va ser diputat al Congrés del 1977 al 1982, any en què va dimitir com a secretari general, i tres anys després va ser exclòs dels òrgans de direcció. Va deixar el partit i va fundar la Mesa per a la Unitat dels Comunistes, que va concórrer a les eleccions del 86 pel Partit dels Treballadors-Unitat Comunista.
L'octubre del 1991 va firmar l'ingrés en el PSOE dels membres del Partit dels Treballadors d'Espanya, que ell presidia. Des d'aleshores, Carrillo es va dedicar a col·laborar amb els mitjans de comunicació i a escriure llibres, entre els quals les seves memòries, que va publicar el 1993.
Casat amb Carmen Menéndez i pare de tres fills, la seva imatge sempre serà la del cigarret a la boca, envoltat de fum, tot i que, en els últims anys, la seva salut no li permetia fumar.
El Congrés dels Diputats l'ha recordat amb una ovació al final del ple d'aquest dimarts. Amb els diputats drets, el president de la cambra baixa, Jesús Posada, ha afirmat: "Amb actitud conciliadora i oberta i el seu sentit d'Estat, Santiago Carrillo va contribuir des de la seva ideologia, de forma determinant, en el procés de Transició i a l'èxit de la democràcia parlamentària que nosaltres representem".
La capella ardent per l'històric dirigent comunista s'instal·larà dimecres a l'Auditori Marcelino Camacho de CCOO a Madrid, on s'acostaran moltes de les personalitats que jan mostrat el condol per la seva desaparició. A última hora de la tarda de dimecres, les restes es traslladaran al cementiri de La Almudena, on l'incineraran. Dijous, la família viatjarà a Gijón, on n'escamparan les cendres, seguint la voluntat del difunt.
Una vida dedicada a la militància
Com a secretari general del Partit Comunista d'Espanya durant 22 anys, va conèixer i tractar els principals dirigents internacionals del comunisme. Se li reconeix la importància del seu paper en la transició política i la recuperació pacífica de les llibertats democràtiques. Carrillo va donar suport a Suárez per la reforma a canvi de la legalització del Partit Comunista d'Espanya (PCE), fet que va passar la Setmana Santa del 1977.
Santiago Carrillo Solares va néixer a Gijón, a Astúries, i amb només 13 anys va ingressar a les Joventuts Socialistes de Madrid. Va ser detingut per primer cop en una manifestació el 1934 a Madrid. Això el va portar a presó fins al febrer del 36, quan el Front Popular va guanyar les eleccions.
Coincidint amb l'aixecament militar del juliol del 1936, Carrillo va deixar el PSOE i va ingressar en el PCE. Nomenat comissari d'ordre públic, durant el seu mandat hi va haver els afusellaments a la població madrilenya de Paracuellos del Jarama, però Carrillo sempre va negar tenir-hi cap responsabilitat.
Membre destacat del govern republicà a l'exili, el 1960 va ser escollit secretari general del PCE. Va propiciar l'autonomia de l'URSS, va encoratjar l'eurocomunisme i la via pròpia de cada país cap al socialisme democràtic i se'l considera el pare de la unitat de les forces polítiques antifranquistes.
Va ser diputat al Congrés del 1977 al 1982, any en què va dimitir com a secretari general, i tres anys després va ser exclòs dels òrgans de direcció. Va deixar el partit i va fundar la Mesa per a la Unitat dels Comunistes, que va concórrer a les eleccions del 86 pel Partit dels Treballadors-Unitat Comunista.
L'octubre del 1991 va firmar l'ingrés en el PSOE dels membres del Partit dels Treballadors d'Espanya, que ell presidia. Des d'aleshores, Carrillo es va dedicar a col·laborar amb els mitjans de comunicació i a escriure llibres, entre els quals les seves memòries, que va publicar el 1993.
Casat amb Carmen Menéndez i pare de tres fills, la seva imatge sempre serà la del cigarret a la boca, envoltat de fum, tot i que, en els últims anys, la seva salut no li permetia fumar.
