Santos Cerdán, acusat de mentir al Senat pel cas Koldo, citat a declarar de nou davant la jutge
Hi ha indicis d'una "desviació clara" entre el que va declarar Santos Cerdán en la comissió Koldo, al Senat, i "la realitat material" dels fets, segons la magistrada que porta el cas.
Per aquest motiu, la jutge de Madrid, Lidia María Paloma Montaño, ha admès a tràmit una querella per un delicte de fals testimoni.
El fals testimoni de Cerdán "resultaria palès i manifest a la vista del contingut de l'informe" de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil que va derivar en la seva imputació judicial.
L'exsecretari d'Organització del PSOE, apunta la jutge, "hauria faltat substancialment a la veritat" a la comissió Koldo del Senat l'abril del 2024 i, per això, ha estat citat per al pròxim 5 de febrer.
Cerdán va defensar, aleshores, la seva innocència i es va declarar víctima d'una persecució "pròpia de la Inquisició".
Com s'explica el presumpte fals testimoni de Cerdán
L'exdirigent socialista, apunta la magistrada, hauria mentit quan va dir que no havia contactat amb l'exassessor Koldo García del 2021 al 2023.
Cerdán també va dir, afegeix, que no sabia que Koldo hauria actuat com a intermediari en l'adquisició de mascaretes, que no li havia donat instruccions perquè es beneficiés determinades empreses i que no hi havia tingut relació empresarial directament o indirectament.
Davant les preguntes de la comissió, que la jutge titlla de "clares" i "objectives", assegura que Cerdán va respondre amb la mateixa claredat: "No, a totes les preguntes."
No estem davant d'una representació valorativa o subjectiva.
Tot i això, la Fiscalia va rebutjar el càrrec de fals testimoni amb l'argument que el delicte hi és quan hi ha "alteracions substancials de la veritat" que tenen incidència sobre "fets determinants" i "no meres reticències o inexactituds".
En el seu informe contra l'admissió de la querella, la fiscal va afirmar que dir que només va veure Koldo García en dues ocasions o que mai no va veure el presumpte comissionista Víctor d'Aldama no té rellevància perquè "és la resposta a una pregunta que no pretén obtenir informació sobre un fet, sinó sobre una construcció valorativa dels fets". I va concloure:
Això no és faltar a la veritat.
