Sardines i seitons del Mediterrani tenen alts nivells de compostos utilitzats en plàstics

Sardines i seitons, sobretot, però també lluços tenen nivells elevats d'uns compostos químics molt utilitzats en diverses indústries, com les de plàstics, tèxtils i mobles.

Així ho demostra un treball liderat per Ethel Ejarrat, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC)  i en què han participat investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC). S'ha publicat a la revista Environmental Pollution.

Els autors van analitzar 55 mostres de sardines, seitons o anxoves i lluços recollits al cap de Creus, el delta de l'Ebre, el golf de València i el golf d'Alacant. Tots els individus excepte dos exemplars de lluç  van mostrar nivells elevats d'aquests compostos. Els resultats van ser similars a les quatre zones, com explica la doctora Eljarrat:

"En general, les quatre zones estudiades van presentar nivells de contaminació similars, sense diferències significatives entre si, cosa que indica un ús similar dels plastificants a tota l'àrea estudiada."

En canvi, sí que s'han detectat diferències entre les tres espècies. La sardina és el peix amb més quantitat d'aquests compostos, seguida pel seitó. En últim lloc se situa el lluç.

Aquest últim és un depredador parcial de sardines i seitons. Si tot i així té uns nivells més baixos, vol dir que aquestes substàncies no es bioacumulen al llarg de la cadena alimentària.

Sense risc per al consum

Pel què fa a l'impacte en la salut humana, els autors assenyalen que el consum d'aquests peixos, per si sol, no suposa cap amenaça. Però matisen que l'exposició a aquests contaminants es produeix per ingestió d'altres aliments, la inhalació d'aire en espais interiors i exteriors o la ingesta de pols, entre d'altres.

Per això, cal tenir en compte que la suma de totes aquestes fonts sí que podria plantejar un cert risc per a la salut dels éssers humans.

En canvi, sí que pot significar una amenaça per als peixos, i podria ser una de les explicacions de la reducció de les poblacions de sardina i seitó a la costa oest del mar Mediterrani, com explica Joan Giménez, de l'ICM-CSIC:

"Hi ha diverses hipòtesis per explicar aquesta tendència, com ara l'augment de la pressió pesquera, les temperatures més càlides de l'aigua a causa del canvi climàtic o la presència de contaminants com els analitzats en aquest estudi."