S'asseca l'última llacuna del parc nacional de Doñana, un dels més importants d'Europa

"Seca i clivellada, reduïda a un minúscul bassal d'aigua i fang." Així és com defineixen els experts l'estat en què ha quedat la llacuna de Santa Olalla, la zona inundada permanent més gran de Doñana --a Andalusia-- i l'última que encara mantenia aigua a l'agost.

"Ha acabat assecant-se. Ha quedat reduïda a un petit toll al centre, on ja no van les aus aquàtiques", segons ha alertat el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

En un comunicat, l'agència científica ha assenyalat que aquesta és la tercera vegada que passa des que l'Estació Biològica de Doñana-CSIC va començar a registrar dades sobre l'espai natural, als anys 70.

Des del CSIC remarquen que Doñana ha estat històricament un refugi per a la fauna i té un important sistema de llacunes, de les quals només unes quantes es mantenen amb aigua tot l'estiu i ofereixen refugi a les primeres aus limícoles que migren al sud després de criar al nord d'Europa, a més de ser el refugi d'un bon nombre d'espècies de flora i fauna estrictament aquàtiques.

A l'estiu, expliquen, els arrossars també ofereixen un refugi important. "Però les coses han canviat. A Doñana ja no li queden llacunes permanents, mentre que la superfície d'arrossar plantat aquest any és una tercera part de la normal a causa de la falta d'aigua", segons ha explicat el director del centre del CSIC que en fa el seguiment, Eloy Revilla.

Sequera i sobreexplotació

Des del CSIC expliquen que la sequera que està patint Europa, "especialment intensa" a la península Ibèrica, "està fent estralls a l'espai natural", però avisen que "el més preocupant és que això ve de lluny".

"Ja fa anys que no plou de manera normal. Doñana fa deu anys consecutius que té nivells de precipitació inferiors a la mitjana", comenta Revilla. Les zones humides i les espècies que en depenen, com les aus aquàtiques, es veuen "especialment afectades" i es veuen "obligades a desplaçar-se a la recerca de les àrees que mantenen aigua disponible en els moments més durs de l'estiatge".

La llacuna de Santa Olalla té l'origen en les descàrregues d'aigua de l'aqüífer de Doñana en aquesta zona, que hi genera una "explosió de vida".

Aquests i altres valors naturals, segons el CSIC, han fet que Doñana tingui la consideració de Parc Nacional i Reserva de la Biosfera. De fet, és considerat una de les zones naturals protegides més importants d'Europa.

Tot i això, "la contínua explotació de l'aqüífer per part de l'agricultura intensiva i de les extraccions per a consum humà, també en els anys tan secs com aquest, fa que no només les llacunes temporals hagin desaparegut de Doñana, sinó que també les permanents estiguin amenaçades".

Aigua per al turisme de Matalascañas

Els científics afegeixen que les llacunes estan afectades principalment per les captacions d'aigua de la població de Matalascañas, que a l'estiu augmenta el consum d'aigua exponencialment amb l'arribada de desenes de milers de turistes: la població passa d'uns pocs milers d'habitants a unes 100.000 persones.

Això fa que se n'extregui més aigua de la que l'aqüífer recarrega quan plou. L'efecte del consum d'aigua pels turistes és tan intens, segons el CSIC, que les mesures dels nivells d'aigua detecten les diferències entre els dies de cada dia i els caps de setmana, quan el consum és "molt més gran", i fins i tot identifiquen la diferència entre el dia i la nit, quan la gent dorm i gasta menys aigua.

"Aquesta és la tercera vegada que la llacuna de Santa Olalla s'asseca completament des que tenim registres. Va passar també el 1983 i el 1995, en tots dos casos coincidint també amb períodes de sequera intensa", ha explicat Eloy Revilla.

"No pot ser que mentre se segueix regant la gespa a Matalascañas, les llacunes de Doñana s'assequin completament", ha conclòs Revilla, que demana que s'endureixin les restriccions.