Els cardenals reprenen el conclave després de dues fumates negres
El segon dia del conclave ha tancat les votacions del matí sense acord a la Capella Sixtina per elegir el successor de Francesc
Marc Garcia Beumala / Ramon Radó Trilla
08/05/2025 - 07.20 Actualitzat 08/05/2025 - 16.59
El conclave per escollir nou papa afronta aquest dijous una tarda que pot ser decisiva. Els 133 cardenals electors ja tornen a ser dins de la Capella Sixtina.
Després de tres votacions i dues fumates negres, aquest dijous a la tarda hi haurà dues votacions per intentar que algun candidat aconsegueixi 89 vots, dues terceres parts dels participants en el conclave.
Els dos darrers papes, Benet XVI i Francesc, van ser escollits tots dos en el segon dia de conclave: Joseph Ratzinger en la quarta votació i Jorge Bergoglio en la cinquena.
Segona fumata negra
Aquest dijous al migdia, la plaça de Sant Pere ha viscut la segona fumata negra del conclave. Pocs minuts abans del migdia, la xemeneia de la Capella Sixtina ha tornat a treure fum negre per indicar que aquest dijous al matí no hi ha hagut acord entre els 133 cardenals que busquen un nou papa.
Aquest dijous hi havia previstes fins a quatre votacions, dues al matí i dues a la tarda. Les del matí, que han acabat sense acord, es consideren clau per entendre si els cardenals més votats tenen opcions de consens o cal trobar una alternativa.
Aquest ha estat el moment de la segona fumata negra:
Unes 10.000 persones, entre fidels, turistes i curiosos, s'han concentrat aquest dijous al matí a la plaça de Sant Pere del Vaticà pendents de la xemeneia de la Capella Sixtina i han pogut veure la segona fumata negra.
El fum negre vol dir que cap candidat ha obtingut els dos terços dels vots necessaris per ser escollit papa (89 vots); en canvi, si el fum és blanc, significa que hi ha un nou cap de l'Església catòlica.
Quan hi haurà fumata a la tarda?
Després de la fumata negra, els cardenals tornen a la Casa Santa Marta per dinar, i a la tarda es reprendran les votacions. N'hi ha dues més de previstes.
La pausa per dinar pot ser una ocasió perquè els cardenals, que continuen aïllats sense comunicació amb l'exterior del Vaticà, parlin i intentin arribar a un consens.
Si en la primera votació de la tarda (la quarta del conclave) hi ha acord, hi haurà fumata blanca (podria ser cap a les 5 de la tarda).
Si no, es farà directament la segona votació (la cinquena del conclave) i en acabat hi haurà fumata blanca o negra, que s'espera cap a les 7 del vespre.
Si cap candidat aconsegueix el suport necessari, els cardenals faran la pregària de vespres a la Capella Sixtina i tornaran cap a Santa Marta.
Si passen 13 dies sense que cap candidat hagi arribat als dos terços, hi ha un desempat entre els dos candidats amb més suports, fins que un d'ells aconsegueixi els dos terços dels vots.
Quins candidats sonen com a favorits?
Des de la mort del papa Francesc, circulen diversos noms de candidats favorits a ser el nou pontífex. Les votacions d'aquest dijous a la tarda, després de tres recomptes a porta tancada, poden ser clau per decantar-se cap a un dels més votats.
Entre els noms dels que més sonen com a nou papa es manté el secretari d'estat del Vaticà, que presideix el conclave, Pietro Parolin.
A la llista hi ha també l'arquebisbe emèrit de Manila, Luis Antonio Tagle, el custodi de Terra Santa, Pierbattista Pizzaballa, i el cadenal italià Matteo Zuppi.
En les últimes hores, han entrat a les travesses dos papables més, tots dos salesians espanyols. Un és l'arquebisbe de Rabat, Cristóbal López Romero, nascut a Almería. Va créixer a Badalona i es va llicenciar en Ciències de la Informació a la UAB.
L'altre nom és Ángel Fernández Artime, que durant 10 anys va ser rector major dels salesians.
De tota manera, una de les frases més habituals abans de l'elecció d'un nou pontífex és que qui entra al conclave com a papa (és a dir, com a aspirant seriós), en surt com a cardenal.
Què ha passat als últims conclaves?
En els darrers conclaves, no s'ha trigat més de dos o tres dies a elegir papa. De fet, l'últim papa entronitzat després de més de tres dies va ser Joan XXIII, l'any 1958.
El 2013, Francesc va ser elegit en la cinquena votació del conclave, el segon dia; vuit anys abans, Benet XVI va obtenir els vots necessaris en la quarta votació, també en el segon dia de conclave; i Joan Pau II va ser elegit el tercer dia, en la vuitena votació.
El ritual de la votació per triar nou papa
Els cardenals escriuen el nom del candidat a qui voten en unes paperetes on hi ha el missatge "Eligo in summum pontificem". Quan la dipositen dins de l'urna, diuen en veu alta aquestes paraules:
"Poso per testimoni Crist Nostre Senyor, el qual em jutjarà, que dono el meu vot a qui en presència de vot crec que ha de ser escollit."
L'escrutini, perfectament estructurat, comença quan tots els cardenals han votat. Els responsables són tres cardenals, que s'asseuen en una taula davant de l'altar.
Primer se sacseja l'urna diverses vegades per barrejar les paperetes i es van traient una per una i es col·loquen en un altre recipient. Si la quantitat de paperetes no es correspon amb la xifra de votants, es cremen totes i es procedeix immediatament a una altra votació.
Però, si el nombre d'electors i de paperetes coincideix, comença el recompte.
El primer cardenal escrutador obre la papereta, anota el nom de l'elector i la passa al segon. Aquest comprova el nom de l'elector i passa la butlleta al tercer, que la llegeix en veu alta i anota el nom del papable.
En cas que durant el recompte es trobin dues paperetes que sembla que són d'un mateix votant, si porten el mateix nom es compten com un sol vot. Però si hi ha dos noms diferents, cap dels dos és vàlid.
L'últim escrutador, després de llegir les paperetes, les punxa amb una agulla en el punt on hi ha la paraula "Eligo" ("Elegeixo") i les introdueix en un fil.
Després de la lectura dels noms, els extrems del fil es lliguen amb un nus i es compten els vots. Quan acaba el recompte, els escrutadors sumen els vots rebuts per cada candidat i els anoten en un full a banda. Finalment, es crema l'enfilall.
La Capella Sixtina, l'escenari dels conclaves
Aquest és el vint-i-sisè conclave que se celebra a la Capella Sixtina. El primer va ser l'any 1492 i va acabar amb l'elecció d'Alexandre VI, el valencià Roderic de Borja.
Durant anys, els conclaves van celebrar-se a diferents espais, com el Palau del Quirinal, el monestir de Sant Jordi de Venècia o altres capelles del Palau Apostòlic del Vaticà.
Des de l'elecció de Lleó XIII, l'any 1878, sempre s'ha celebrat a la Capella Sixtina, una opció reafirmada el 1996 per Joan Pau II, que creia que els frescos de les parets, especialment el Judici Final de Miquel Àngel, podrien inspirar els cardenals.
Al text "Universi Dominici Gregis", el pontífex va disposar que l'elecció continués sent a la Capella Sixtina, "on tot contribueix a fer més viva la presència de Déu, davant del qual cadascú haurà de presentar-se un dia per ser jutjat".
Avui és notícia
Junts, PP i PSOE desbloquegen les lleis per lluitar contra la multireincidència
El jutge va qüestionar fins a deu cops la demència de Pujol i va preguntar si fingia
El preu del porc segueix baixant en picat per evitar excedents i facilitar l'exportació a Europa
S'eleven a 13 els positius per pesta porcina africana, tots dins de la zona afectada
La UE amplia la prohibició d'exportar porc, però només afecta l'1% de granges catalanes