Segona causa contra exalts càrrecs d'Ayuso pels morts durant la covid en residències d'avis

Un jutjat de Leganés ha obert una nova causa judicial contra exalts càrrecs del govern d'Ayuso per la gestió que van fer de les residències de gent gran durant la primera onada de la pandèmia de covid-19. 

És la segona causa que s'obre en pocs dies sobre els anomenats "protocols de la vergonya" de la Comunitat de Madrid, com els han batejat els denunciants, unes instruccions que prohibien derivar els residents de geriàtrics afectats de covid als hospitals. 

Dilluns, l'exdirector de coordinació sociosanitària madrileny el març del 2020, Carlos Mur, i el seu substitut en el càrrec, Francisco Javier Martínez Peromingo, ja estaven citats a comparèixer davant el jutge com a investigats en una causa que havia estat arxivada, però que es va reobrir. La declaració es va ajornar a petició de les seves defenses.

Carlos Mur és qui va signar els protocols que bloquejaven el trasllat de la gent gran amb covid de les residències als hospitals i Javier Martínez Peromingo va ser el seu substitut al càrrec. Se'ls acusa d'un delicte de denegació discriminatòria d'assistència sanitària.

Ara, un nou jutjat els investiga a ells dos i també a l'exdirector del SUMMA 112, Pablo Busca Ostalaza i a la geriatra d'enllaç de l'Hospital Severo Ochoa, María Jesús Molina, per la seva gestió durant la pandèmia. 

També s'ha citat com a testimoni l'exassessor sanitari de l'executiu madrileny Antonio Burgueño.

Un canvi d'estratègia ha permès reobrir el cas

Després de cinc anys esperant que es faci justícia, les famílies de víctimes en residències de gent gran durant la pandèmia veuen esperançats que la justícia investigui per fi el cas, però demana que s'imputi també la presidenta Ayuso i almenys dos dels seus exconsellers, el de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero i el de Justícia i Interior, Enrique López.

Fins ara només s'han investigat alguns treballadors de residències per no derivar a l'hospital residents que finalment van morir, però no s'ha condemnat ningú per aquests fets. 

Les causes que havien presentat fins ara s'havien arxivat, però un canvi d'estratègia ha aconseguit que dos jutjats diferents reconeguin la causa. 

El cas s'ha reobert després d'una petició de la Fiscalia impulsada per la demanda de 109 familiars de víctimes. Ha estat gràcies a un canvi legal en què han canviat les acusacions de delictes més greus com el d'homicidi per discriminació en l'atenció sanitària. 

Fins a 7.291 persones van morir a les residències de gent gran durant la pandèmia, bàsicament entre març i abril del 2020, segons dades facilitades pel govern de la Comunitat de Madrid. Una mortalitat que va doblar la mitjana d'altres comunitats i altres països de la Unió Europea en aquells mesos de pandèmia.

Familiars de les víctimes i experts, organitzats en la Comissió Ciutadana per la Veritat, creuen que més de la meitat de les víctimes s'haurien pogut salvar si se'ls hagués traslladat a un hospital.