S'enlaira el satèl·lit CHEOPS, per estudiar els exoplanetes amb més detall que mai

L'ESA (Agència Espacial Europea) ha posat en òrbita, aquest dimecres al matí, el satèl·lit CHEOPS, que té com objectiu estudiar diversos exoplanetes al voltant d'estels propers. Es tracta de la primera missió de les tres que l'ESA dedicarà a l'estudi d'aquests astres.

A Twitter, l'ESA ha mostrat la separació del satèl·lit i el coet.
 

 

Els exoplanetes són planetes que orbiten al voltant d'altres estels i no del Sol. El primer el van descobrir el 1995 els suïssos Michel Mayor i Didier Quiloz, i això els ha fet guanyar el Premi Nobel de Física del 2019.

En aquests moments se'n coneixen uns 4.000, de característiques molt diverses. Alguns son gasosos i grans com Júpiter, i es troben molt a prop dels seus estels. S'anomenen "júpiters calents". Els terrestres són similars en composició a Mercuri, Venus, la Terra i Mart. Les superterres són planetes rocosos amb més massa i més grans que la Terra. També hi ha els neptuns, uns gegants molt freds formats per heli, hidrogen i compostos volàtils glaçats, i els minineptuns, planetes gelats més grans que les superterres, però més petits que Neptú.

CHEOPS és l'anagrama de CHaracterising ExOPlanet Satellite (satèl·lit caracteritzador d'exoplanetes), expressió que indica la seva tasca. No intentarà descobrir nous astres d'aquest tipus, sinó que estudiarà amb detall exoplanetes ja coneguts. Aquest satèl·lit, que fa 1,5 metres i pesa 280 quilos, se centrarà en estels propers i en superterres, minineptuns i neptuns.
 

Un dels objectius és estudiar com encaixar l'existència d'aquests astres amb la teoria de formació de planetes, que no havia predit. El marc teòric no ha pogut explicar per què la majoria dels estels similars al Sol hostatgen planetes amb una gran diversitat de dimensions, massa i òrbites. Hi ha una gran abundància de planetes petits i al voltant de la meitat dels estels similars al Sol tenen almenys un planeta de dimensions entre la Terra i Neptú.

Aquests darrers són els que estudiarà el CHEOPS. Observarà el trànsit del planeta per davant del seu estel, cosa que en fa disminuir la brillantor. Això permet deduir la seva grandària, segons si el planeta bloqueja una quantitat més gran o més petita de la llum. La precisió del CHEOPS permetrà mesurar variacions molt petites d'aquesta brillantor i amb una mesura per minut. No es descarta que amb aquest mètode també descobreixi algun nou exoplaneta.

Per a un planeta del qual ja es coneix la massa, saber-ne la grandària permetrà calcular-ne la densitat. I això aportarà informació sobre la seva composició i estructura. Així es podrà deduir si és rocós o gasós, si té grans oceans o si posseeix una atmosfera de gruix.

Dues missions més

Durant la propera dècada l'ESA llançarà dues missions més. La PLATO (PLAnetary Transits and Oscillations, oscil·lacions i trànsits planetaris) estudiarà les propietats dels planetes rocosos de la zona habitable, que és la regió on la temperatura permet que hi hagi aigua líquida a la superfície.

Més endavant, l'ARIEL (Atmospheric Remote-sensing Infrared Exoplanet Large-survey, gran sondeig de l'atmosfera d'exoplanetes mitjançant la detecció remota per infraroigs) analitzarà la composició química de les atmosferes dels exoplanetes.

Aquest conjunt de missions ha rebut el tret de sortida aquest dimecres, poc abans de les deu del matí, quan el CHEOPS ha començat el seu viatge des de la base de Kuru, a la Guaiana Francesa, transports per un coet rus Soyuz VS23.