"Sense ficció" estrena "Bond, jo també em dic James Bond" i recupera "Per molts anys, Mr. Bean!"
"Bond, jo també em dic James Bond"
"Bond, jo també em dic James Bond" presenta una dotzena d'homes i nens que es diuen com l'espia de ficció més conegut del món. Un documental brillant, imaginatiu i ple d'humor que explora la pressió, les anècdotes i malentesos que comporta viure encadenat a un nom de constant actualitat des de fa setanta anys. El d'un personatge creat per representar l'aventura, la seducció, el luxe, l'èxit i el risc: un ideal de masculinitat que es resisteix a morir.
"Quan els meus pares em van posar James Bond n'acabaven d'estrenar la primera pel·lícula. No hi van donar gaire importància: ‘d'aquí un parell d'anys tothom s'haurà oblidat d'aquest nom', van pensar". Òbviament, no comptaven que cada dos anys, més o menys, una nova aventura de l'agent 007 tornaria el nom a les portades i pantalles de tot el món. Ja se n'han estrenat 29, i sense fer espòilers, sembla que ni la mort de l'heroi podrà aturar la saga. Ja hi ha hagut agents 007 per a tots els gustos: fins ara l'han interpretat Sean Connery, Roger Moore, Timothy Dalton, Pierce Brosnan i Daniel Craigh...i no és descartable que el pròxim James sigui una dona.
Un advocat, un militar, un petrolier, un director de teatre, un cirurgià, un polític, un predicador, un informàtic, un pilot d'helicòpters, un pres, un nen... Aquest documental descobreix una petita multitud de James Bonds, dels vuit als vuitanta-vuit anys, blancs, negres, asiàtics, heterosexuals o gais, triomfadors o fracassats, entusiastes o indignats. Homes que no tenen res més en comú que un nom que no van demanar.
Entre els involuntaris homònims de l'espia es detecta ironia, cansament i certa irritació. Dir-se James Bond, però, pot comportar alguns avantatges, en general, però, són més els disgustos que les alegries. "Quan et dius James Bond i tens problemes amb la policia, és una bona idea que sempre duguis el carnet d'identitat a sobre". Un dels passatges més hilarants del documental és precisament quan els Bonds repassen les topades que han tingut amb la policia.
Un altre problema? Per coses que facin, mai sortiran els primers en una cerca de Google. Dir-se James Bond però sense estar al servei de Sa Majestat representa quedar molt, molt amagat a la xarxa. Per l'actor i director de teatre, per exemple, és un desastre: "faci el que faci, a Google sempre surto com a mínim a la novena pàgina de resultats". Però en canvi, pot ser ideal per qui vol passar desapercebut. Per a una mare que s'amagava del marit delinqüent i maltractador, inclosa en un programa oficial de protecció, canviar el nom del seu fill a James Bond va representar una garantia d'anonimat: "a qui se li acudiria que t'amagues darrere un nom tan visible?"
Si dir-se James Bond pot ser una molèstia per a alguns, per a altres és un anhel irresistible: a Nybro, una petita població sueca, hi viu un home tan enamorat de l'heroi, que no només se n'ha posat el nom sinó que ha obert el primer museu del món d'objectes relacionats amb les seves pel·lícules. N'imita l'aspecte -el de l'actor Pierce Brosnan, en el seu cas- la roba i, fins i tot, du el mateix rellotge Omega, beu xampany Bollinger i va de vacances als escenaris de les seves pel·lícules. De Venècia va portar per al seu museu la gòndola que sortia a "Moonraker". La seva explicació de tot plegat no pot ser més rocambolesca.
També és ben sorprenent l'origen del nom del personatge. L'any 1952, en unes vacances a Jamaica, l'escriptor britànic Ian Fleming (1908-1964) va començar a escriure "Casino Royale", la primera novel·la del 007, l'agent especial al servei de Sa Majestat. El primer problema era batejar l'heroi: havia de ser un nom discret, fàcilment oblidable, propi d'un espia a qui convé passar desapercebut. Quan es girava buscant inspiració, el primer que van trobar els seus ulls va ser la "Guia d'ocells de les Índies Occidentals", que Fleming, aficionat a observar ocells, duia sempre a mà quan sortia de passeig. Sota el títol, el nom de l'autor: James Bond, un dels més prestigiosos ornitòlegs americans, màxim expert en aus del Carib.
El científic, però, va trigar molts anys a saber que un dels novel·listes més venuts del món li havia robat el nom. La seva estupefacció en descobrir-ho, veient una entrevista que li feien per televisió, va ser absoluta. Tant, que la seva dona, Mary Wickenham, va escriure a Ian Fleming amenaçant-lo -entenem que mig en broma- amb una denúncia. La resposta de Fleming, amb qui la parella d'ornitòlegs acabarien sent amics personals, és meravellosa:
"Benvolguda senyora Bond, no sé per on començar a demanar-los perdó... Només els puc demanar excuses sense límit, i reconèixer que el seu marit té tots els motius per denunciar-me. A canvi, només puc oferir al seu marit que faci servir el meu nom, Ian Fleming, sense restriccions. Potser un dia descobrirà alguna espècie d'ocell particularment lletja i la voldrà batejar amb el meu nom."
Fitxa tècnica
Direcció: Matthew Bauer
Producció: Michelle Brondum
Direcció de fotografia: Jamie Touche
Música: Alastair McNamara.
"Bond, jo també em dic James Bond" és una producció de Mission Brief en associació amb Jante Films.
"Per molts anys, Mr. Bean!"
Mr. Bean va néixer en antena a les vuit del vespre del cap d'any de 1990 a ITV, el més antic dels canals independents britànics. Un sol episodi, protagonitzat per Rowan Atkinson -ja molt popular per la sèrie còmica "L'escurçó negre"- va ser suficient per crear addicció entre els espectadors. I és que aquest Mr. Bean enganxa: maldestre però incansable, entendridor i malèvol alhora, cínic i inconscient com un nen atrapat al cos d'un home adult. Un personatge capaç de mostrar-nos com ningú les frustracions de la vida quotidiana, amb una capacitat il·limitada de sembrar el caos i l'absurd al món convencional al qual vol pertànyer.
Aquest documental busca la màgia darrere aquest heroi improbable que amb només 14 episodis ha aconseguit esdevenir una icona global que encara avui ens fa morir de riure. Mr. Bean ha protagonitzat, a més, durant aquests anys, dues pel·lícules, tres sèries animades i un fenomen en línia amb 150 milions de seguidors i milers de milions de visionats.
"Per molts anys, Mr. Bean!" porta a la història real que hi ha al darrere del personatge, amb molts dels seus gags més clàssics i entrevistes amb els principals creadors, començant pel mateix Atkinson i per Richard Curtis, el seu compare. Descobrirem, per exemple, com un famosa escena de "Quatre bodes i un funeral", escrita per a Hugh Grant, va ser originalment un esquetx de Mr. Bean. En la primera entrevista televisiva concedida en molts anys, Rowan Atkinson se sincera sobre les pressions d'interpretar un personatge icònic que l'ha convertit en una de les cares més reconeixibles del món. També reviurem escenes inoblidables, com l'esquetx del gall dindi sobre el cap, o la visita de Mr. Bean al dentista, inevitablement hilarants.
Fitxa tècnica
Amb Rowan Atkinson
Direcció: Ian Thompson
Producció executiva: Tom Beattie, Damian Kavanagh i Katherine Senior
Cap de producció: Louise Shepherd
Direcció de fotografia: Patrick Smith i Graham Maunder
Muntatge: Jamie Caterham-Ashford i Michelle Bromham
2020
"Per molts anys, Mr. Bean!" ("Happy birthday Mr. Bean!") és una producció de Tiger Aspect Productions Limited.
#JamesBondTV3
#EstimatMrBeanTV3
