"Sense ficció" estrena "Entre cendres", l'incendi de la Ribera d'Ebre vist des de dins i recupera "Dictadura, divises i biquinis"
"Entre cendres"
El 26 de juny del 2019 es va originar a la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, l'incendi forestal més gran dels últims deu anys a Catalunya. Un foc extraordinàriament virulent que va cremar 5.000 hectàrees de bosc i camps, i hauria pogut cremar-ne moltíssimes més, perquè com expliquen els experts- hi havia les pitjors condicions imaginables. Era un incendi que reunia tots els riscos: calor, sequera, vent, una enorme massa forestal descuidada i un territori molt despoblat on les àrees cultivades s'han anat abandonant a gran velocitat els últims anys.
L'incendi de la Ribera d'Ebre amenaçava de convertir-se en prototip d'incendi de sisena generació, un fenomen recent, directament lligat al canvi climàtic, en què la intensitat del foc pot canviar l'estructura de l'atmosfera al seu voltant i generar l'anomenada "tempesta de foc", amb un potencial de risc i destrucció desconeguda aquí fins ara.
L'extraordinària actuació dels Bombers i la generositat dels municipis locals, sobretot de Flix, que va acceptar que cremés una part del seu terme per evitar el pas del foc al Priorat, van aconseguir reduir l'abast de la tragèdia, tot i que per als veïns i poblacions afectades les pèrdues van ser molt importants. Gràcies a les precaucions preses per tothom i a la sort, però, no hi va haver cap ferit.
"Entre cendres", de les flixenques Xènia Ciuraneta, Alba Francín i Maria Pena, recorda amb veïns, alcaldes, bombers, agents de Protecció Civil i la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural aquelles hores terribles de l'estiu del 2019. Un documental exhaustiu i precís sobre incendis forestals que no oblida cap dels factors que ens exposen cada estiu a una catàstrofe (canvi climàtic, abandonament del camp, despoblació, manca de recursos...), però que ens acosta també a la vivència humana dels que ho viuen de més a prop. "Entre cendres" incideix molt especialment en el futur d'una comarca, la Ribera d'Ebre, i en les circumstàncies que provoquen l'abandonament progressiu de l'agricultura, un procés accelerat i dolorós, i també en els riscos que implica a tots els nivells.
Un documental emotiu i alhora contingut, amarat d'amor a la terra, que ens recorda que cada centímetre de territori té un valor immens per a qui en viu i ha triat quedar-s'hi, i no estalvia en veu dels testimonis- els retrets a un sistema que oblida la pagesia. Mentre els bombers recorden que l'extinció dels incendis necessita territoris vius, gestionats, de mosaic agrícola treballat per contenir el foc, els pagesos que se'n cuiden desgranen els motius pels quals cada cop és més difícil resistir.
"Entre cendres", una peça universal i alhora de quilòmetre zero que conté imatges bellíssimes i devastadores i frases per emmarcar, té música original de Xarim Aresté.
Fitxa tècnica
Direcció: Xènia Ciuraneta Rofes, Alba Francín Morales i Maria Pena Costa
Música original: Xarim Aresté
Imatges d'arxiu: Bombers de la Generalitat de Catalunya
Imatges drone: Pere Peña i Santiago Bateman
Veu informatius: Canal terres de l'Ebre I Ràdio Flix
"Entre cendres" és una producció de Xènia Ciuraneta Rofes, Alba Francín Morales i Maria Pena Costa.
"Dictadura, divises i biquinis"
Combinant humor, sociologia, política i sexe, "Dictadura, divises i biquinis" exposa la tesi de com el 1959, un cop fracassada l'autarquia a Espanya, l'entrada al govern dels "tecnòcrates" de l'Opus Dei va establir les bases del fenomen del boom turístic dels anys 60. Del milió de visitants que va rebre el país el 1951 es va passar als més de 23 milions el 1969.
El turisme de masses va sanejar l'economia espanyola en un temps rècord. Gràcies a les divises que aportava, es va passar de la bancarrota, el 1959, a un superàvit de 340 milions de pessetes en només tres anys, i durant tota la dècada dels anys 60 el creixement del producte interior brut espanyol va ser el més alt d'Europa, un 7%.
Era la gallina dels ous d'or, però aquest turisme desagradava tant al govern que van deixar la seva explotació en mans d'una legió d'emprenedors, pirates aeris i especuladors immobiliaris. Eren els turoperadors que, sense cap escrúpol, van entrar al negoci oferint les tres S: "sun, sea and sex" (sol, mar i sexe).
El boom del turisme va ser una etapa d'excessos urbanístics que encara a dia d'avui estem pagant i que genera un controvertit debat. És sostenible aquest model productiu que només genera diners uns mesos a l'any?
Aquesta producció de Lastor Media en coproducció amb TVE, escrita i dirigida per David Fernández de Castro, planteja aquesta qüestió a ciutadans anònims que van viure de forma especial aquella època, i dedica una particular atenció a la figura de la dona espanyola, que, vivint en poblacions costaneres, va entrar en contacte, amb l'arribada del turisme, amb homes i dones educats en uns principis democràtics i socials més liberals.
A les poblacions de costa, petits oasis de llibertat, la dona espanyola es va empoderar. Així, mentre els marits, mariners o pescadors, passaven llargues temporades fora de casa, elles van ser les encarregades de llogar habitacions a casa seva, aprendre idiomes i, aviat, guanyar més diners que els marits, i aconseguir una independència econòmica impensable en aquells anys per a una dona a Espanya, a més de poder vestir i comportar-se amb més llibertat.
Paradoxalment, les dones estrangeres que es van casar amb espanyols van renunciar als seus privilegis d'una Europa democràtica i liberal. Van perdre drets individuals, com poder obrir un compte corrent sense el permís dels marits, i van haver de renunciar a la fe protestant, a poder-se divorciar i es van arriscar a sancions per utilitzar mètodes anticonceptius.
Fitxa tècnica
"Dictadura, divises i biquinis" és una producció de Lastor Media en coproducció amb TVE.
#EntreCendresTV3
#BiquinisTV3
#SenseFiccióTV3
