"Sense ficció" estrena "Fugir", de Fèlix Colomer, una història commovedora d'exili i amor fratern, i recupera "Sasha", l'òpera prima del director
"Fugir"
5 de març del 2022. Níkopol, Ucraïna. Fa deu dies que va començar la invasió russa. Un centenar de nens i nenes pugen de nit als autocars amb què TANU, una petita ONG nascuda a Terrassa, els portarà a Catalunya. Els espera un viatge de 3.500 quilòmetres, travessant tot Europa.
Entre ells, els germans Smyshliaiev: a Sasha i Vitalik, bessons de 16 anys, els toca cuidar, protegir i calmar les pors dels altres: Ruslan, Denis, Artion i Alona. A casa han deixat la mare, l'Olga, que acaba de tenir una nova filla, i el padrastre, a qui encara no han cridat a la guerra. Per als petits, tot és nou i fa por: les notícies de la guerra, anar pel món amb una maleta, viatjar a un lloc desconegut on parlen una llengua estranya. Saben que els espera a cadascun una família d'acollida diferent. És el primer cop que surten de casa: l'Artion i l'Alona, que també són bessons, no s'han separat mai.
Per als tres grans, Sasha, Vitalik i Ruslan, Catalunya no és un lloc desconegut. Fa molts anys que hi viatgen als estius i per Nadal, convidats per les famílies d'acollida, que els tracten com a fills. El 2016, aquests germans -en especial en Sasha- van protagonitzar un altre documental d'en Fèlix Colomer sobre la seva doble vida d'infants, a Ucraïna i a Catalunya, anomenat precisament "Sasha". Des d'aleshores han crescut molt, però l'afecte entre ells i envers la mare, l'espontaneïtat i la mirada entre tendra i rebel no han canviat gens.
Entre ells, els grans fan servir el català per parlar sobre la guerra i no espantar els més petits. Parlen d'allistar-se per defensar la pàtria, que és casa seva. Hi ha silencis, abraçades i ulls plens de llàgrimes que no es volen deixar caure.
El Sasha ensenya la seva germana a dir "aigua", "núvols", "aplaudir". Li diu que la trobarà a faltar, però que no passa res, "perquè som una família, oi?" Un lligam invencible de família i protecció mútua, en un grup de germans que són fills de tres progenitors diferents.
Les converses entre els petits mostren tot el que saben i han sentit els últims dies sobre la guerra, malgrat que els grans intenten amagar-los-ho. L'Alona i l'Artion juguen, a l'autocar: "Ara, tu ets Rússia i jo Ucraïna"; "ara, tu ets Ucraïna i jo soc Rússia." Les baralles entre els petits, el mal humor i el cansament posen a prova la paciència del Sasha i el Vitalik. El "demaneu-vos perdó i abraceu-vos" no acaba de funcionar.
L'Alona aprèn dels germans grans a cantar el "Sol, solet". A les parades, el Sasha i el Vitalik fumen i escolten rap. Serveixen el sopar als seus germans, sobretot que no deixin de menjar.
Els nens es pregunten com serà la casa on van, si hi haurà bosc, com a Níkopol. A mesura que s'acosten al destí, creix la inquietud. L'Alona entra plorant a Barcelona.
Un cop al Vallès, cadascun ha anat a una casa diferent: alguns, a Terrassa; uns altres, a Sabadell. Els nous pares d'acollida de l'Artion, el Carlos i l'Eva, estan tan neguitosos com el nen. La Rosa i l'Armand, que fa deu anys que acullen en Sasha, i la Clara, la mare d'acollida d'en Vitalik, estan feliços de retrobar-los. "És la primera vegada que estàs aquí i que no sabem quan tornaràs, pot passar qualsevol cosa…" Quin és el teu somni, Sasha? "Que la meva mare vingués aquí."
Ni la guerra ni l'adolescència han canviat el tarannà franc i afectuós d'en Sasha: aquí, jugant al futbol amb els amics de Sabadell, o sopant amb la seva família catalana, se'l veu talment com a casa. Però també enyora el seu poble i la seva mare, que són a Ucraïna, i pateix pel que hi pugui passar. Les imatges del futur s'han desdibuixat: ara pensa a tornar a Ucraïna per lluitar, ara pensa a quedar-se. En parla obertament amb els pares i els germans d'acollida, i també a l'institut, on retroba en Vitalik.
Trigaran un mes a tornar-se a trobar-se amb els germans petits, escampats per cases on no tots són tan feliços. L'Artion, malgrat els esforços dels seus pares d'acollida, lluita amb una llengua que encara no entén i li costa anar a escola. A l'Alona també: ella encara plora sovint i mira les notícies d'amagat. Al Denis li estan buscant una família nova, no s'ha adaptat a la que li va tocar.
Les abraçades i petons que es fan, quan per fi es reuneixen, ens commouen i ens conforten com a ells. Sabem que sobreviuran, perquè són nens forts i s'estimen incondicionalment. Però també sabem, com ells, que cap criatura no hauria de viure l'aventura d'un èxode forçat.
"Fugir" recupera set anys després l'entranyable Sasha del seu primer documental, ara ja adolescent. Una història commovedora d'amor fraternal en una situació límit, narrada amb la mateixa naturalitat dels seus protagonistes.
Fitxa tècnica
Guió i direcció: Fèlix Colomer Vallès
Producció executiva: El Terrat: Tian Riba
Direcció de producció El Terrat: Lydia Cerrudo
Direcció executiva TV3: Montse Armengou Martín
Producció executiva TV3: Sílvia Pairó Vila
Realització TV3: Ricard Belis García
Música original: Joaquim Badía
2022
Una producció de Televisió de Catalunya produïda per El Terrat (The Mediapro Studio).
"Sasha"
El 2015 Sasha Smyshliaiev té vuit anys: és un nen eixerit, valent i afectuós que viu al poble de Níkopol, a Ucraïna, "el millor racó del món", com diu la mestra. "Tinc una gran família", diu, "i visc bé". Estima amb bogeria la seva mare, Olga, i els seus germans Vitalik, Ruslan, Denis, Artion i Alona, i respecta el seu padrastre, Dima. El seu pare, en Maksim, un dia va marxar a Rússia a treballar i ja no ha tornat a viure amb ells. De vegades els porta joguines.
La família del Sasha viuen a la vora d'un riu, en una casa desmanegada on hi falta una mica de tot. Però en Sasha té una altra vida a milers de quilòmetres: a Catalunya, on passa estius i nadals amb la seva segona família, que l'estima com un fill. "Sasha", un documental commovedor i bellíssim, ens mostra les dues vides del nen des de la seva mirada rebel i tendra.
Al Sasha li agrada fer "coses bones", i aquest documental dirigit per Fèlix Colomer recull amb la mateixa espontaneïtat que el nen la seva vida quotidiana a Ucraïna i a Catalunya. A Níkopol, el seu poble, va a l'escola amb la motxilla del Barça. Té una amiga, la Nàstia, que és d'un poble anomenat Stehana. És una refugiada de Lugansk, de la guerra del Donbass, que viu en uns barracons amb la mare i l'àvia. Fa uns dibuixos molt bonics. També li agrada ballar. Van venir perquè al seu poble no hi havia menjar.
El Sasha i els seus germans es van estar uns anys en un orfenat, perquè la seva mare, l'Olga, no se'n podia fer càrrec. A l'orfenat jugaven i saltaven, explica. I els pegaven. Però també els van començar a portar a Catalunya a passar estius i vacances de Nadal. Quan la mama Olga els va recuperar, van continuar venint, com aquest estiu.
La nit abans del viatge els costa dormir, a ell, al Vitalik i al Ruslan. El Vitalik és el seu germà bessó. L'Artion i la nena, l'Alona, es queden a Níkopol. Són massa petits.
A l'estació hi ha molts nens que marxen, tots van al Vallès. Els ha convidat Terrassa Ajuda Nens d'Ucraïna (TANU) una ONG terrassenca que acull cada any per vacances un grup de nens ucraïnesos, des de la catàstrofe de Txernòbil. Com el Sasha, molts han repetit al llarg dels anys amb les mateixes famílies d'acollida.
La Rosa, la seva mare d'acollida, el pare i els seus germans Bernat i Adriana, l'abracen a l'aeroport. Compartiran estiu a prop del mar. El Sasha neda com un peix, pren el sol, juga a futbol, fa la revetlla i canta al cotxe, és un més de casa.
És una vida diferent, però ell és el mateix. Totes dues li agraden i totes dues són seves. Les normes són una mica diferents a cada vida, però ell s'hi adapta sense cap aparent contradicció. Tothom fa un esforç -la mare d'allà, la família d'aquí- per respectar el que passa a cada vida. Hi ha complicitat, però de vegades no és fàcil.
El Sasha sempre pensa en la mare, li truca, li portarà petits records. Sentim les seves converses amb la família, el veiem alegre i pensatiu, esbojarrat, reflexiu. Sempre afectuós. Troba a faltar els seus germans, els voldria tenir amb ell, però ells viuen amb altres famílies.
Arriba el moment de tornar, i el Sasha sap que també trobarà a faltar la seva família catalana... A l'aeroport el cobreixen de petons i de consells.
De tornada a casa, retroba el Vitalik i el Ruslan, els seus germans, i després la seva mare i els petits. Ella vol saber si s'han portat bé, si ha estat agraït. No ha de ser fàcil per a ella, tampoc, tenir els fills dividits en dues vides.
Ningú es podia imaginar, el 2016, quan es va estrenar "Sasha", que el seu protagonista tornaria a Catalunya el 2022, amb els seus germans petits, com a refugiat de guerra. A "Fugir", el documental que estrena "Sense ficció" el 26 d'abril, i que s'emetrà just abans que aquest, coneixerem el Sasha adolescent, tan tendre i afectuós com el nen que va ser, però en un moment molt més difícil de la vida.
"Sasha" va obtenir el Premi Especial del Jurat a la Seminci de Valladolid i el Primer Premi a l'Indocumentari, i va ser una de les pel·lícules més votades pel públic al festival DOCs Barcelona. Dirigida pel jove realitzador sabadellenc Fèlix Colomer, va rebre crítiques positives a tots els festivals que ha visitat, de Valladolid a Mèxic, passant per Milan o Austràlia, entre d'altres.
Premis
Menció especial en la categoria DOC.Espanya, Seminci, Setmana Internacional de Cine de Valladolid, 2016
Premi al millor documental, FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català, 2017
Festivals
DocsBarcelona, Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, 2017
FICG, Festival Internacional de Cine en Guadalajara, Mèxic, 2017
Festival de Cine i Drets Humans de Barcelona, 2017
KO & Digital Festival Internacional Cine Solidario, 2017
Fitxa tècnica
Direcció: Fèlix Colomer
Direcció de fotografia: Pep Bosch
Muntatge: Guiu Vallvé i Fèlix Colomer
Direcció de producció: Alexander Ponomarov
Disseny de so: Victor Tort
Música: Joaquim Badia
"Sasha" és una producció d'ESCAC Films.
#SenseFiccióTV3
