"Sense ficció" estrena "La Model"
Després de molts intents, la presó Model de Barcelona tancarà definitivament les portes el 8 de juny. Tres mesos abans, el 6 de març, hi van entrar els últims presos preventius. I, a partir d'aquell moment, va començar el moviment de població reclusa més important de la història recent d'aquest país, per poder repartir en altres centres els més de 900 interns de la Model.
Amb el tancament de la Model, també es posa fi a una història que va començar ara fa 113 anys. El 9 de juny del 1904 es va inaugurar una nova presó a l'esquerra de l'Eixample de Barcelona, que havia de servir de model per a la reforma del sistema penitenciari de l'Espanya de l'època. Es va inaugurar amb nous criteris, que buscaven no només el càstig, sinó també la rehabilitació dels delinqüents.
La presó era tan moderna que de seguida se la va anomenar "presó model". Però, malgrat les bones intencions, el centre aviat es va massificar i, alhora, es va convertir en el símbol de la repressió i de l'exclusió. Com un mirall, a cada moment històric, ha reflectit qui n'eren els perdedors.
Des que l'any 1984 la Generalitat va assumir les competències penitenciàries, es va fer evident que la Model no reunia les condicions per als nous estàndards de tractament dels interns. A més, la pressió dels veïns demanava una solució. Però els diversos intents de tancar-la van resultar infructuosos. Finalment, l'acord signat el gener passat entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat ho farà possible.
El procés de tancament i el trasllat dels interns no ha estat fàcil. D'una banda, per les dificultats tècniques; de l'altra, per l'impacte que el trasllat provocarà, sobretot, en els familiars dels interns, que s'hauran de desplaçar fora de Barcelona per visitar-los. A més, s'ha afegit un profund malestar en bona part dels treballadors, perquè, per a alguns d'ells, el canvi de lloc de treball els suposarà un trasbals considerable.
En aquests dies de canvis, l'equip encapçalat per Joan Gallifa ha tingut accés a la vida quotidiana de cinc interns de la Model. Els ha pogut seguir en les seves activitats quotidianes, preocupacions, pors i esperances. El resultat és el retrat de com s'han viscut, des de dins, els últims dies de la Model.
