"Sense ficció" estrena "Whitney", un retrat autèntic, íntim i sincer de la cèlebre i controvertida cantant Whitney Houston

Per què la "reina del pop i del soul", icona musical dels anys 80 i 90, guanyadora de dos Premis Emmy i sis Grammys, va sabotejar el seu futur brillant? El documental "Whitney" revela els traumes que van desencadenar la seva addicció a les drogues i la seva mort prematura, als 48 anys, a la banyera d'un hotel ara fa 10 anys.

"A vegades mirava Déu i li preguntava: per què em passa això, a mi? I tenia aquells somnis, en què em trobava en un pont que es balancejava i s'acostava una gran tempesta... La mare sempre deia: ‘És el dimoni, que intenta atrapar-te.' Sempre que em desperto estic esgotada. De fugir."

De què fugia Whitney Houston? Preparada per a la fama per la seva mare, la cantant Cissy Houston, la veu extraordinària de Whitney Houston ja captivava, als 11 anys, els feligresos de la New Hope Baptist Church de Newark. De fet, va passar la major part de la seva infantesa entre els assajos a l'església i la casa de diversos familiars, a qui els seus pares, de gira constant, confiaven la seva cura i la dels seus dos germans.

Quan els pares es van divorciar, Whitney Houston va marxar de casa per treballar com a model a Nova York. De seguida va cridar l'atenció dels principals executius de les companyies musicals, inclòs el president d'Arista Records, Clive Davis, que va llançar el primer àlbum de la cantant quan encara no havia fet els 22 anys. A partir d'aquí, la seva carrera va ser imparable. Houston va aconseguir escalar al número 1 de les llistes amb set cançons seguides, va guanyar sis Grammys i dos Emmys i va aconseguir el paper protagonista en l'èxit de taquilla del 1992 "El guardaespatlles", amb una banda sonora inoblidable encapçalada per "I will always love you".

"Era una noia senzilla, molt senzilla. Dormia sempre al sofà del saló, mirant la tele. Es convertia en Whitney Houston quan havia de sortir a l'escenari. Però quan tornava a casa era la Nippy", explica la seva cunyada. Nippy era el sobrenom que li va posar el seu pare i amb què l'anomenaven els familiars i els amics. "N'estava molt, del seu pare, però això feia que entrés molta gent en aquella casa", diu el director musical Rickey Minor. "Era com un caixer automàtic per a molta gent del seu voltant."

L'èxit de Whitney Houston va culminar el 1991, amb una actuació històrica a la final de la Superbowl. Aquell dia, va interpretar l'himne dels EUA amb una versió adaptada que li permetia allargar les notes per donar-li un aire de jazz i gòspel i que la va reconciliar amb l'audiència afroamericana, que fins llavors li retreia que fes música "com els blancs". Els seus germans confirmen que la cantant ja consumia drogues habitualment en aquella època. El seu matrimoni desgraciat amb el cantant d'R&B Bobby Brown va accelerar i augmentar la seva drogoaddicció i la va convertir en víctima de maltractaments. Arran d'aquesta relació completament tòxica, Whitney va tallar el contacte amb Robyn Crawford, la seva millor amiga i el seu gran suport durant anys, amb qui hauria mantingut una relació íntima abans del casament.

Al documental "Whitney", el director guanyador de l'Oscar Kevin Macdonald entrevista familiars, amics i professionals del sector que van treballar amb la cantant per trobar respostes a la degradació personal de l'artista. I revela els abusos sexuals que va patir de petita per part d'una cosina més gran amb qui havia de conviure sovint a causa de l'absència dels pares.

Una caiguda a l'abisme gradual i a càmera lenta (va durar anys) i que ningú va poder parar. "La seva mare ja s'hi havia enfadat una vegada i no volia insistir-hi perquè no s'enfadés més", explica la seva ajudant personal. "Ningú volia que s'aturés el tren bala que era la Whitney", diu un dels seus col·laboradors. I el seu guardaespatlles assegura que, simplement, "ningú feia res a causa dels diners, les cases, el contacte amb altres famosos... perquè eren gent que no tenien cap altra habilitat que no fos ser un Houston".

Whitney Houston va morir, sola, en una banyera d'un hotel de Beverly Hills als 48 anys. L'endemà havia d'actuar a la festa dels Grammy. L'autòpsia va concloure que la causa va ser un infart i que als teixits hi havia restes de moltes drogues diferents.

Fitxa tècnica

Direcció: Kevin Macdonald
Producció: Simon Chinn, Jonathan Chinn i Lisa Erspamer
Producció executiva: Nicole David
Producció: Will Clarke, Andy Mayson, Mike Runagall, Zanne Devine Rosanne, i Korenberg Joe Patrick
Direcció de fotografia: Nelson Hume
Música: Adam Wiltzie
Muntatge: Sam Rice-Edwards
2018

"Whitney" és una producció de Simon Chinn, Jonathan Chinn i Lisa Erspamer

tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio