Sense xarxa: el suïcidi d'un home de 73 anys després d'un desnonament a Barcelona

Pocs volen parlar al carrer d'en Robador, al districte de Ciutat Vella, on la pobresa fa temps que s'ha cronificat. Fa pocs dies, un veí de 73 anys es va llevar la vida en un tercer pis d'un immoble d'aquest carrer.

Al matí havia estat desnonat; a la tarda, hi va tornar i va saltar l'alarma. Els fets van passar quan l'home va veure com els Mossos d'Esquadra entraven al pis per executar el desallotjament.

Qui era? Segons els veïns amb qui hem pogut parlar, es tractava d'una persona discreta, que gairebé no es relacionava amb ningú. Com tants altres, no formava part de cap xarxa de suport ni estava en seguiment pels Serveis Socials.

Hem passat dues tardes en aquest punt del districte, on les principals fonts d'informació són els mateixos veïns. L'Helena, que viu amb la seva mare al mateix immoble, el recorda així: "No era ni un delinqüent, ni molestava ningú, ni es ficava en res. Era un solitari que feia la seva vida. Sense família, no tenia ningú."

L'altra font són les desenes de dones que exerceixen la prostitució --o són víctimes d'explotació sexual-- al mateix carrer. La majoria tenen un aspecte fràgil, la mirada perduda i una actitud que sembla resignada. Algunes dones més madures lideren el grup, assegudes en cadires, recolzades a la paret, en l'inici del tram on el carrer s'estreny.

És difícil parlar amb elles. Quan una calla, totes callen. Però durant la segona visita, algunes es mostren una mica més obertes. Un home, recolzat a la paret de davant, em comenta que una d'elles col·labora amb la policia i que coneix amb detall la vida del difunt. Quan m'hi acosto, comença a parlar, tot i que amb reserves.

Entrem al cafè d'en Florin --un romanès de Bucarest que fa més de vint anys que viu a l'Estat amb la dona i sis fills--, situat just al centre del carrer. Està profundament indignat per la mort de l'home: "No es mereixia aquest final. Era algú que no buscava problemes. No entenc com poden passar aquestes coses per culpa d'un tros de casa."

Just davant del bar d'en Florin hi ha el local de l'església Grupo Nueva Vida, que ofereix ajuda assistencial. Davant de la porta, s'hi apleguen desenes de persones esperant el plat calent del dia. El responsable, que també assegura que coneixia el difunt, explica que reparteixen menjar a unes 80 persones diàriament.

Aquí, al carrer d'en Robador, conflueixen moltes vides que viuen al marge: la pobresa estructural, la solitud, la violència social i el silenci institucional. Una frontera invisible que separa el dret a viure del dret a sobreviure.

Cronologia del desnonament

• 2 de febrer del 2025: El Jutjat de Primera Instància admet la demanda i obre la peça d'incident d'ocupació. Es comunica a Serveis Socials perquè elaborin un informe.
• 14 de febrer: El demandat renuncia als serveis del SIPHO, programa destinat a evitar el desallotjament de persones en situació de vulnerabilitat a Barcelona. Aquesta renúncia és comunicada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
• 26 de febrer: S'intenta notificar el procediment dues vegades a l'adreça de l'immoble sense èxit (no hi ha ningú a l'interior).
• 1 d'abril: S'intenta una nova notificació, sense èxit.
• 9 d'abril: El jutjat decideix no suspendre el procediment perquè no es pot valorar la vulnerabilitat de l'ocupant (informes negatius i sense al·legacions de la part demandada).
• 10 d'abril: Es fixa la data del llançament per al 12 de juny del 2025.
• 25 d'abril: Es notifica la decisió a la persona identificada com a ocupant del domicili.
• Entre febrer i abril: SIPHO intenta contactar fins a tres vegades amb l'ocupant. No obté resposta i finalment informa que no pot elaborar informe per renúncia i falta de contacte.
• 12 de juny: S'executa el llançament per part del CEL Barcelona. A l'interior s'hi troba una persona diferent de la inicialment identificada. Se li comunica que ha de marxar. Els Mossos, amb autorització, li retornen pertinences i s'informa que podrà recollir la resta d'objectes més endavant. Es restitueix l'immoble al propietari, amb signatura de totes les parts, excepte la persona trobada a dins, que ja havia marxat.

Un protocol qüestionable?

L'Ajuntament de Barcelona, que ha declinat parlar davant de càmera, confirma que havia activat el servei d'intervenció de pèrdua d'habitatge i ocupació (SIPHO). Com marca el protocol, aquest servei va visitar l'immoble tres vegades, però no va aconseguir contactar amb cap dels ocupants.

Tanmateix, diversos col·lectius critiquen l'eficàcia del protocol. Els sindicats d'habitatge i de llogateres coincideixen que el sistema falla. "Evidentment falla, si no detecten i canalitzen aquestes situacions. A més, cada dia es desnona persones perquè es prioritza el rendisme i l'especulació. Són només la punta de l'iceberg", afirma Enric Aragonès del Sindicat de Llogateres.

La portaveu del Sindicat Habitatge Socialista, Pilar Sánchez, assegura que no són casos aïllats sinó la cara més crua i extrema d'una crisi estructural.

"La causa és que un dret tan bàsic com l'habitatge s'ha convertit en un negoci, i alguns només volen especular", diu Sánchez.

Segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial, Catalunya és la comunitat amb més llançaments registrats a l'Estat: més de 1.500 entre gener i març d'aquest any, gairebé el 28% del total.

Els suïcidis i les cicatrius invisibles

En l'últim any, almenys tres persones s'han tret la vida el dia que els desnonaven de casa seva a Barcelona. Tot i així, la portaveu del Sindicat Habitatge Socialista, Pilar Sánchez, adverteix que la xifra real podria ser més alta, ja que hi pot haver altres casos i també intents de suïcidi que no es comptabilitzen.

"Veiem l'angoixa i l'estrès extrem que pateixen les persones que es queden sense casa. Sovint, això deriva en depressions i situacions traumàtiques", alerta la portaveu, que participa en processos d'acompanyament a famílies afectades.

Carles Alastuey, de l'Associació Després del Suïcidi, subratlla que les causes d'un suïcidi són múltiples i complexes: "La sensació de molt estrès per pèrdua d'habitatge és i pot ser el precursor de la conducta, però no l'explica totalment ni mai és l'únic motiu."

Aquest suïcidi també va tenir un fort impacte emocional sobre els agents que van participar en el desnonament de la tarda i no van poder fer res per evitar la mort de l'home. La sala central de comandament de Mossos d'Esquadra va activar el protocol d'atenció en situacions de crisi.

Jordi Vilardell, el cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, dirigeix un equip de psicòlegs que s'encarreguen de donar suport a policies que hagin patit situacions crítiques: disparar una arma, viure un atemptat terrorista o, com en aquest cas, suïcidis durant un desnonament, entre molts altres.

Vilardell diu que els agents que han viscut aquestes situacions "requereixen un suport psicològic i tenir espai per fer buidatge emocional". Alguns casos, fins i tot, poden derivar en estats de depressió. Per això, es recomana que els policies facin una pausa laboral per recuperar-se.

Aquest protocol s'ha activat 34 vegades aquest any (fins al 19 de juny del 2025). L'any 2024, es va aplicar 40 vegades, i el 2023, 27. Malgrat això, Interior no facilita dades sobre el nombre exacte d'agents atesos.

La manca de dades continua sent una de les grans llacunes en la relació entre salut mental i desnonaments. El silenci institucional i l'opacitat estadística dificulten la comprensió i la prevenció d'aquestes situacions límit que, per a moltes persones, esdevenen tràgiques.

On es pot demanar ajuda

Segons els especialistes, el suïcidi és multifactorial i no té una única causa. Les entitats que treballen per prevenir-lo remarquen que la millor manera de combatre'l és parlar-ne i demanar ajuda als telèfons de prevenció del suïcidi.

Les persones amb conducta o idees suïcides, i els seus familiars o persones properes, disposen de diversos serveis especialitzats en l'atenció telefònica que els poden ajudar.

Aquests són els recursos telefònics disponibles per a la prevenció del suïcidi:

061 - Emergències mèdiques

900 925 555 - Telèfon de Prevenció del Suïcidi

93 414 48 48 - Telèfon de l'Esperança

679 33 33 63 - Xat de Suport Emocional per a Joves

024 - Ministeri de Sanitat

900 92 55 55 - Ajuntament de Barcelona