Ser fornera, saber que ets celíaca 21 anys després i haver de vendre la fleca: "No m'ho podia creure"

L'Alba Codina fa 21 anys que és fornera. Ella i el seu home tenen el forn Cal Xaconet a l'Estany, un petit poble del Moianès d'uns 400 habitants. És un establiment amb forn de llenya i obrador tradicional, conegut per una coca i un pa que atreuen clients de tota la comarca. 

Ell és el forner, i ella ajuda i despatxa, però ara es veuen obligats a traspassar el negoci perquè ella ha descobert que és celíaca:"He tingut mals de panxa des de petita, però ara fa vuit mesos va empitjorar moltíssim, va començar a ser insuportable".

L'Alba ha explicat el seu cas a "El suplement" de Catalunya Ràdio. "No m'ho podia creure, em negava a pensar que era per això", comenta. 

L'especialista en aparell digestiu i malaltia celíaca de l'Hospital de Bellvitge Gemma Ibáñez, però, assegura que pot passar: "De cop i volta i a qualsevol edat, la persona portadora del component genètic pot desenvolupar la malaltia". 

Vuit mesos i un pòdcast

Després de mitja vida treballant al forn, ara fa vuit mesos l'Alba es va començar a trobar molt malament. "Tenia molt mal de panxa, estava molt inflada amb qualsevol aliment i molt cansada, més del normal. Dormia molt, puc fer una migdiada de dues hores i després anar-me'n a dormir perfectament. Mal d'ossos, mal als braços, em sortien molts grans, molt mal de cap... m'anava trobant tot el cos malament, però no sabia què m'estava passant", recorda. 

Després de mesos de metges i de visites a urgències, el seu marit va arribar a casa un dia i li va dir: "Ja sé què tens, ets celíaca, en tens tots els símptomes". "Ho va descobrir escoltant un pòdcast", explica. 

Va demanar analítiques i proves i després d'una gastroscòpia i una biòpsia li han confirmat el que menys esperava: "Soc celíaca i m'han retirat el gluten i la lactosa". L'únic tractament possible és una dieta restrictiva sense gluten, però no és suficient. "Des que faig la dieta em trobo millor, però dins del forn continuo trobant-me malament." 

He de treballar amb mascareta i guants, i rentar-me sovint les mans.

La possibilitat de convertir el negoci en un forn de pa sense gluten la van descartar de seguida: "No és una opció al poble. És difícil perquè molta gent ve perquè és forn de llenya i tradicional".

El 80% de la gent m'ha dit que si fem el pa sense gluten deixaran de venir.

I no l'afecta només a ella: "Que el meu home estigui tot el dia en contacte amb pa tampoc és bo per a mi". Per això l'única opció viable que han trobat és traspassar el negoci i buscar una altra feina. "M'agradaria que s'ho quedés algú que en sàpiga. Nosaltres farem un acompanyament, però si no en saps, amb forn de llenya és molt complicat."

Infradiagnòstic per manca de formació dels metges

La celiaquia és una malaltia autoimmune amb component genètic hereditari. Es calcula que un 30% de la població té la predisposició genètica, però només un 1% desenvolupa la malaltia. 

A Catalunya hi ha unes 70.000 persones diagnosticades, però hi ha estudis que afirmen que aquests són només un de cada set casos reals, i que els altres sis, tot i que tenen la malaltia, no ho saben. 

La doctora Gemma Ibáñez assegura que això passa en bona mesura per manca de formació dels metges: "A la carrera dediquem una hora a la celiaquia, durant el MIR és un sol tema a pediatria"

Fent l'especialitat de Digestiu no veiem cap celíac perquè fem l'especialització en un hospital, i els celíacs com a molt trepitgen urgències, però no ingressen mai.

Paradoxalment, però, aquesta malaltia pot afectar, i molt, la qualitat de vida. Pot ser "equivalent a un pacient amb insuficiència renal crònica, en diàlisi", afirma Ibáñez, però, en canvi, "es banalitza perquè els símptomes són molt inespecífics i sovint s'atribueixen a nervis".

A més, explica, "el digestòleg fa el diagnòstic però no sap fer dietes sense gluten. I no podem derivar-los a nutrició perquè no hi ha nutricionistes a la sanitat pública que puguin explicar com fer la implementació d'aquesta dieta sense gluten estricte i la importància de com evitar el contacte creuat".

La celiaquia és una malaltia que afecta el doble de dones que d'homes i està infradiagnosticada. De fet, afirma, "a Espanya hi ha un retard de dos anys en el diagnòstic. Sobretot a l'edat adulta i quan no hi ha símptomes digestius, sinó que, per exemple, s'adormen les puntes de les mans i els dits, o fan molta migranya".

De la mateixa manera, tenir símptomes digestius si es menja gluten no vol dir necessàriament ser celíac. Gemma Ibáñez explica que una cosa és la malaltia i l'altra és ser sensible al blat sense celiaquia.

L'única manera de diagnosticar la celiaquia és fer-se proves mèdiques: "Una persona sensible al blat no celíaca tindrà símptomes digestius, però, en canvi, a l'anàlisi els anticossos són sempre negatius i quan fem endoscòpia i biòpsies del budell veiem que aquest no té atròfia"

La doctora destaca que "diferenciar si sóc celíac o sensible al blat no celíac és fonamental". Explica que els celíacs han de fer la dieta molt estricte de per vida, requereixen seguiment, i cal fer un estudi als familiars. Això, no passa amb la sensibilitat al blat no celíaca. Per això recomana no deixar el gluten sense haver-se fet les proves, "perquè, si no, no podran saber mai si ho són de veritat".