Ser o no ser d'alta muntanya: queixes de municipis que volen excloure d'aquesta categoria
La llei de muntanya aprovada el 1983 incloïa 300 municipis de diferents comarques repartides per tot Catalunya. L'avantprojecte de la nova llei d'alta muntanya ha fet una delimitació per comarques que inclou 144 municipis de les comarques d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà i el Ripollès.
N'han quedat exclosos 156 municipis d'altres comarques. D'aquests, 134 queden declarats com a municipis de muntanya i, segons el govern, això ha de permetre que tinguin una consideració preferent en les subvencions que convoquen els diversos organismes de la Generalitat. I hi ha 21 municipis de la Garrotxa i també Tossa de Mar, a la Selva, que ja no estaran ni en una categoria ni en l'altra.
Això és el que preveu el text actual de l'avantprojecte de llei, pendent encara d'al·legacions.
Queixes dels exclosos
Tot i estar ubicats a igual o més altitud que Sort (692m), la Seu d'Urgell (691m) o Tremp (468m), sis municipis de la Segarra com Sant Guim de Freixenet (750m) o 17 de la Conca de Barberà com Senan (652m) han quedat al marge en el nou avantprojecte de llei d'alta muntanya.
Segons la Generalitat, no comparteixen la vulnerabilitat pròpia de l'alta muntanya, però quedaran emparats pel nou Estatut de Municipis Rurals. Això no convenç alcaldes com el de Sant Guim de Freixenet, Francesc Lluch.
L'estatut del món rural té cura de municipis de menys de 2.000 habitants i hi ha municipis de muntanya de més de 2.000 habitants com Santa Coloma de Queralt, Moià o Prats de Lluçanès que queden al marge.
L'avantprojecte preveu que els municipis de muntanya que han quedat fora de la llei mantindran una consideració preferent. Els municipis exclosos consideren que amb això no n'hi ha prou.
A la Conca de Barberà, l'alcaldessa de Senan, Carme Farré Cervelló, creu que perdran ajuts i oportunitats. "Nosaltres el que no podem és competir en una convocatòria de subvencions: si et donen punts per ser municipi rural, punts per ser municipi de muntanya i, per un altre cantó, tens una altra via de finançament que és només per a municipis d'alta muntanya... Anem perdent bous i esquelles pel camí i cada cop tindrem més dificultats per poder-hi accedir", es lamenta.
Al·legacions municipals i via Consell Comarcal
A la Segarra els municipis de muntanya de Sant Guim de Freixenet, Estaràs, Ribera d'Ondara, Montoliu de Segarra, Talavera i Montornès de Segarra han consensuat una al·legació a través del Consell Comarcal de la Segarra. Demanen ser inclosos de nou a la llei perquè comparteixen les especificitats estructurals pròpies dels territoris de muntanya i reclamen tenir els mateixos drets d'accés a recursos que els d'alta muntanya i no quedar relegats a un règim subsidiari.
Fruit de les dues darreres nevades, l'alcalde de Sant Guim de Freixenet explica que té factures sobre la taula que pugen 1.500 euros per treure neu i retirar arbres caiguts. Denuncia que estan mal finançats i reivindica poder optar en les mateixes condicions als mateixos ajuts que els municipis considerats d'alta muntanya.
Sanaüja demana ser de muntanya
Ubicada a l'extrem nord de la Segarra, al límit amb el Solsonès, Sanaüja té una casuística diferent.
No està considerat com a municipi de muntanya i demana que se'l reconegui com també ho són els seus veïns de Biosca o Torà pel sol fet de pertànyer al Solsonès com explica el tinent d'alcalde, Josep Giribets Pujol: "Ens trobem que tots els municipis veïns estan a la comarca del Solsonès i, per tant, són municipis dins d'una comarca d'alta muntanya i ,per tant, tenen tots els privilegis. Creiem que nosaltres recuperant l'antiga llei d'alta muntanya també ens mereixem ser municipi d'alta muntanya".
L'avantprojecte de llei ha acabat el termini d'exposició pública i ara els municipis esperen resposta a les al·legacions.