"Si l'estat francès dilata el diàleg, la violència tornarà a Còrsega", avisa Simeoni
Còrsega viu un moment històric. En els primers dies d'abril, el cap del seu executiu, el nacionalista Gilles Simeoni, es reunirà amb el ministre de l'Interior francès, Gerald Darmanin, per negociar un estat d'autonomia que Còrsega no té.
"Per nosaltres les coses estan clares", explica Simeoni:
Cal escriure i aplicar al més aviat possible un estatut d'autonomia que deixi a l'Estat les competències més centralistes. Però que transfereixi a la col·lectivitat de Còrsega un veritable poder legislatiu en qüestions essencials com el desenvolupament econòmic, la protecció de la terra, la llengua, l'activitat turística i les infraestructures.
En aquest sentit, tenim proposicions molt clares a fer al govern de Macron. Els corsos, ho recordo, s'han pronunciat massivament a favor d'aquest estatut d'autonomia.
Des del 2015 diversos governs nacionalistes manen a l'illa. El que encapçala Simeoni té majoria absoluta, després d'unes eleccions, l'any passat, en què el vot nacionalista va representar el 70%.
Un "sentiment de tristesa del poble cors"
Les negociacions no estaven previstes en cap agenda a curt termini. Arriben de cop, després d'una agressió mortal i d'un episodi d'indignació, manifestacions i violència inèdita a l'illa; amb desenes de ferits i atacs a les seus de les principals institucions de l'estat francès.
L'agressió mortal és la d'Yvan Colonna, històric militant independentista, condemnat a cadena perpètua per l'assassinat del prefecte Claude Erignac, el 1998 a Ajaccio i atacat per un altre pres condemnat per jihadisme el passat 2 de març a la presó d'alta seguretat d'Arles. Vuit minuts d'agressió sense la intervenció de la seguretat de la presó que van deixar Colonna en coma.
Hi ha diverses investigacions obertes, l'Estat francès ha assumit les seves responsabilitats i, en un acte inèdit, ha mostrat el seu condol a la família de Colonna.
Simeoni explica així com s'han viscut tots aquests esdeveniments:
Hi ha un immens sentiment de tristesa compartit per bona part de la població de l'illa. També una incomprensió de les circumstàncies de l'agressió on persisteixen moltes zones d'ombra. Hi ha un sentiment de ràbia per la mort d'aquest militant, però també per la situació política. Caracteritzada després de més de sis anys per un dèficit de diàleg i el rebuig del govern i de l'Estat de tenir en compte el vot i les aspiracions dels corsos, expressada a través de la seva opció democràtica.
El passat 15 de març, en plena crisi de violència al carrer i amb Colonna en estat crític, el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, va viatjar a Còrsega per reunir-se amb Simeoni i les principals forces del nacionalisme cors.
D'aquestes reunions en va sortir un document escrit. Un compromís de l'Estat francès de negociar l'estatut d'autonomia de Còrsega, passi el que passi després de les presidencials d'aquest mes d'abril, en què Emmanuel Macron es juga la revàlida. "El període electoral pot conduir efectivament a falses promeses per a Còrsega. Estarem, per tant, molt atents", assegura Simeoni.
El risc "seriós" que torni la violència al carrer
En les negociacions, els nacionalistes es comprometien al fet que la violència no tornés als carrers. Després de la mort de Colonna, dilluns, no hi ha hagut manifestacions ni mostres d'indignació. Només condol i recolliment, per desig de la família.
En aquest vídeo es recullen les imatges del comiat solemne a Colonna:
Però l'amenaça de noves manifestacions violentes és latent. I per a Simeoni, és responsabilitat de París que no torni al carrer.
La idea que hem de tenir clara avui és que el risc és seriós. Que hi hagi per part del govern de l'Estat una voluntat dilatòria, de guanyar temps, de deixar que la ràbia i la violència desaparegui per si mateixa sense abordar el problema polític de fons. Si aquesta és l'opció escollida en les properes setmanes, ens trobarem de nou en una situació de bloqueig polític i necessàriament de tensions.
El govern francès li retreu a Simeoni que hagi col·locat crespons negres a les banderes de les institucions corses en senyal de dol per la mort de Colonna. "Una falta greu", en paraules del president de la República, Emmanuel Macron.
També se li critica haver anat a rebre les despulles de Colonna a l'aeroport d'Ajaccio aquest passat dimecres i haver participat activament en el multitudinari funeral d'aquest divendres a la tarda a Cargèse, el poble natal de l'històric militant nacionalista.
Simeoni respon: "Jo he participat en els homenatges al prefecte Erignac, en qualitat de president del Consell Executiu. Un prefecte que ha estat assassinat en l'exercici de les seves funcions. I també he homenatjat Yvan Colonna, un militant independentista que va ser condemnat a cadena perpètua, que sempre havia reivindicat la seva innocència i que no havia renunciat que la justícia se la reconegués. Totes dues són històries dramàtiques. Còrsega, des de fa mig segle, viu una història dramàtica. Volem passar pàgina sense oblidar, però reconciliant les memòries i construint el nostre present i el nostre futur."
La lluita pel reconeixement de la llengua corsa
Parlar d'autonomia amb Simeoni és abordar les diverses sensibilitats que hi ha al nacionalisme cors. "El poble m'ha donat majoria absoluta, però això no vol dir negociar només la nostra voluntat. Vol dir trobar punts d'equilibri que permetin al conjunt dels nacionalistes d'implicar-se en un procés democràtic i apostar pel diàleg amb l'Estat. Aquesta és la línia que defensaré."
On hi ha consens de totes les forces nacionalistes corses és en la qüestió lingüística, enfront d'un Estat que ha tombat la llei Molac, aprovada l'any passat a l'Assemblea Nacional per reconèixer la immersió lingüística en les llengües minoritàries del territori francès. És a dir, el català, l'euskera, el bretó i el cors.
Sabem que l'Estat francès és un dels més retrògrads, dels més conservadors en matèria de política lingüística. No cal que ens ho diguin els experts, sabem que una llengua minoritària no es pot desenvolupar i progressar sense la seva oficialització. Nosaltres la seguirem demanant encara que plantegi problemes jurídics i constitucionals. Estem aquí per discutir-ho en el marc d'aquest procés de diàleg.
Autonomia, no independència
per ara
La situació política i institucional de Catalunya o Euskadi està lluny de la que té Còrsega. Perquè és una col·lectivitat, un estatus que li atorga molt poques competències i molt locals en comparació amb les de la resta de regions franceses.
L'objectiu, per a Simeoni, és aconseguir un bon estatut d'autonomia; que hi hagi un text abans que s'acabi el 2022.
Demanem el que ha estat validat pels corsos a les urnes i el que més s'adequa a la realitat institucional, econòmica, social i cultural de Còrsega. Ara es tracta d'autonomia. Si demà, o demà passat, es tracta d'independència, serà el poble cors qui ho decidirà.
