SMS fraudulents avisant de paquets que mai no arriben

El mètode de l'smishing consisteix a enviar missatges SMS amb enllaços a pàgines web fraudulentes que descarreguen programes maliciosos a l'ordinador. Els delinqüents es fan passar per un banc o una empresa de paqueteria i demanen les claus a la possible víctima. Si cau en l'estafa, fan compres per internet fent servir les seves contrasenyes.

El grup operava des del Maresme

Els Mossos van rebre denúncies per compres fraudulentes a establiments del Maresme, Barcelona i el Vallès Oriental, i van començar a investigar. De seguida van descobrir que darrere d'aquestes compres hi havia tot un entramat criminal, i van arribar a identificar vint-i-una víctimes a tot Catalunya, sense descartar que n'hi pugui haver més.

Les indagacions els van conduir a un grup de delinqüència que operava des de Vilassar de Dalt. La policia va detenir cinc joves de 19 a 21 anys, que van passar a disposició del jutjat de Granollers i van quedar en llibertat amb càrrecs. Estan acusats de 25 casos d'estafa i de fer compres fraudulentes per valor d'uns 15.000 euros.

Els Mossos els van intervenir vint telèfons que podrien haver fet servir per a les seves activitats, una gran quantitat de targetes de telefonia i prop de 700 euros en efectiu. També els van trobar una vintena d'ampolles d'alcohol, 14 cartrons de tabac i peces de roba de gamma alta, provinents de compres fraudulentes.

L'engany com a mètode

Segons la policia, el grup es dedicava a fer enviament massius de missatges de text al nombre de mòbils més gran possible fent-se passar per entitats bancàries o empreses de paqueteria com MRW, SEUR o Correus.

El missatge contenia un enllaç que, si la víctima el clicava, el portava a una pàgina web que aparentava ser segura. Allà li demanaven les claus de la seva targeta bancària.

Un cop l'aconseguien, els detinguts feien compres en botigues o treien diners de caixers automàtics.

Els estafadors se les empesquen totes

Els Mossos d'Esquadra alerten de la manera que tenen d'operar aquests delinqüents i fan una primera recomanació:

"Si hem de rebre un paquet, fem-ne sempre un seguiment a través del web oficial de l'empresa de missatgeria i mai a través d'un enllaç que ens arribi via SMS. I, si volem comprar entrades per al teatre, hem d'anar al web i fer el pagament, i mai clicant un enllaç on ens demanin les dades bancàries."

Xavier Ivars, agent dels Mossos de la Unitat Central de Prevenció i Atenció a la Ciutadania, també recomana ull viu perquè qualsevol excusa és bona per als estafadors.

"Ara, en època de Nadal, els estafadors utilitzen la missatgeria; quan va ser l'època de l'inici de la guerra d'Ucraïna era per donacions a Ucraïna, i quan va ser la covid utilitzaven la covid com a excusa."

A més, s'han perfeccionat i ja no fan arribar missatges mal redactats i plens de faltes, que de seguida delataven l'estafa: ara, els SMS i els correus de phishing els envien en un català o castellà perfectament redactats, i les trucades de veu també les fan en les dues llengües.