Soldats ucraïnesos venen a curar-se a Catalunya: "Tenia 36 peces de metralla a l'ull"

Molts dels soldats que queden ferits a la guerra d'Ucraïna no poden ser atesos als hospitals ucraïnesos perquè estan desbordats. La sanitat pública catalana és una de les que s'han mobilitzat per acollir alguns d'aquests ferits i curar-los aquí. De moment han arribat 16 soldats, que ja han rebut tractament als grans hospitals públics.

L'Oleh Tokar va arribar a Barcelona aquest estiu i, ara que està millor, ens pot atendre a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, on l'han curat. L'acompanya sempre la traductora, que l'ha ajudat a entendre's amb els metges.

Té 46 anys i és militar de professió. Ens explica que ell era un dels soldats del setge de Mariúpol. Va rebre de ple un atac de l'artilleria russa, tenia metralla per tot el cos, però va sobreviure enmig d'un infern que li costa descriure: "Soc militar de fronteres i estava en una missió militar a la ciutat de Mariúpol, i ens va atacar un tanc. Del meu regiment pràcticament estan tots morts o a la presó. De ferits com jo, n'hi ha ben pocs."

Parla entre sospirs, li costa expressar-se. Ens informen que, just el dia abans de veure'ns, el seu pare va morir per una malaltia que arrossegava de feia temps. I, a l'agost, va morir el seu fill de 16 anys en un bombardeig.

Hospitals ucraïnesos col·lapsats

L'exèrcit ucraïnès va autoritzar l'Oleh a venir a Barcelona a operar-se. Allà el van amputar, però no li podien posar cap pròtesi.

Protecció Civil té una base de dades de civils i militars ferits en la guerra i l'Oleh era un d'ells. Viu en un hotel que no ens diuen per seguretat, s'hi està amb una quinzena de soldats també ferits a la guerra d'Ucraïna.

Com el Mikola Oleinikov, de 25 anys, que també ha vingut a posar-se una pròtesi de l'ull que va perdre. La metralla també li va fer perdre massa cranial: "Estàvem a la nostra posició i vam tenir un atac d'un tanc, i la metralla em va entrar per sobre de la cella, per dins l'ull i em va sortir pel costat del nas".

Aquesta és la història del Mikola:

Tots han vingut amb el corredor humanitari de sor Lucía Caram i els voluntaris de CaixaBank. El Ministeri d'Inclusió Social i la Creu Roja també han acollit una trentena de soldats a Madrid i Saragossa.

Sor Lucía Caram explica que l'Hospital Vall d'Hebron va acceptar un noi amb el 75% del cos cremat, que li faltaven els dits: "Li estan fent operacions per poder tornar a fer la pinça." "A la majoria els faltava una cama, un braç, havien perdut un ull", afegeix.

Metges, psicòlegs i traductors mobilitzats

Hem parlat amb ells i ens hi hem pogut entendre gràcies a la traductora que sempre els acompanya. Però no és l'única. La comunitat ucraïnesa de Barcelona ha proporcionat més de 20 persones que han fet de traductors quan ha calgut, sobretot en les visites mèdiques i les hospitalitzacions.

Així i tot, una de les metges de traumatologia i rehabilitació lamenta que la barrera idiomàtica ha dificultat fer teràpia psicològica, tant o més necessària. La doctora Maria Josep Nadal, responsable de la Unitat Amputacions de l'Hospital de Sant Pau, explica que en l'aspecte psicològic han detectat coses "una mica tard" per aquesta barrera idiomàtica.

Nadal posa d'exemple problemes com l'ansietat, la depressió, la falta de son i l'angoixa: "Per fer un tractament psicològic s'ha de parlar l'idioma i no podia ser."

Volen tornar a servir a l'exèrcit

La majoria de soldats que venen a tractar-se les ferides volen tornar i servir el seu país. Ens asseguren que malgrat tot, no tenen por. I quan els preguntem si tornaran a lluitar, l'Oleh ens respon: "No tenim cap altre remei."

L'exèrcit els exigeix tornar encara que sigui per tramitar la baixa, i rebre així una pensió d'invalidesa. Alguns, molt pocs, volen quedar-se a viure aquí i tramitaran també l'estatus de refugiat. No és el cas de l'Oleh. Ell vol tornar al front i intentar reunir-se amb la família.

El Mikola té la xicota en territori ocupat per Rússia, però vol intentar reunir-se amb ella. La família ha emigrat tota a Polònia.