"Sortir al carrer era un examen diari": la lluita del Jordi amb la tartamudesa

Jordi Sacasas va començar a encallar-se parlant quan tenia quatre anys, però no va ser fins als vuit que li van diagnosticar tartamudesa. 

Des de llavors, ha viscut etapes molt diverses, algunes en què parlar era gairebé impossible. "Sortir al carrer era un examen diari", recorda.

Aquest trastorn, que sovint apareix a la infància, és altament variable i influït per les emocions i l'entorn. "Si la persona amb qui parlem ens genera confiança, estem fluids", explica. 

Curiosament, quan canten, les persones amb tartamudesa no s'encallen, ja que s'activa una àrea diferent del cervell.

Sacasas denuncia la falta d'empatia que sovint pateixen: "En un restaurant, si et costa arrencar, el cambrer pot fer un somriure de burla. Això fa mal i augmenta l'ansietat." Per això, reclama respecte i paciència.

"No hem d'acabar les frases a qui s'encalla ni apartar-li la mirada."

En Jordi treballa per donar visibilitat a la tartamudesa. Forma part de l'Associació de la Tartamudesa de Catalunya, ha creat un blog i ha publicat dos llibres: "Deixa'm parlar" i "David". 

Amb tot plegat, vol deixar clar que les persones amb tartamudesa tenen el mateix dret a expressar-se: "Encara que sigui més a poc a poc, necessitem que ens deixin parlar."