Space X i la NASA envien la primera nau tripulada a l'Estació Internacional des dels EUA

El coet Falcon 9 de la companyia d'Elon Musk, Space X, s'ha enlairat del Centre Espacial Kennedy, a Cap Canaveral, a Florida. És la primera missió tripulada d'aquesta nau de l'empresa Space X, amb col·laboració de la NASA. I també és la primera vegada que un coet que es dirigeix a l'Estació Espacial Internacional surt des dels Estats Units.

El coet ja ha situat en òrbita la càpsula Dragon amb quatre astronautes a bord, una dona i tres homes, tres de nord-americans i un de japonès.

 

 

La càpsula arribarà la propera matinada al laboratori espacial, que aquest any compleix el vintè aniversari. Aquesta serà la primera de les sis missions que Space X farà a l'Estació Espacial Internacional d'acord amb el contracte de 2.600 milions de dòlars firmat amb la NASA l'any 2014.

 

L'inici d'aquestes missions tripulades suposa per a la NASA la possibilitat d'embarcar-se en missions regulars a l'estació, i fins i tot per als seus programes a la Lluna i a Mart, en associació amb empreses privades encarregades de construir i dissenyar naus espacials i coets, com Space X, la companyia del creador de Tesla, Elon Musk.

De moment, els quatre tripulants són astronautes professionals, però l'any que ve ja es preveu que la Dragon porti turistes a l'espai. La missió d'aquesta matinada és històrica perquè representa la fi de la dependència nord-americana dels coets russos Soiuz, que durant nou anys han transportat astronautes dels Estats Units a l'espai.

 

El llançament ha rebut les felicitatcions de dos presidents nord-americans, l'entrant i el sortint. Joe Biden, el president electe, ha donat l'enhorabona a la NASA i a la companyia Space X, i ha dit que és un testimoni del poder de la ciència i del que es pot aconseguir aprofitant la innovació, l'enginy i la determinació dels Estats Units.

 

I Donald Trump s'ha atorgat l'èxit de la missió dient que la NASA era un desastre quan ell en va assumir el control, i hi afegeix que ara torna a ser el centre espacial més avançat del món.