Supervivents d'Auschwitz alerten del retorn de la "ideologia de l'odi" i demanen memòria

Una vintena de caps d'Estat i de govern han presidit aquest dilluns la commemoració dels 80 anys de l'alliberament del camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau, on el règim nazi, durant cinc anys, va intentar aplicar l'anomenada "solució final". El balanç va ser de més d'un milió de persones assassinades, la majoria jueus, fins a l'alliberament del camp polonès per part de les tropes de la Unió Soviètica.

Fins a Auschwitz-Birkenau s'hi han desplaçat una cinquantena de supervivents, que són memòria vivent d'una de les pàgines més tràgiques de la història europea i han alertat sobre l'augment de l'extremisme i dels discursos d'ultradreta.

Davant dels principals dirigents i mandataris d'arreu del món --amb les absències destacades dels Estats Units o Rússia--, quatre dels supervivents de l'Holocaust han pres la paraula per alertar del creixent antisemitisme i en particular de la tornada de la "ideologia de l'odi" preconitzada per l'Alemanya nazi entre els "enemics de la democràcia", i han fet una crida a actuar per evitar que "es repeteixi la història".

Sota una carpa enorme que cobria la porta d'accés al camp per on entraven els trens amb els presoners, Leon Weintraub, un metge de 99 anys que actualment resideix a Suècia, ha traslladat el seu dolor en veure "uniformes i eslògans d'estil nazi en marxes a tot Europa", i ha denunciat que "aquests autoproclamats nacionalistes brandin la mateixa ideologia de l'odi que els nazis". Aquesta ideologia, ha denunciat, va ser la que va assassinar milions de persones.

Weintraub ha volgut adreçar-se especialment als més joves, demanant-los que "siguin sensibles davant de totes les expressions d'intolerància i ressentiment cap als qui són diferents" pel seu color, religió o orientació sexual. En aquest sentit, ha defensat la necessitat de "prendre's seriosament el que els enemics de la democràcia prediquen", apel·lant a "evitar els errors" de principis del 1939, "quan el món no es va prendre seriosament els plans dels nazis contra jueus, gitanos i altres considerats no aptes per viure".

El metge, que va escapar d'Auschwitz després d'aconseguir unir-se a un grup de presoners traslladats a un altre camp, ha fet una crida a tots els presents que "intensifiquin els seus esforços per combatre els punts de vista que van portar al genocidi" que precisament es commemora aquest 27 de gener, Dia Internacional del Record de l'Holocaust.

"La nostra herència i ADN confirma que només hi ha una raça d'humans, l'Homo sapiens", ha defensat, remarcant que "per tant, la teoria del racisme, que és un principi fonamental de la ideologia nazi, és falsa i incompatible amb la realitat". Weintraub ha conclòs la intervenció demanant un moment de silenci als 3.000 assistents a l'acte.

Perdre la memòria és tornar-los a robar la vida

En la mateixa línia s'ha expressat Marian Turski, un historiador de 98 anys que va arribar a Auschwitz l'agost del 1944, encara que va ser alliberat a Buchenwald.

"Permetre que la memòria de milions de víctimes innocents es difumini seria l'equivalent de robar-los la vida per segona vegada", ha advertit. "Els que van viure per veure la llibertat van ser uns quants", ha recordat, i ara ja en queden tan sols "un grapat" que poden continuar explicant la seva història.

Turski, que ha pres la paraula el primer, ha defensat que cal recordar "la immensa majoria que mai ens han explicat el que van experimentar i van sentir" perquè no van sobreviure.

En aquest sentit, Tova Friedman, que tenia poc més de 6 anys quan va ser alliberada amb la seva mare a Auschwitz després d'haver aconseguit amagar-se a la infermeria entre cadàvers, ha defensat que, a més de recordar les víctimes de l'holocaust, "tots tenim l'obligació d'alertar i ensenyar que l'odi engendra odi i l'assassinat més assassinat".

Friedman, que viu als Estats Units, ha denunciat que els valors judeocristians "s'han vist eclipsats a tot el món pel prejudici, la por, la sospita i l'extremisme" i també ha cridat l'atenció pel "rampant antisemitisme que s'està propagant entre les nacions".

Després de fer una fèrria defensa de l'Estat d'Israel, l'"única democràcia al Pròxim Orient", ha cridat a despertar "la nostra consciència col·lectiva per transformar la violència, la ira, l'odi i la maldat que tan fort han arrelat a la nostra societat en un món més humà i més just, abans que aquestes forces negatives ens destrueixin a tots".

Janina Iwanska, de 95 anys, a qui van traslladar a un altre camp una setmana abans de l'alliberament, ha demanat als assistents conjurar-se per impedir que la història es repeteixi...

Els últims supervivents

Uns 50 supervivents s'han desplaçat aquest 27 de gener fins a Oswiecim, la localitat polonesa on es va construir el camp. En total, s'estima que uns 1,3 milions de persones van ser van deportades a Auschwitz, de les quals 1,1 milions van ser assassinats, majoritàriament jueus.

Conscients que aquest podria ser l'últim aniversari rodó en què assisteixin els que van aconseguir sortir amb vida d'aquest horror, gairebé 60 països hi han enviat delegacions.

La cita ha reunit la gran majoria de les cases regnants europees, inclosos els reis d'Espanya, els de Bèlgica, els Països Baixos i Dinamarca, així com el rei Carles III d'Anglaterra. Alhora, Suècia, Noruega i Luxemburg han enviat els hereus.

Per part del país amfitrió hi han participat el president, Andrej Duda, i el primer ministre, Donald Tusk, i Alemanya també ha estat doblement representada pel president, Frank-Walter Steinmeier, i el canceller, Olaf Scholz. També han viatjat a Auschwitz el president francès, Emmanuel Macron, i l'italià, Sergio Mattarella, així com altres caps d'estat europeus.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que és jueu, ha rebut una ovació especial dels assistents.

Tots ells, juntament amb els supervivents, han dipositat una espelma en record de les víctimes en una plataforma situada davant d'un vagó de tren de fusta com els que van servir per traslladar fins al camp els presoners.

En silenci, un a un han anat desfilant i dipositant les espelmes amb gest seriós i ajupint els caps en senyal de respecte. Després, molts dels dignataris s'han aturat per saludar i conversar breument amb alguns supervivents en passar pel seu costat.

També hi ha hagut absències notables: cap mandatari dels Estats Units ni tampoc de Rússia. I tan sols amb la presència del ministre d'Educació en representació del govern d'Israel. Vladímir Putin, que com Netanyahu corre el risc de ser detingut en qualsevol viatge internacional, ha recordat el paper de la Unió Soviètica en un acte del 81 aniversari del setge de Leningrad.

El simbolisme del vagó de tren

El vagó ha estat l'altre gran protagonista de la cerimònia, que ha estat organitzada pel Museu Auschwitz-Birkenau en una carpa enorme que ha cobert la porta d'entrada travessada per la via del tren per on arribaven els presoners. En concret, el vagó era un homenatge al voltant de 420.000 jueus deportats des d'Hongria fins al camp.

En un d'aquests va arribar Tova Friedman amb la seva mare, com ha recordat durant el discurs. Tot i que només tenia cinc anys, ha assegurat que té clars records d'aquell dia, i el moment va preguntar a la seva mare per què els guàrdies els havien despullat, els examinaven i els separaven els uns dels altres. "Busquen malalties", li va explicar, i llavors ella va tenir clar el que suposava ser un dels elegits, després d'assenyalar-li la mare el fum negre d'una xemeneia.

Friedman és de les poques que va sobreviure a les cambres de gas que els nazis van instal·lar en aquest camp, perquè el 7 d'octubre, quan hi va ser introduïda, no van poder posar-la en marxa perquè havia estat sabotejada. A més, la imatge que li van prendre els soldats soviètics amb altres nens mostrant el número de presonera tatuat al braç es va convertir en un dels símbols de l'horror de l'Holocaust.

Weintraub també ha volgut compartir la seva experiència en arribar al camp. Després de la selecció a la mateixa rampa, hi va haver un "procés que ens va privar de la nostra humanitat", ha recordat, ja que els van treure tota la roba i pertinences, els van afaitar i els van desinfectar. Després, ha afegit, els van vestir amb parracs i "així va ser com vam quedar reduïts a objectes d'un sol ús".

Durant l'acte s'han interpretat peces compostes per músics que van ser deportats al camp d'extermini, com el berlinès James Simon, detingut el 1944 i mort poc després de la seva arribada en una cambra de gas. També del músic polonès Jozef Kropinski, enviat a Auschwitz, on va romandre més de quatre anys i va compondre més de cent cançons i poemes, i que va sobreviure al nazisme. O de Zymon Laks, mort el 1983, també supervivent després de dos anys.

L'acte ha anat precedit d'una pregària ecumènica. Durant l'homenatge central, que ha durat dues hores i mitja, desenes de joves han caminat amb espelmes per les funestes vies que es dirigien al vagó situat a l'entrada del camp. Finalment, els joves han entregat les espelmes als supervivents, alguns de molt emocionats.