Tanca l'última granja lletera del Pallars: què significa per al territori?

La SAT Brams era l'última granja lletera operativa al Pallars, i amb ella desapareix un dels últims vestigis de la producció làctia al Pirineu. El seu copropietari, Jaume Montané, lamenta que els alts costos i la manca de sortida per a l'excedent de llet, agreujats pel tancament de la cooperativa Copirineo, han fet inviable la continuïtat.

Tot i els esforços per adaptar-se, diu, "els números ja no sortien". "Amb el tancament de Copirineo pràcticament va plegar tot el sector de la llet. Nosaltres ens hem anat quedant cada cop més sols, i ara era literal", lamenta.

Els motius que han portat al final de la SAT Brams són múltiples, però se'n destaquen tres: la manca de relleu generacional, les dificultats burocràtiques i, sobretot, la falta de sortida per a l'excedent de llet després del tancament de la cooperativa Copirineo.

Segons Montané, "Amb Copirineo en marxa havíem arribat a tenir 180 vaques en producció. Des del tancament, hem anat adaptant la producció a les necessitats de les petites formatgeries del Pallars, però els alts costos han acabat fent inviable la nostra continuïtat."

Impacte local i reptes per al futur

La desaparició d'una granja com la SAT Brams provoca efectes directes --pèrdua d'ocupació, menys dinamisme econòmic i afectació de serveis i proveïdors-- i indirectes, com la pèrdua de coneixement tècnic i d'una tradició agroalimentària local.

Durant dècades les explotacions lleteres han estat motor d'activitats complementàries: cooperatives, fàbriques de pinso i serveis locals. Ara, amb menys granges, aquesta economia circular es debilita.

Els propietaris de la SAT Brams i actors del sector reclamen una reflexió sobre com atraure i retenir nous ramaders --incentius per al relleu generacional--, facilitar l'accés a inversions i obrir canals de comercialització més estables per a la llet i els seus derivats. També posen l'accent en la necessitat d'un suport institucional adaptat a les particularitats de l'explotació en zones de muntanya.

I és que en aquest tancament hi han confluït una gran diversitat de factors. Per als propietaris, un dels més importants són les inversions que s'hi havien de fer: "S'havien de renovar moltes coses: la sala de munyir, el tanc --que havia quedat gran--, les tragelles de fems ja no funcionaven i s'havien de canviar... Són molts diners per a una granja que se'ns queda gran."

A més, hi ha el problema que afecta tot el sector agrari: la manca de relleu generacional.

Precisament, el tema de les ajudes també és un dels seus maldecaps. En aquest sentit, denuncien que la burocràcia els ha acabat d'enfonsar: "Estàvem en contacte amb les administracions, però aquestes coses van molt lentes. Si tu vols fer un pla de millora has de fer molts passos, i no pots saltar-te'n ni avançar-ne cap, perquè si no has de tornar a començar. I la paperassa va tan lenta, i els permisos costen tant!"

Què passarà amb els productes locals?

Els formatges de Tros de Sort, que feia servir la llet de la SAT Brams, no desapareixen: els productors han anunciat que ara elaboraran els seus formatges amb llet ecològica procedent de l'Alt Urgell i d'altres granges que treballen amb criteris de benestar animal i sostenibilitat ambiental.

És, segons els propietaris, "no tant un final com l'inici d'una nova etapa", però el canvi implica la pèrdua d'una cadena de producció local que fins ara havia mantingut l'economia i l'ocupació al Pallars.

Aquest fenomen no és aïllat: fa aproximadament un any també va tancar la vaqueria de Manel Olsina, a Tremp, que des d'aleshores s'ha reorientat cap a l'engreix de vedells, una activitat que consideren més rendible. La suma d'aquests tancaments evidencia una pressió estructural sobre la ramaderia lletera a les comarques pirinenques.

I ara què?

El tancament de la SAT Brams obliga a plantejar-se polítiques més proactives per a l'agricultura de muntanya: mesures que facilitin l'accés a finançament, programes per incentivar el relleu generacional, i estratègies de cooperació entre formatgeries per assegurar la sortida de llet.

També obre la porta a noves oportunitats --projectes ecològics, modelatge de produccions d'alt valor afegit o turisme agroalimentari--, però això requereix temps, inversió i comunicació entre agents públics i privats.

En tot cas, el tancament de l'última explotació lletera operativa al Pallars és un fet simbòlic per als seus propietaris i agents locals: "És un punt d'inflexió que convida a la reflexió sobre el futur del món rural", expliquen.